El faristol buit

El president del Govern espanyol i del PP, Mariano Rajoy, s'ha despenjat del debat amb els principals candidats a la Moncloa organitzat per EL PA?S per al proper dia 30. I no perqu¨¨ les seves altes responsabilitats en la governaci¨® del Regne li exigeixen ocupar-se d'altres assumptes, sin¨® perqu¨¨ s'est¨¤ preparant una entrevista en solitari del president en una cadena privada de televisi¨®, el mateix dia i a la mateixa hora del debat al qual havia estat convidat juntament amb Pedro S¨¢nchez, Albert Rivera i Pablo Iglesias.

Que el veter¨¤ dirigent del PP es negui a debatre amb tres renovadors de la pol¨ªtica espanyola diu molt de l'estret marc en qu¨¨ s'ha tancat. Ning¨² pot acusar-lo d'incoher¨¨ncia, vista la seva t¨¤ctica habitual d'adormir els debats pol¨ªtics de tot g¨¨nere: nom¨¦s cal recordar l'al¡¤l¨¨rgia demostrada per discutir en el Parlament durant la legislatura recentment acabada. No obstant aix¨°, tamb¨¦ revela la fragilitat de fons d'un pol¨ªtic que nom¨¦s es permet compareixences p¨²bliques en les quals pugui sentir-se molt c¨°mode, per a aix¨°, com en aquest cas, es fa entrevistar en solitari.

Per aquest motiu el l¨ªder del principal partit d'Espanya no vol confrontar idees ni projectes, fins i tot en la vig¨ªlia que aquests mateixos ciutadans decideixin a les urnes sobre la renovaci¨® del contracte o el possible acomiadament. En fer-ho aix¨ª se separa de la normalitat instal¡¤lada en altres democr¨¤cies avan?ades, en les quals hi ha debats entre els qui aspiren a seguir en el poder i els qui intenten rellevar-los. La q¨¹esti¨® ¨¦s que som en ple segle XXI i la Moncloa es nega a satisfer el que, amb tota evid¨¨ncia, ¨¦s un dret dels electors.

Cal decidir qui mereix m¨¦s la confian?a dels futurs votants per a assumptes tan importants com la sortida de la crisi econ¨°mica, el model social, la reforma de la Constituci¨® o el paper d'Espanya en el convuls escenari internacional. S¨®n els ciutadans els que necessiten tenir elements de judici per inclinar-se per una alternativa o altra, i els partits tenen l'obligaci¨® de proporcionar-los-la. La confrontaci¨® p¨²blica aporta una informaci¨® que no es pot extreure dels m¨ªtings ni dels espais publicitaris contractats ¨Ci, en el cas de la televisi¨® p¨²blica, emesos per imperatiu legal¨C. Els debats s¨®n oportunitats perqu¨¨ les propostes dels partits no es dilueixin i adquireixin un grau m¨¦s gran de comprom¨ªs davant els ciutadans.

Hi ha qui pot pensar que Rajoy no debat amb S¨¢nchez, Rivera i Iglesias per furtar el fort contrast d'imatge entre la seva perllongada traject¨°ria vital i pol¨ªtica i l'aspecte m¨¦s fresc i renovador aportat pels altres. Altres creuen, per contra, que l'experi¨¨ncia del president pot aportar punts a favor seu enfront de pol¨ªtics que no han exercit tasques de govern.

Qualsevol d'aquestes explicacions s¨®n secund¨¤ries respecte al fet central: per m¨¦s voltes i revoltes que es doni a l'assumpte, el fet ¨¦s que el l¨ªder d'un dels principals partits d'Espanya rebutja als ciutadans el dret de veure'l debatre amb els seus principals oponents electorals.