Porcel, viatge a la llavor creativa

Un ¨¦s sempre (i, en conseq¨¹¨¨ncia, escriu) el que ha viscut en la seva inf¨¤ncia. Cam¨ª ja de l'axioma, una nova prova d'aix¨° ¨¦s l'exposici¨® Baltasar Porcel. Mallorca, Barcelona, el m¨®n,?que fins al 28 de febrer acull el Palau Robert de la capital catalana, suggeridor viatge a la llavor creativa d'un dels animals literaris i period¨ªstics m¨¦s potents que han donat les lletres catalanes contempor¨¤nies, mort fa sis anys.

Gaireb¨¦ tothom de l'autor de Cavalls cap a la fosca (1975) o El cor del senglar (2000) est¨¤ a la localitat d'Andratx. "La gent, en el fons, parla de les coses concretes que coneix molt b¨¦", constata el cr¨ªtic literari Juli¨¤ Guillamon, comissari de la mostra que, organitzada per la Instituci¨® de les Lletres Catalanes i La Caixa amb un pressupost de 100.000 euros, el juny de 2016 recalar¨¤ a Mallorca. D'Andratx, Porcel en va fer un mite que va reflectir obsessivament des de la seva primera novel¡¤la, Solnegre (1961), a una de les m¨¦s tardanes, Olympia a mitjanit (2004). Malgrat que nom¨¦s va viure aqu¨ª fins als 13 anys, d'aquell ¨²ltim poble de Mallorca on es pon el sol, antiga baronia dels bisbes de Barcelona i on va n¨¦ixer un 14 de mar? de 1937, Porcel va respirar (i va captar) un m¨®n com encallat en el temps, primitiu i fins i tot violent. Seria l'equivalent del microcosmos personal al Yoknapatawpha del seu admirat Faulkner.

Tant aqu¨ª com a la casa de camp del seu pare amb els m¨ªtics ametllers de Can Bolei, la de Porcel ¨¦s una vida senzilla, com mostren alguns dels objectes (una cavallet de cartr¨®, una r¨¤dio de baquelita, novel¡¤letes de quiosc de cinc pessetes de Zweig, Baroja, Tolstoi¡­, fars materials en un terreny sec i sol de just¨ªcia) que Guillamon, expert a remoure caixes i armaris d'escriptors i editorials, va trobar aqu¨ª. Entre les troballes, gaireb¨¦ d'amagat de la fam¨ªlia, el comissari ha fet aflorar una redacci¨® del nen Porcel de 1948, amb uns bells vaixells de vela.

"Porcel es mour¨¤ amb subtil habilitat entre el catalanisme literari i el pol¨ªtic"

"?s un m¨®n petit, dur i despr¨¦s del qual Porcel tindr¨¤ clar¨ªssim de seguida del que calia sortir per realitzar els seus somnis: primer anir¨¤ a Palma i es vincular¨¤ amb Lloren? Vilallonga i Camilo Jos¨¦ Cela i, despr¨¦s, a Barcelona", ressegueix Guillamon. L'asf¨ªxia la denota Solnegre, en qu¨¨ el protagonista descriu el seu retorn a casa despr¨¦s de sortir de pres¨® en un clima existencialista a l'estil de L'estrany de Camus, llavors lectura influent en Porcel.

En una punta sudoccidental de l'illa, castigada pel vent, l'altra gran aportaci¨® d'Andratx ser¨¤ el contraban: fins a l'arribada del turisme fa amb prou feines mig segle, secularment la gent de la zona es van dedicar a aix¨° o, com un mal menor, van emigrar a Cuba per a la poc rendible pesca de l'esponja, entre ells, avi, pare i oncle de l'escriptor. Gaireb¨¦ 700 persones del poble es van arribar a concentrar a Bataban¨®, prop de l'Havana. Pocs diners. Millor el contraban. Com va fer el seu oncle, Maci¨¤ Porcel Covas, que va arribar a posseir un motoveler, el Cala Morlanda, fotografiat en l'exposici¨® i recollit tamb¨¦, amb especificaci¨® dels seus motors, en el substanci¨®s cat¨¤leg (Galaxia Gutenberg). Les notes que el jove Porcel prendria de les aventures i desventures reals del seu oncle (es poden veure en una vitrina, amb el nomenament del parent el 1944 com a patr¨® de cabotatge) nodririen amb tal riquesa les p¨¤gines de la novel¡¤la Els argonautes (1968) que el Servei de Vigil¨¤ncia Duanera l'utilitzava per estudiar l'organitzaci¨® dels contrabandistes.

Admirador d'aquell Chateaubriand que va compaginar com pocs ambici¨® liter¨¤ria i influ¨¨ncia pol¨ªtica, Porcel va comen?ar a fer el mateix a partir de 1965, quan va aterrar a Barcelona. Ho deixa gr¨¤ficament molt clar la mostra en el seu segon ¨¤mbit, Not¨ªcies del m¨®n. "Porcel es mour¨¤ amb subtil habilitat entre el catalanisme literari i el pol¨ªtic, a trav¨¦s del pujolisme, cada vegada m¨¦s puixant i, en el socioliterari, en l'¨¤mbit del grup Planeta", diu el comissari. Tot aix¨° embolicat en el seu paper de gran entrevistador i periodista, que li permet ser home d'acci¨® i con¨¨ixer de prop el poder ascendent. Aix¨ª, a Serra d'Or i a Destino apuntaran personatges de gran import¨¤ncia simb¨°lica, d'una V¨ªctor Catal¨¤ a un Josep Carner, passant per Josep Pla. Per a la revista en castell¨¤, a m¨¦s, viatjar¨¤ tant a la Xina de Mao o a la Guerra dels Sis Dies com a l'Eivissa dels hippies i publicar¨¤ llibres sobre les trobades i desacords entre Catalunya i Espanya, movent-se entre intel¡¤lectuals com Aranguren, Pem¨¢n, Ridruejo¡­ (Debat catal¨¤; Catalunya vista des de fora¡­). "La sensaci¨® ¨¦s que t¨¦ la seva traject¨°ria vital molt planificada i que quan manifesta el seu particular anarquisme l'abra?a m¨¦s pel seu component individualista que per ideologia".

?s un Porcel contestatari i contracultural que, no obstant aix¨°, sap administrar molt b¨¦ la seva imatge p¨²blica, com demostra el control que t¨¦ sobre les imatges que li pren el fot¨°graf Barcel¨® i constaten les seves llibretetes de notes, que llueixen al costat d'una gravadora gegantina tan de l'¨¨poca que utilitzava qui va acabar un temps com a director de l'edici¨® espanyola de Play boy i sent articulista de La Vanguardia?des de novembre de 1982 fins al seu ¨²ltim dia. Est¨¤ fent carrera i vol demostrar que triomfa a la vida, com sembla deduir-se dels retalls de premsa que el citen i que envia al seu pare.

Porcel era reconegut, s¨ª, per¨° aspirava a no ser un escriptor m¨¦s o menys literari: volia ser popular, m¨¦s llegit que conegut. El descobriment de les reeixides propostes d'autors com Ferran Torrent o Andrea Camilleri el porten, a partir de 1989, a ressituar-se liter¨¤riament, a plantejar-se novel¡¤les sat¨ªriques i c¨¤ustiques sobre aquell desordre social que va des de l'especulaci¨® immobili¨¤ria al triomf social de la salsa rosa. El fulletinesc?El divorcio de Berta Barca (1989), Lola i els peixos morts (1993), Ulisses a alta mar?(1997)¡­ "?s un m¨®n que coneix, amb un punt grotesc que sap captar b¨¦ i que li permet fer paral¡¤lelismes amb els anys 60¡­ Tom Wolfe tamb¨¦ far¨¤ alguna cosa semblant; ell se sent c¨°mode i hi ha fins un aire de certa venjan?a", apunta Guillamon.

Una galeria de personatges de Cada castell i totes les ombres (2008) encarregada a Gallardo il¡¤lustra parcialment l'¨²ltim ¨¤mbit de la mostra, on s'han creat uns cartells publicitaris lluminosos (un ¨¦s d'un Porsche, com el que va arribar a conduir ell; un altre des de la part alta d'una oficina a Diagonal-Balmes, on hi havia la seva quan dirigia l'avui Institut Europeu de la Mediterr¨¤nia que li va crear a mida Jordi Pujol) amb fragments de llibres. El bloc el tanquen imatges actuals d'una Mallorca corcada pel m¨¦s bast i massiu turisme i que il¡¤lustren fragments d'Olympia a mitjanit. Al sostre, a manera de virolat basar per a turistes, samarretes amb estampacions d'imatges de Porcel i sobre obres de Porcel; totes, a l'esquena, porten la inscripci¨®: "Feia un sol que cremava el cul a les llebres". Porcel pur: ¨¦s la primera frase de Solnegre¡­?