Lectures er¨°tiques

"Com que madame R¨ºnal mai no llegia novel¡¤les tots els matisos de la seua felicitat eren nous per a ella¡±. La frase, ir¨°nica i contundent, ¨¦s del geni de Stendhal. Si madame Bovary fou v¨ªctima de les seues lectures rom¨¤ntiques, madame R¨ºnal no corria aquell perill amb Julien Sorel. Aprenia sobre l¡¯amor al mateix temps que el practicava i, com ¨¦s natural, estava encantada. D¡¯aquesta manera subtil, Stendhal criticava en El roig i el negre les novel¡¤les amoroses que varen abundar durant el segle XIX, i que varen produir tant de succedani literari. Alguna cosa semblant es podria dir a hores d¡¯ara de novel¡¤les com 50 ombres d¡¯en Grey i d¡¯altres subproductes eroticoliteraris, que abunden a les llibreries amb portades cridaneres i suggerents. Com que els lectors als qui van dirigides no han llegit gran cosa (i molt menys novel¡¤les de Sade, Cr¨¦billon fill, o incl¨²s de Henry Miller) aquesta literatura er¨°tica els sembla d¡¯all¨° m¨¦s excitant.

D¡¯ac¨ª uns anys el m¨®n se sorprendr¨¤ de l¡¯¨¨xit aconseguit per aquests llibres, i ho associaran al fort estat de repressi¨® sexual viscut per totes aquestes generacions. Als anys vuitanta, va triomfar una obreta titulada Amorrada al pil¨®, de Maria Ja¨¦n, on una locutora de r¨¤dio condu?a un programa er¨°tic (nocturn, evidentment) i s¡¯hi inventava relats picants i obscens. Va vendre milers d¡¯exemplars, especialment entre lectors joves, que mai no havien llegit en catal¨¤ di¨¤legs tan proca?os com aquest: ¡°¡ªT¡¯esperen? ¡ªS¨ª. ¡ªUn home? ¡ªS¨ª. ¡ªFar¨¤s l¡¯amor amb ell? ¡ªJo qu¨¨ s¨¦! ¡ªTan calenta com vas segur que te¡¯l tires. ¡ªNo et passis, eh? ¡ª?s que t¡¯estimo. ¡ªEst¨¤s llampat¡±.

A aquest llibre, erm de qualsevol construcci¨® liter¨¤ria, per¨° amb la frescor d¡¯un relat nascut des del desig de passar-ho b¨¦, va seguir Sauna, on el t¨ªtol de sal¨® de massatges ja ho diu tot. Qu¨¨ se n¡¯ha fet d¡¯aquesta escriptora, ning¨² no ho sap. Podria haver seguit l¡¯estel d¡¯Almudena Grandes, que va saltar a la fama amb Las edades de Lul¨², i que d¡¯alguna manera s¡¯ha mantingut liter¨¤riament viva. Per¨° Ja¨¦n va deixar d¡¯escriure ben aviat, malgrat la fama i haver-se portat la seua opera prima al cinema. Tant se val. Sobretot perqu¨¨ al davant de novel¡¤les com All i salobre o Vida privada de Josep Maria de Sagarra, on el sexe ¨¦s un element m¨¦s, que recorre tota l¡¯obra, per¨° que no ¨¦s l¡¯¨²nic ni substancial, sobren tots aquests relats.

En realitat, els bons llibres es llegeixen amb dues mans, o, en tot cas, amb una m¨¤ ocupada per un llapis (com tan b¨¦ ens alli?ona George Steiner). Tota la resta s¨®n llibres prescindibles. En El roig i el negre, Stendhal explica que Julien Sorel fou sorpr¨¨s per son oncle llegint el Memorial de Santa Elena, de Las Cases, i va llan?ar el llibre al riu, indignat que el seu nebot dedicara temps a la lectura. ¡°No hi havia cosa que el vell Sorel abominara m¨¦s¡±, explica. Qu¨¨ haguera fet, el vell Sorel, si l¡¯haguera sorpr¨¨s llegint Amorrada al pil¨® o 50 ombres d¡¯en Grey? ?s f¨¤cil imaginar-ho.