Les finances i el RIP de Converg¨¨ncia

CDC.?El 21 de novembre, Artur Mas va anunciar l¡¯enterrament de Converg¨¨ncia, 41 anys despr¨¦s de l'assemblea fundacional. Vol un "un nou partit" que reuneixi les fortaleses de la formaci¨® que ha governat Catalunya durant 28 anys "i deixi de banda el que ja no serveix". I a les eleccions del 20-D es presentar¨¤ amb el nom de Democr¨¤cia i Llibertat. Aquesta refundaci¨® va ser explicada per M¨°nica Terribas amb una met¨¤fora in¨¨dita: ¨¦s com una capsa amb cuquets de seda d¡¯on ha de sortir una papallona. I es pregunta per qu¨¨ s¡¯ha d¡¯enterrar ara CDC. Un nou gest cap a la CUP? No deixar rastre del pujolisme? ¡°De moment, els cucs mengen morera¡±. Per Toni Aira (El M¨®n, 23 de novembre), el partit t¨¦ un problema de credibilitat ¡°que no el resoldr¨¤ Converg¨¨ncia amb la seva actual pell. Ha de mutar i recuperar aix¨ª frescor i una agilitat que no t¨¦ amb la m¨¤ de motxilles que ara carrega¡±. Segons l¡¯articulista, ¡°hi ha un segment de votants encara majoritari que no s'identifica ja del tot amb unes sigles, CDC, per¨° s¨ª amb un imaginari i amb una manera de fer i de concebre la pol¨ªtica i el pa¨ªs [...] I aquesta gent est¨¤ esperant poder votar en clau constructiva, il¡¤lusionada, amb moral de vict¨°ria, no a la contra, amb la pin?a al nas, per pena o apostant pel mal menor¡±.

Ignacio Varela (El Nacional, 24 de novembre) parla de Democr¨¤cia i Llibertat. ¡°Alg¨² ha tingut la peregrina idea d¡¯oficialitzar la liquidaci¨® de Converg¨¨ncia com a partit i inventar-se una marca blanca per presentar-se a aquestes eleccions, en una operaci¨® que fa pudor de camuflatge vergonyant. No hi ha major reconeixement d¡¯un frac¨¤s que canviar-te el nom en la vig¨ªlia de l¡¯examen perqu¨¨ es noti menys qui ets¡±. Vicent Partal (Vilaweb, 24 de novembre) creu que ¡°la jugada que intenta CDC ¨¦s arriscada, i m¨¦s encara si la fan com la faran sota pressi¨® i en tan poc temps. Per¨° l¡¯alternativa de romandre on eren els condemnava a l¡¯ostracisme a poc a poc, especialment si Artur Mas acabava apartant-se de l¡¯escena pol¨ªtica, com anuncia que far¨¤ a les pr¨°ximes eleccions. El temps ens dir¨¤ si l¡¯encerten o si nom¨¦s ¨¦s una fugida endavant per evitar un final poc honr¨®s d¡¯un partit que ho ha estat gaireb¨¦ tot al Principat de Catalunya. De moment, el risc sembla valer la pena i la jugada promet sensacions fortes i moviments inesperats¡±.

Converg¨¨ncia ha de mutar i recuperar aix¨ª frescor i una agilitat que no t¨¦ amb la m¨¤ de motxilles que ara carrega (Toni Aira)

A El Plural, el diputat socialista Pablo Martin escriu que ¡°CDC no ha fet un profund acte de contrici¨® voluntari i espontani?[...] Han estat les circumst¨¤ncies les que l¡¯han obligat a refundar-se [¡­] Que sigui Artur Mas qui d¡¯alguna manera segueixi pilotant aquest hipot¨¨tic renaixement posa de manifest la seva inanitat¡±. Per Martin, en pol¨ªtica no hi ha res de m¨¦s vell que voler semblar nou. Pablo Planas (Libertad Digital, 23 novembre), veient els moviments de CDC de cara al 20-D, considera que Francesc Homs, un ¡°cataliban¡±, ¨¦s un candidat calamit¨®s i veu un partit arrossegant-se per aconseguir un parell de vots de la CUP. ¡°Els cobradors del 3% s¡¯han tornat anticapitalistes, antisistema i antieuro [...] I ara canvien de nom. Diuen que deixaran una oficina d¡¯atenci¨® al client a all¨° que era Converg¨¨ncia¡±.

A El Mundo (23 de novembre), una nota sense firma qualifica la refundaci¨® com una fugida cap endavant. ¡°Est¨¤ per veure si amb un canvi de marca aconsegueixen sobreviure¡±. L¡¯editorial de l¡¯Abc (24 de novembre) ho considera el su?cidi de CDC. Converg¨¨ncia, escriu, no ¨¦s ni l¡¯ombra del que va ser, un partit pragm¨¤tic capa? de condicionar la governabilitat d¡¯Espanya. Avui, afirma, ¨¦s ¡°una formaci¨® lliurada a la radicalitat extrema en mans de republicans i anarquistes antisistema¡±. Aix¨° i la depend¨¨ncia d¡¯ERC estan penalitzant el partit de manera inexorable. Al mateix diari i dia, Ignacio Camacho qualifica la maniobra de la refundaci¨® com un camuflatge. ¡°Una identitat falsa per a pr¨°fugs pol¨ªtics de la corrupci¨®¡±. Es tracta de ¡°migrar a altres sigles per escapar-se de la radioactivitat moral que escampa l¡¯avariat reactor pujolista¡±. Tamb¨¦ aquest dia i al mateix diari, Salvador Sostres replica les paraules de Mas sobre la necessitat d¡¯un partit nou en un nou pa¨ªs. ¡°De moment, qui s¡¯ha trencat ¨¦s CiU, no Espanya¡±. Mas, afegeix l'articulista, necessita un partit nou perqu¨¨ el seu ha mort socarrimat per la corrupci¨®, lluny de la centralitat i sense capacitat de pacte. ¡°Qui ha fallat no ¨¦s CiU, ¨¦s Mas, amb un c¨¤lcul erroni de forces. Converg¨¨ncia s¡¯ha mogut m¨¦s que Catalunya¡± i ara est¨¤ sent fagocitada per l¡¯esquerra independentista i l¡¯extrema esquerra antisistema.

Una identitat falsa per a pr¨°fugs pol¨ªtics de la corrupci¨® (Ignacio Camacho)

Enmig d'aquest panorama, Anna Gabriel, Benet Salellas i David Fern¨¤ndez (CUP) publicaven diumenge un article a El Peri¨®dico a prop¨°sit de la negociaci¨® per la investidura on subratllaven el pes del passat: ¡°Perviu un pujolisme sense Pujol? Masa sovint en fa tota la pinta¡±. I advertien: "Si les coses han de canviar, aqu¨ª estem dempeus. Si han de continuar igual, ja ens toparem de nou. Si hem de votar futur, hi serem. Per votar passat, nosaltres, senzillament, no servim¡±.

Finan?ament.?Les noves, i exclusives per a Catalunya, condicions imposades pel Govern espanyol per rebre els diners del Fons de Liquiditat Auton¨°mica (FLA) van tenir dimarts la r¨¨plica d¡¯Artur Mas: ¡°l¡¯autonomia ja no existeix, el PP la vol liquidar¡±. Aquest dimecres m¨¦s d¡¯un diari publica editorials sobre la q¨¹esti¨®. La Vanguardia considera que Mas, volent portar el seu proc¨¦s independentista al marge de la legalitat espanyola ¡°no hauria de sorprendre¡¯s davant de certes conductes¡±. ¡°Dit aix¨°¡±, segueix, ¡°creiem que el Govern espanyol no ha estat prudent a l¡¯hora d'esgrimir un instrument econ¨°mic, com ¨¦s el FLA, en la baralla pol¨ªtica¡±. Motius: perjudica tots els catalans; podent analitzar i sancionar un mal ¨²s, ¡°opta per un sistema de control preventiu¡± i aquesta nova ofensiva minvar¨¤ els suports al Govern espanyol des de Catalunya. L¡¯Ara afirma que la mesura suposa, ¡°per la via dels fets consumats, la pr¨¤ctica supressi¨® de l¡¯autogovern catal¨¤, que a partir d¡¯ara haur¨¤ de retre comptes, factura a factura¡±. Ho considera una agressi¨® ¡°tan severa com poc democr¨¤tica¡± i ¡°un tracte humiliant¡±. Per l¡¯editorial, ¡°l¡¯¨²nic cam¨ª obert a la societat catalana ¨¦s el de continuar ampliant la base social del sobiranisme a les urnes¡±. El?Punt Avui titula el seu editorial amb una frase semblant a la de Mas: ¡°L¡¯autonomia catalana s¡¯ha acabat¡±. El diari considera que Catalunya ¡°ha viscut durant trenta-cinc anys immersa en una ficci¨® d¡¯autogovern¡±. I acaba: ¡°L¡¯Estat espanyol est¨¤ donant proves fefaents que en el seu proc¨¦s d¡¯anihilaci¨® de Catalunya arribar¨¤ fins all¨¤ on alg¨² amb prou for?a l¡¯aturi¡±.

L¡¯autonomia catalana s¡¯ha acabat (El Punt Avui)

El Mundo (22 de novembre), en canvi, considera que el control sobre els comptes de la Generalitat ¨¦s necessari davant de la temptaci¨® dels governants catalans de fer servir les ajudes estatals per als seus fins secessionistes. L¡¯editorial recorda que el deute catal¨¤, quan va acabar el mandat de Pasqual Maragall era de 15.000 milions. ¡°Quan Mas va arribar al poder era de 30.000 milions. Per¨° en aquests cinc anys s¡¯ha m¨¦s que duplicat i avui frega els 67.000 milions¡±. Aix¨° fa que la Generalitat no tingui credibilitat financera com demostra el fet que Fitch col¡¤loca el deute de la Generalitat al nivell de bons porqueria.

Tamb¨¦ els articulistes hi han dit la seva. Salvador Card¨²s (La Vanguardia, 25 de novembre) veu com ¡°abans que els sobiranistes hagin materialitzat cap de les passes amb qu¨¨ havien de poder encarar amb garanties [...] una secessi¨® legitimada [...], l¡¯Estat espanyol s¡¯ha avan?at liquidant ell mateix el pacte auton¨°mic¡±. Pilar Rahola, al mateix diari i dia, defineix la situaci¨® del Govern catal¨¤ com el ¡°d¡¯una diputaci¨® intervinguda¡± i un Estat intentant esclafar ¡°una naci¨® revoltada¡±. L¡¯articulista tamb¨¦ ho aprofita per lamentar la mediocritat estrat¨¨gica dels sobiranistes discutint la investidura. El diputat del PP Enric Millo (Abc, 24 de novembre) fa servir una expressi¨® de Xavier Garc¨ªa Albiol (¡°S¡¯ha acabat la broma¡±) per defensar que amb aquesta mesura ja no es podr¨¤ desviar ni un sol euro per finan?ar accions il¡¤legals. El Govern espanyol, explica, pagar¨¤ directament als prove?dors catalans. ¡°El Govern d¡¯Espanya ¨¦s tamb¨¦ govern a Catalunya¡±. Aquest diari, dilluns, va publicar un editorial titulat ¡°Fuga d¡¯empreses de Catalunya a Madrid¡±, en qu¨¨ assegurava que la inestabilitat pol¨ªtica catalana generada pel nacionalisme, i l¡¯elevada pressi¨® tribut¨¤ria provoquen la fuga d¡¯empreses i inversors. Tot el contrari del que passa a Madrid, que concentra m¨¦s del 60% de la inversi¨® estrangera que ha rebut Espanya durant la crisi. Quatre vegades m¨¦s que Catalunya.

El control sobre els comptes de la Generalitat ¨¦s necessari (El Mundo)

Francesc-Marc ?lvaro (La Vanguardia, 23 de novembre) veu una Moncloa que ¡°castiga el conjunt de la societat catalana perqu¨¨ vol el cap de Mas¡± i Sebasti¨¤ Alzamora (Ara, 23 de novembre) est¨¤ a l¡¯espera de saber exactament en qu¨¨ ha gastat els diners p¨²blics el PP a indrets com el Pa¨ªs Valenci¨¤, les Balears o Madrid. ¡°Per curiositat¡±.

M¨¤rius Carol (La Vanguardia, 25 de novembre), despr¨¦s de criticar la mesura del Govern de Rajoy i contemplar la reacci¨® de Mas, veu els catalans v¨ªctimes d¡¯aquest di¨¤leg de sords. I conclou: ¡°Catalunya solament sortir¨¤ del seu laberint si Mas i Rajoy entenen que l¡¯actual situaci¨® perjudica a tots. L¡¯esperan?a del 20-D ¨¦s que la realitat giri com el cub [de Rubik] per encaixar el trencaclosques¡±.

¡°Ocho apellidos catalanes¡± i futbol.?L¡¯estrena del film de Emilio Mart¨ªnez L¨¢zaro i la vict¨°ria del Bar?a a Madrid (0-4) tamb¨¦ han motivat reflexions pol¨ªtiques. A La Raz¨®n (22 novembre), Josep Ramon Bosch recorda cognoms catalans que han tingut un paper a la hist¨°ria de Sevilla. Narc¨ªs Bonaplata, vivint a la capital andalusa (1839) fugint de l¡¯assalt obrer a la seva f¨¤brica catalana, va ser un dels impulsors de la Feria de Abril i constructor del pont de Triana. Eduard Pag¨¨s fund¨¤ l¡¯any 1932 l¡¯empresa que gestiona la pla?a de La Maestranza i el primer president del Sevilla F.C. va ser el seu fundador, Josep Maria Trepat. I els recorda per explicar que hi ha m¨¦s coses que uneixen als espanyols que les que els separen. ¡°Perqu¨¨ Sevilla tamb¨¦ ¨¦s catalana¡±. ?ngel Abad (Abc, 24 novembre), per la seva banda, recorda m¨¦s de vuit cognoms de catalans que ¡°han escrit la Historia del Toreo¡±: Aixel¨¤, Torner, Tovar, Bernad¨®, Pat¨®n, Porcel, Bonafont...

Despr¨¦s del 0-4 al Bernab¨¦u, Enric Hern¨¤ndez (El Peri¨®dico, 22 novembre) recordant les vegades que el p¨²blic madrileny ha aplaudit jugadors del Bar?a (des de Ronaldinho a Iniesta) veu com el bon futbol s¡¯imposa a l¡¯odi. ¡°Potser no tot est¨¤ perdut¡±. Isabel-Clara Sim¨® (Puntavui, 24 novembre) contempla que mentre el vot democr¨¤tic de la gent catalana ha de ser castigat, venerar Franco, legalitzar agrupacions feixistes o intervenir la Generalitat deu ser plenament constitucional perqu¨¨ ni l¡¯Estat ha fet cap den¨²ncia ni el tribunal ha posat el crit al cel. I comen?a l¡¯article preguntant-se ¡°El 0-4 ¨¦s anticonstitucional?¡±. De fet, a Whatsapp ha corregut un missatge bromista que anuncia: El PP portar¨¤ el 0-4 al Constitucional.