La pilota ¨¦s de Florentino

Con una sobrec¨¤rrega de tedi, neguit i impot¨¨ncia, el madridisme va explotar dissabte a Chamart¨ªn. No va ser un esclat volc¨¤nic, per¨° s¨ª la primera gran mostra de cansament cap a Florentino P¨¦rez. Despr¨¦s de l¡¯esbroncada, el president s'ha vist sol davant la gentada, m¨¦s desemparat que mai. Ell mateix es va treure els escuts protectors quan va prescindir dels directors esportius, va fer fora nou entrenadors en deu cursos i va decidir mantenir el club incomunicat, sense fil umbilical amb els devots. Ja no hi ha un Valdano que en temps de tempesta reflexioni amb sensatesa; ni tan sols un Mourinho que faci de pir¨°man davant conspiracions perp¨¨tues i imagin¨¤ries. Tampoc un Cristiano Ronaldo, a qui es vegi en condicions de liderar un corrent d'optimisme. Amb 30 anys, el portugu¨¨s fa n¨²meros de t¨ªtols importants: en plena evoluci¨®, tres Premier, una Copa i una Champions en sis temporades amb el United; en plena maduresa, i amb el mateix temps, dues Copes, una Lliga i una Champions amb el Madrid.

El club s'ha quedat sense m¨¦s missatges que la purpurina de les llistes de Forbes sobre els clubs m¨¦s rics del m¨®n, les Pilotes d¡¯Or, l'evangelitzaci¨® madridista amb ponts a Indon¨¨sia o Austr¨¤lia i aquella llotja enlluernadora de la casa blanca per la qual desfilen pol¨ªtics i empresaris de tots els ibex d'aquest m¨®n. El club fa pudor de diners, per¨° no en fa al camp com caldria esperar. La gesti¨® financera ja no camufla l'esportiva. A l'inrev¨¦s que al Bar?a, on la pilota blinda l¡¯embolic institucional.

El cabreig del Bernab¨¦u no va ser una simple enrabiada. L¡¯afici¨® ha concedit al president un cr¨¨dit de 12 temporades i escaig, una cosa excel¡¤lent en el futbol, en qu¨¨ dem¨¤ passat ¨¦s abans-d'ahir. Sobretot en aquest Madrid, ho saben b¨¦ Del Bosque, Ra¨²l, Casillas¡­ Els d'ahir van haver de sortir per la porta de darrere, els d¡¯avui potser estan encarcarats i nom¨¦s queda proclamar un altre estiu saludable amb la cartera plena a vessar. No n¡¯hi ha prou amb maquillar l'etapa de la c¨²pula actual. Despr¨¦s de m¨¦s de 1.200 milions invertits, en nom¨¦s set de les 36 ocasions maj¨²scules, si compten com a tal la Champions, la Lliga i la Copa, hi va haver motius per brindar. En percentatge, un 19,4%, per sota del 20% de Ram¨®n Calder¨®n, el 22% de Lorenzo Sanz, el 30% de Ram¨®n Mendoza, el 23,8% de Luis de Carlos i el 30,7% de Santiago Bernab¨¦u.

Considerat durant anys un messies, al president ja no se¡¯l creu del tot des que va traspassar, sense embuts, la l¨ªnia que separa el vestidor de la planta noble. El Florentino P¨¦rez president-gestor es va guanyar el respecte i l'admiraci¨® d'una gran majoria, i ¨¦s possible que els conservi. El Florentino P¨¦rez que va decidir penjar-se la pissarra i exercir de m¨¤nager-entrenador corre el risc de pagar un peatge alt. El que no funciona ¨¦s el de la gespa i ell ja no pot dissimular que sigui ali¨¨ a aquest tr¨¤fec. Per si faltaven evid¨¨ncies, Rafa Ben¨ªtez li va concedir l'alineaci¨® contra el Bar?a. Casemiro va ser aquell Makelele obligat a l¡¯habitaci¨® dels ratolins per donar focus a Beckham.

Fos una concessi¨® intencionada o una debilitat, Ben¨ªtez se sap q¨¹estionat. Ho notava abans fins i tot del cl¨¤ssic. T¨¦ carrera suficient com per saber com van els tripijocs en clubs com aquest Madrid, que devora entrenadors com pipes. Davant la crisi, t¨¨cnic al carrer i canviem de tema. Per¨° ara, per primera vegada, la graderia-protesta de dissabte no va posar el de la banqueta al capdavant de la diana, sin¨® el de la butaca presidencial.

Dimecres, judici

Si es multipliquen els detractors del dirigent, el club es veur¨¤ davant una cru?lla. A alguns els resultar¨¤ temer¨¤ria una altra fugida com la del 2006 despr¨¦s d'anys de difondre el mateix Florentino P¨¦rez que nom¨¦s amb ell l'entitat est¨¤ fora de perill. Nom¨¦s ell garanteix, diu i diuen per ell, que el Reial Madrid no caigui en les urpes sense pietat d'un conglomerat xin¨¨s, rus o ¨¤rab. El que passa ¨¦s que encara ¨¦s m¨¦s improbable que pugui quedar a l¡¯abast de mans nacionals, com a conseq¨¹¨¨ncia de les exig¨¨ncies per succeir Florentino P¨¦rez imposades per Florentino P¨¦rez el 2012: 20 anys de soci madridista, i no 10, i l'aval del 15% del pressupost (uns 90 milions) amb el ¡°patrimoni personal¡±, i no de qualsevol altra forma, com diu la llei de l¡¯esport. A aquest canvi estatutari hi va rec¨®rrer en contra un grup de socis i aquest dimecres, judici a la vista.

Enmig de la crisi, la cita judicial no ¨¦s una q¨¹esti¨® menor. Si l¡¯esbroncada cap a la llotja s'amplifica i no hi ha rectificaci¨® estatut¨¤ria, el previsible buit opositor deixar¨¤ la instituci¨® a la intemp¨¨rie. Abans d'arribar al precipici, com encara t¨¦ el visat dels socis com a gestor financer, res millor per al Reial Madrid que Florentino P¨¦rez torni la pilota. El futbol no ¨¦s enginyeria i la pilota, per apetible que sigui per al poder, no quadra els n¨²meros. Aquesta comptabilitat correspon a uns altres. Sigui bo o dolent, als de la banqueta, es diguin Del Bosque, Queiroz, Camacho, Garc¨ªa Rem¨®n, Luxemburg, L¨®pez Caro, Pellegrini, Mourinho, Ben¨ªtez, Valdano, Sacchi, Floro... I, per descomptat, Makelele o Casemiro.