El ¡®selficentrisme¡¯

Per m¨¦s absorbent que sigui l'actualitat, comprendre el que passa de deb¨° exigeix apartar la mirada de l'escenari p¨²blic per enfocar-ne tamb¨¦ el trasceni, perqu¨¨ ¨¦s entre els bastidors del gran teatre social on es forgen els processos i derives que tant la mirada medi¨¤tica dominant com la de cada ciutad¨¤ tendeixen a ignorar. La propensi¨® a confondre la realitat amb les seves aparences ¨¦s tan vella com la humanitat, tal com ensenya una nodrida tradici¨® de fil¨°sofs i poetes ¡ªavui pr¨¤cticament expulsats d'universitats, escoles i instituts¡ª que inclou uns tals Plat¨® i Cervantes, Shakespeare i Calder¨®n, Kant i Flaubert, Machado i Nietzsche. Aquest ¨²ltim va proclamar que l'¨¦sser hum¨¤ viu submergit en somnis i fantasies, embriagat per una pulsi¨® il¡¤lusa que ni tan sols sospita, per¨° li van faltar unes quantes d¨¨cades per comprovar fins a quin punt la irrupci¨® del cinema, la r¨¤dio i la televisi¨® es disposava a alimentar-la.

Un segle despr¨¦s, a cavall de la ind¨²stria cultural i de l'omnipresent ciberentorn, aquesta sempiterna tend¨¨ncia s'encarna en l'espectacle que no s'acaba, denunciat fa mig segle per Guy D¨¦bord com a motor de l'alienaci¨® postmoderna; i tamb¨¦ en els processos d'estetitzaci¨® que l'hiperconsum ¡ªvia moda, disseny, esport o nouvelle cuisine¡ª i els nous cultes promouen.?Enteses fa un segle com a aglomeracions d'individus propenses al gregarisme, la irracionalitat i la fanatitzaci¨®, les masses sobre les quals van reflexionar Le Bon, Ortega o Freud es produeixen en l'actualitat, aix¨ª mateix, de maneres noves i gens subtils, que sovint exclouen la copres¨¨ncia f¨ªsica i inclouen la dispersi¨® i fins i tot l'a?llament. Penseu els lectors en el risc de massificaci¨® que comporta l'ab¨²s compulsiu de les xarxes socials i de l'streaming audiovisual ¡ªamb usos saludables, esclar¡ª, quan incomptables persones recloses als seus domicilis, al transport o al carrer entaulen fuga?os, epid¨¨rmics contactes, simulacres de comunicaci¨® que resulten tan alienants i a?llants com els que les multituds presencials fomenten.

I penseu, tamb¨¦, en la inclinaci¨® que tant els individus com els col¡¤lectius mostren a embaladir-se amb les autoimatges que la tecnologia digital produeix i multiplica ad?libitum. Convertit en un dels recursos m¨¦s gastats del narcisisme postmodern ¡ªaquesta estupefaent compulsi¨® a exhibir a tota hora el rostre, immillorable m¨¤scara encobridora¡ª, el selfie troba el seu correlat col¡¤lectiu en l'exhibici¨® que les multituds fan de si mateixes a trav¨¦s de les xarxes socials i dels mitjans de persuasi¨® que n'afavoreixen i en sancionen l'exist¨¨ncia.?

Aix¨° no vol dir, per descomptat, que tota aglomeraci¨® hagi de ser considerada una massa adotzenada. Per¨° s¨ª que, amb m¨¦s freq¨¹¨¨ncia del que acostuma a admetre's, la cultura de l'espectacle dominant encoratja la formaci¨® de gentades greg¨¤ries que, lluny de comportar-se com a multituds cr¨ªtiques i articulades, fan del recurs al selfie un h¨¤bit d'exhibici¨® ext¨¤tica davant la pr¨°pia tribu i d'intimidaci¨® enfront de les advers¨¤ries.

Per si aix¨° no fos poc, la pr¨¤ctica simultane?tat entre la producci¨® i la recepci¨® de missatges que la xarxa fa possible ha fet un nou pas decisiu en la manera en qu¨¨ tant les multituds greg¨¤ries com les multituds articulades es construeixen a si mateixes i compareixen davant la mirada pr¨°pia i l'aliena. Els qui avui es concentren o manifesten disposen d'un arsenal de dispositius amb els quals prenen, produeixen, distribueixen i reben, de forma virtualment instant¨¤nia, una pl¨¨tora d'imatges ic¨°niques proclius a suscitar un autoembadaliment semblant al que en el pla personal produeix el selfie, entre altres efectes.

I capa?os de prestar ales renovades, a m¨¦s, a aquest crucial fenomen del nostre temps que Elisabeth Noelle-Neumann va anomenar ¡°espiral del silenci¡±. D'una banda, una ¡°espiral d'adhesi¨®¡± per mor de la qual nous subjectes aspiren a incorporar-se al creixent remol¨ª de consens, l'ascendent del qual creix i creix fins a esdevenir majorit¨¤ria o fins i tot hegem¨°nica. I, de l'altra, a manera d'indispensable contrapart, una molt menys reconeguda ¡°espiral del silenci¡±, en virtut de la qual un nombre considerable de ciutadans tendeixen a silenciar els seus propis sentiments i parers, en la mesura en qu¨¨ els perceben com a minoritaris o marginals.

Hi tindr¨¤ alguna cosa a veure el que s'ha dit abans, per ventura, amb l'espiral de trivialitat i esperpent que aqu¨ª i ara ens afligeix?

Albert Chill¨®n ¨¦s professor de la UAB i escriptor.