Que no falti el cl¨¤ssic

Hi ha partits que tenen vida per si sols, com si fossin una final, tant hi fa el torneig, fins i tot en una competici¨® regular com la Lliga. N¡¯hi ha molt pocs al m¨®n com el Madrid-Bar?a. Els contenciosos de la vella Europa acostumen a tenir m¨¦s c¨¤rrega simb¨°lica que els millors partits d¡¯Am¨¨rica. Quan juguen els Lakers i els Celtics a la NBA no s¡¯enfronten pas Los Angeles i Boston. Res a veure amb el que passa quan s'enfronten madridistes i blaugrana, mons oposats, enemics irreconciliables, representants de dues maneres de veure l¡¯esport i la vida, tan antagonistes que per a molts sembla que a una banda hi hagi Catalunya i, a l¡¯altra, Espanya.

No es tracta pas d¡¯atiar el foc, ni de fomentar el fanatisme, sin¨® de constatar la rivalitat ben entesa com a motor d¡¯emocions col¡¤lectives i tamb¨¦ individuals, com ¨¦s el cas del partit de dissabte al Bernab¨¦u. Ara mateix el Madrid es planteja l¡¯enfrontament com si fos una final, sobretot per a Ben¨ªtez, que sembla tan distanciat dels jugadors com del president Florentino. No hi ha res millor per a la credibilitat d¡¯un t¨¨cnic que guanyar el cl¨¤ssic si el que es discuteix a curt termini ¨¦s el projecte de l¡¯entrenador del Madrid. Ja no es parla de canvi de cicle ni de la Pilota d¡¯Or, sin¨® de la tensi¨® Ben¨ªtez-Florentino-Cristiano Ronaldo.

El Madrid ja fa dies que prepara el partit i ha fet mans i m¨¤nigues fins i tot perqu¨¨ els seus internacionals, sobretot els espanyols, no haguessin de jugar els amistosos previstos en les dates anomenades FIFA. A difer¨¨ncia del que passa cada vegada que hi ha una abs¨¨ncia barcelonista, ning¨² no ha dubtat del patriotisme dels jugadors del Madrid, que han fet com si no jugu¨¦s Espanya per poder-se entrenar i rebre com cal el Bar?a. Al madridisme el mou una causa col¡¤lectiva, que acostuma a fer fortuna en partits com el de dissabte a Chamart¨ªn, prou que ho sap per hist¨°ria el Bar?a.

El context afavoreix ara l¡¯equip barcelonista, dominador del futbol des de la tornada de Florentino. El barcelonisme pensa en qualsevol cas que el rival ¨¦s el president blanc i no pas Ben¨ªtez o Cristiano. La gent blaugrana l¡¯identifica com el malvat de la pel¡¤l¨ªcula, la m¨¤ que mou cel i terra contra el Bar?a, un poder f¨¤ctic capa? d¡¯incidir des de l¡¯ombra en l¡¯expedient tributari de Messi i en el contenci¨®s de l¡¯Audi¨¨ncia contra Neymar. I aqu¨ª rau precisament la ra¨® grupal del barcelonisme per v¨¨ncer el Madrid: els partits es guanyen al camp i no als tribunals, de manera que tamb¨¦ conv¨¦ cantar vict¨°ria, perqu¨¨ significa derrotar Florentino.

A l¡¯equip li cal recordar, per si de cas, la import¨¤ncia que t¨¦ triomfar a Madrid. Aquests partits exigeixen una tensi¨® competitiva que l¡¯equip capdavanter corre el risc de perdre si es mira la classificaci¨® i pensa que no passa res en cas de ser superat, i m¨¦s si el partit es juga a camp contrari. Hi ha una dada que simplifica la situaci¨® en qu¨¨ arriba el partit: el Bar?a es pot arribar a plantejar si fa jugar Messi o no, una circumst¨¤ncia que, segons com es miri, diu tant a favor del bon moment blaugrana com de la mala situaci¨® del Madrid. Ja ning¨² no discuteix, ni Cristiano, que Messi guanyar¨¤ per cinquena vegada la Pilota d¡¯Or.

Tamb¨¦ s¡¯ha de dir que no hi ha cap estadi m¨¦s escaient per a la reaparici¨® del 10 del Bar?a que el Bernab¨¦u. L¡¯escenari ¨¦s ideal per reivindicar-se com el millor jugador del m¨®n despr¨¦s que els seus companys, i especialment Neymar i Luis Su¨¢rez, hagin situat el Bar?a com a l¨ªder. Messi vol remarcar la seva condici¨® de n¨²mero u; Neymar pretendr¨¤ reiterar per qu¨¨ va preferir el Bar?a al Madrid; Su¨¢rez tamb¨¦ hi t¨¦ molt a dir despr¨¦s que Florentino el descart¨¦s per haver mossegat Chiellini i el jugador sab¨¦s de l¡¯inter¨¨s blaugrana; ja se sap que Luis Enrique no es reconeix als cromos quan es veu vestit de blanc, i si hi ha un estadi en qu¨¨ t¨¦ sentit xiular Piqu¨¦ ¨¦s el del Madrid.

I si estirem del fil veurem que cada protagonista blaugrana t¨¦ un motiu particular per voler guanyar el Reial Madrid. El que passa ¨¦s que el discurs que surt del Camp Nou ¨¦s avui m¨¦s tranquil que mai, com si no hi hagu¨¦s necessitat de motivacions extres, n¡¯hi ha prou amb la futbol¨ªstica, ara que no hi ha Mourinho per discutir la jerarquia del Bar?a. Nom¨¦s cal recordar el nom dels capitans blaugrana per entendre la quietud pr¨¨via al partit: Iniesta, Busquets, Mascherano, Messi. El Bar?a practica l¡¯art del silenci per m¨¦s que a futbolistes com Piqu¨¦, Alves o Neymar els agradi celebrar les vict¨°ries amb alegria, com va passar a Getafe.

La hist¨°ria diu que el cl¨¤ssic no sempre el guanya l¡¯equip que arriba m¨¦s b¨¦ al partit, sin¨® que ho acostuma a fer el m¨¦s necessitat, un nou repte per al Bar?a del trident, que justament es va estrenar al Bernab¨¦u. Messi, Neymar i Luis Su¨¢rez van guanyar la Copa, la Lliga i la Champions i van perdre a Madrid. Dissabte arriba una nova edici¨®, i els aficionats ho festegen perqu¨¨ ¨¦s un matx que no t¨¦ preu, ja que simbolitza moltes m¨¦s coses que un partit de futbol, cosa que agraeixen sobretot els culers que viatgen sovint a Madrid, una mica tips que sempre els preguntin si es volen independitzar, m¨¦s a gust ara quan els demanen pel Bar?a.

Que no falti mai el cl¨¤ssic.