¡°Eliminaria tots els estats i en faria un de sol; que cadascun s¡¯espavili¡±

Raimon (X¨¤tiva, Val¨¨ncia, 1940) viu una segona joventut als escenaris i un moment afectu¨®s a Val¨¨ncia, on amb el canvi pol¨ªtic li arriben els reconeixements que li va negar el PP els 20 anys que va estar al poder. El seu poble l'ha nomenat fill adoptiu i la Generalitat Valenciana, que li acaba de concedir la seva alta distinci¨®, commemorar¨¤ el 2016 l'Any Raimon amb una s¨¨rie de concerts i actes. El 2 de desembre fa 75 anys, la majoria dels quals els ha passat cantant a contra corrent, i ho celebrar¨¤ amb un doble concert antol¨°gic a L'Auditori de Barcelona (amb les entrades esgotades), en el qual interpretar¨¤ can?ons el ress¨° de les quals ha sobrepassat l'¨¤mbit ling¨¹¨ªstic catal¨¤ amb un impacte transgeneracional.

L'autor d'Al vent, amb una evoluci¨® musical que fa miques l'etiqueta reductista de cantant protesta, est¨¤ en temporada alta. La seva agenda s'ha omplert de cites. ¡°La meva intenci¨® era parar despr¨¦s de L'Auditori per ordenar-me, fer can?ons que tinc en projecte i tornar el 2017, per¨° aix¨° de Val¨¨ncia afectar¨¤ els meus plans¡±, explica a l'estudi de casa seva a Barcelona, al costat de la Rambla, despr¨¦s de fer un tallat en una cafeteria de la pla?a de Vicen? Martorell, on va viure Antonio Mach¨ªn, a qui taral¡¤leja amb solv¨¨ncia.

Pregunta. 75 anys no s¨®n una broma.

Resposta. Realment, no. Penses que per m¨¦s que puguis fer, far¨¤s menys del que has fet. S¨®n faves comptades. Hi ha una data de caducitat que cada vegada s'acosta m¨¦s.

P. Gran part els ha passat cantant. Ho celebra amb dos recitals.

R. En p¨²blic des dels 21 o 22 anys. A El Peri¨®dico se li va acudir celebrar-ho amb dos recitals. Jo volia fer-ne nom¨¦s un, per¨° les entrades es van esgotar de seguida. Al principi estava pensat amb l'Orquestra Simf¨°nica, per¨° hi havia un problema de despeses que haurien encarit les entrades. I jo no volia entrades cares. Ho farem amb el grup que m'acompanya habitualment i ser¨¤ un recital una mica m¨¦s llarg per raons ¨°bvies.

P. Est¨¤ vivint un moment molt dol? amb Val¨¨ncia.

R. S¨ª, ha estat realment bonic, tot i que l'hostilitat encara hi ¨¦s. S'ha vist a X¨¤tiva, on el PP va donar suport primer al meu nomenament com a fill predilecte i un mes despr¨¦s va votar-hi en contra. I amb Ciutadans, que es van abstenir perqu¨¨ he fet la meva carrera fora de X¨¤tiva.

P. Com Jos¨¦ de Ribera, el Espa?oleto.

R. I la majoria.

P. Ha dit hostilitat.

R. S¨ª, perqu¨¨ el PP a Val¨¨ncia ha estat ca?nita. Els qui no eren dels seus eren considerats enemics. Ho hem notat tots: els que cant¨¤vem en valenci¨¤, la can?¨® tradicional, el teatre, el cinema¡­ Ha estat horror¨®s.

P. Ha cantat menys a Val¨¨ncia del que ho feia en la dictadura.

R. S¨ª, tot i que Val¨¨ncia tamb¨¦ va ser durant la dictadura un dels llocs amb m¨¦s prohibicions. Vam tenir casos que fins i tot despr¨¦s d'haver passat la censura el governador civil els prohibia perqu¨¨ "les can?ons eren tendencioses". Per¨° la dictadura era una altra cosa perqu¨¨ cantaves en universitats, esgl¨¦sies¡­, llocs on el governador civil no podia prohibir-ho.

P. La seva relaci¨® amb Val¨¨ncia no ha estat f¨¤cil.

R. Mai. No s¨¦ per qu¨¨ per¨° ha estat sempre complicada.

P. De fet, no la va esmentar en una can?¨® fins fa molt poc, a?He passejat per Val¨¨ncia, sol, malgrat que en algunes lletres la identificava.

R. S¨ª, per¨° tampoc hi havia posat Barcelona fins fa poc. Havia citat Madrid, per¨° tampoc Par¨ªs. Aix¨° va com va.

P.?Va ser determinant deixar Val¨¨ncia per Barcelona per a la seva carrera?

R. Si m'hagu¨¦s quedat a Val¨¨ncia avui no em coneixerien ni al carrer Blanc. A Val¨¨ncia era impensable cantar i en catal¨¤. All¨¤ hi havia una dictadura sense el coix¨ª social que hi havia aqu¨ª. All¨¤ prohibien i la gent es resignava, i aqu¨ª la gent es manifestava. La difer¨¨ncia de reacci¨® era molt forta. Aqu¨ª l'Esgl¨¦sia era molt subversiva i no era el cas d'all¨¤.

P. Vost¨¨ desentonava als Setze Jutges: ni era fill de la burgesia ni les seves can?ons tenien influ¨¨ncia francesa.

R. Era un altre m¨®n. Ells tenien una altra manera de fer, m¨¦s d'explicar una hist¨°ria en una can?¨®, m¨¦s a la francesa, m¨¦s recitativa, i la majoria no volia ser cantant. Quan jo vaig entrar era el m¨¦s jove dels Jutges, despr¨¦s va venir Serrat, despr¨¦s Llach¡­ Per¨° en aquell moment el contrast era molt fort. Jo vaig sortir amb Al vent i el 1963 ja cantava?Diguem no. Era una altra manera de fer les can?ons.

P.??s m¨¦s dif¨ªcil cantar avui en catal¨¤ a Espanya que durant la dictadura?

R. No s¨¦ si ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil, per¨° es canta poc en catal¨¤. I sobretot, als mitjans de difusi¨®. Entre 1979 i 1984 se sentien can?ons en catal¨¤, en basc i en gallec, per¨° a partir d'aquell moment ja nom¨¦s en rar¨ªssimes excepcions. En el meu cas personal, he cantat a Madrid, perqu¨¨ Madrid ¨¦s un altre m¨®n, per¨°, per exemple a Andalusia, on havia cantat sovint, gaireb¨¦ no ho he fet des de principis dels vuitanta. Una altra cosa s¨®n el Pa¨ªs Basc i Gal¨ªcia. Per¨° aix¨° va lligat als mitjans de difusi¨®. Ara mateix estan fent coses dels 40 anys de Franco i sembla que no hem existit. No volen que sigui aix¨ª, per¨° perduren tics de tipus franquista i aquesta idea que Espanya ha de ser uniforme, una, gran i lliure. I unitat de destinaci¨®, a trav¨¦s d'Europa, en all¨° universal. Aix¨° ¨¦s aix¨ª.

P. Les seves can?ons van estendre ponts i van obrir vies de comprensi¨® entre Catalunya i Madrid. Ara aquests ponts s'han esquerdat.

R. El que est¨¤ passant amb l'independentisme no t¨¦ a veure amb Artur Mas. Haurien de posar-se a parlar de deb¨°. El que caldria buscar ¨¦s una entesa per canviar la relaci¨® actual entre l'autonomia catalana i l'Estat espanyol. Si el que es fa ¨¦s negar el problema i pensar que quan s'acabi el senyor Mas s'haur¨¤ resolt tot, ser¨¤ un error d'an¨¤lisi. La cosa est¨¤ latent i si no es busca l'acord, el problema ser¨¤ constant o pot cr¨¦ixer. No ¨¦s un problema de Catalunya o un problema d'Espanya, sin¨® un problema de tots. I ¨¦s un problema europeu tamb¨¦.

P. Estem en un punt sense retorn?

R. No he estat mai una persona independentista perqu¨¨ no veig clara la creaci¨® d'un Estat sense m¨¦s ni m¨¦s. Una cosa ¨¦s la voluntat i una altra la realitat. En la majoria de casos de la creaci¨® dels Estats o b¨¦ hi ha hagut raons internacionals, com en el cas de l'¨¤rea d'influ¨¨ncia sovi¨¨tica, o b¨¦ ha estat el resultat gaireb¨¦ sempre de la viol¨¨ncia o d'una relaci¨® de forces i poders. Aix¨° no ho veig f¨¤cil. Per¨° tamb¨¦ veig pa?sos en els quals hi ha diferents nacionalitats i s'entenen dins d'un mateix Estat amb tot el que suposa el fet de la democr¨¤cia, que ¨¦s conflictiu perqu¨¨ hi ha interessos diferents. El que cal veure ¨¦s si es pot construir un Estat on c¨¤piga altra gent que no sigui la uniformitat que volen donar, o que estan donant perqu¨¨ estan recentralitzant-ho tot.

P. La independ¨¨ncia tindria m¨¦s avantatges que inconvenients?

R. La mida no ¨¦s decisiva. Hi ha pa?sos que s¨®n petits i funcionen b¨¦, i d'altres que s¨®n grans i no ho fan. Jo m'ho he plantejat i no ho veig f¨¤cil. No m'ha sedu?t mai la idea de l'Estat. Si pogu¨¦s eliminaria tots els que hi ha i en faria nom¨¦s un, i que cadascun s'espavili.

P.?Es penedeix d'haver dit que no era independentista?

R. No. Llavors m'hauria penedit de ser jo. No s¨®c una persona que s'hagi criat a favor. He mirat de dir sempre el que penso i sempre hi ha alg¨² que creu que hauria de dir una altra cosa. Amb les can?ons m'ha passat el mateix. Quan em vaig posar a gravar can?ons d'amor va haver-hi gent que pensava que nom¨¦s havia de fer Diguem no i D'un temps, d'un pa¨ªs. La gent es va quedar aix¨ª aix¨ª. A poc a poc ho van entendre. Com quan vaig posar m¨²sica a Veles e?vents d'Ausi¨¤s March, que, a m¨¦s a m¨¦s, com deia el censor de Lleida, no s'entenia i podia haver-hi gat amagat.

P. Fer apetibles els textos medievals per a un p¨²blic contemporani no deuria ser una tasca musicalment f¨¤cil.

R. Era una manera de buscar d'on venia i, sobretot, una idea per trencar el concepte del valenci¨¤ com a faller i de paelleta. Ausi¨¤s March trenca tots els t¨°pics que els valencians som tots aix¨ª.

P. March era considerat pels llibres de text un poeta mediocre fins que vost¨¨ va comen?ar a cantar els seus versos.

R. Deuria ser algun manual d'aquells¡­ El m¨¦s normal ¨¦s que no sort¨ªs als llibres de text. El vaig descobrir el 1959 a la universitat i vaig estar deu anys furgant per veure per on podia entrar-hi, fins que vaig fer Veles e vents. Fins ara he posat m¨²sica a 17 poemes seus.

P. Qu¨¨ el va enlluernar m¨¦s? La tensi¨® interna de March o la seva l¨ªrica?

R. March ¨¦s molt conceptual, excepte en molt pocs poemes. Aquella mena de desassossec que t¨¦ i la manera de plantejar l'amor com una batalla o lluita que de vegades, en molts dels versos, s'adapta al teu comportament personal i de grup en moltes situacions. S¨®n poemes d'amor que et donen una amplitud molt forta.

P.?I de Salvador Espriu?

R. A Espriu hi vaig entrar per la l¨ªrica. Per les Can?ons de la roda del temps.

P. Esperanza Aguirre va invocar el seu Diguem no per atacar l'independentisme.

R. La poesia t¨¦ un punt d'ambig¨¹itat, per¨° no fins a aquest punt. Aix¨° ¨¦s un parany del llenguatge. La can?¨® diu no a la injust¨ªcia, a la gana, a la por, a les presons¡­

P. S'ha sentit instrumentalitzat sovint?

R. Durant la dictadura, des de l'esquerra (i sabent-ho) ja m'instrumentalitzaven. Jo pensava que era ¨²til per a la lluita contra la dictadura. Despr¨¦s, quan les coses estaven m¨¦s o menys al seu lloc, ja no em deixo instrumentalitzar si no hi estic d'acord.

P. Una de les coses que m¨¦s li han demanat ¨¦s que cant¨¦s en una altra llengua.

R. El 1963, despr¨¦s de guanyar el Festival del Mediterrani, va haver-hi ofertes perqu¨¨ cant¨¦s tamb¨¦ en castell¨¤. Despr¨¦s, a la discogr¨¤fica Edigsa, i a trav¨¦s de Alberto Oliveras, el marit de Petula Clark, Claude Wolff va intentar que fes uns discos en franc¨¨s a l'estil de Gilbert B¨¦caud. El 1966, quan vaig arribar a Par¨ªs per cantar a l'Olympia, la CBS, amb la qual vaig gravar tres discos, em va oferir fer proves en angl¨¨s. I despr¨¦s, quan vaig ser als Estats Units, el m¨¤nager d'un cantant important em va dir que si em quedava all¨ª dos anys i cantava en angl¨¨s em convertiria en una celebrity.

P. Ha cantat per mig m¨®n en catal¨¤. Com ha estat possible que s'hagi obert una bretxa amb una llengua minorit¨¤ria?

R. El meu circuit no ¨¦s el del nigth club, ni el dels estadis, sin¨® m¨¦s aviat de gent amb un cert nivell cultural. A Fran?a, on hi ha un tipus de can?¨® m¨¦s a prop de les paraules, hi ha una sensibilitat i un p¨²blic. O als Estats Units, on les verbal songs tenien un circuit cultural i universitari¡­

P. Fins i tot a Sud-am¨¨rica, on va gravar alguns discos.

R. Vaig cantar all¨ª als anys seixanta i setanta. A l'Argentina, l'Uruguai i M¨¨xic. Despr¨¦s, per diversos motius, vaig deixar d'anar-hi.

P. Ha hagut de pagar molts peatges per no deixar de ser qui ¨¦s?

R. Diguem-ne peatges o el que comporta quan vas una mica contra corrent sense buscar-ho. Si no seguies el ramat, malament.

P. L'han volgut posar al museu de la resist¨¨ncia?

R. Aix¨° s¨ª. A partir de principis dels vuitanta s'instal¡¤la a la dreta la idea que els nois del m¨®n art¨ªstic que havien estat ¨²tils contra la dictadura, una vegada acabada la dictadura, ja no tenien sentit. Fos cinema, can?¨®, pintura, literatura¡­ Era un pensament de la dreta que es va instal¡¤lar a l'esquerra.

P. No ho van aconseguir.

R. Ara com ara, no.

P. La projecci¨® pol¨ªtica de les seves can?ons li ha redu?t les oportunitats com a cantant?

R. A mi no m'ha limitat, per¨° a un determinat p¨²blic no li ha perm¨¨s con¨¨ixer el que he fet. Per¨° si no hi hagu¨¦s hagut un p¨²blic que ha anat renovant-se no hagu¨¦s pogut fer el que he fet.

P. Prefereix que li diguin cantant a cantautor?

R. S¨ª, perqu¨¨ quan diuen cantautor pensen en una est¨¨tica. La meva est¨¨tica no ¨¦s de cantautor. Si un cantautor ¨¦s una persona que fa la m¨²sica i la lletra, jo deixaria de ser-ho quan canto poemes d'Ausi¨¤s March. Si a aix¨° li afegeixes que hi ha una est¨¨tica de predicador o d'estar en contra de tot el que existeix, doncs no m'hi sento identificat. El poc que he fet conforma un ventall bastant m¨¦s ampli que aquesta estretor. L'est¨¨tica no ¨¦s nom¨¦s una guitarra i un contrabaix. Jo aix¨° ho feia quan no podia portar m¨¦s instruments ja que no sabies mai si et prohibirien l'actuaci¨®. Per¨° he fet moltes m¨¦s coses amb orquestres simf¨°niques i cors.

P. De l'austeritat d'Al vent a can?ons com Parlant-me de tu?o Soliloqui solipsista hi ha una gal¨¤xia.

P.?A?Al vent nom¨¦s faig servir tres acords. En sabia dos m¨¦s, per¨° tampoc era una q¨¹esti¨® de posar-los. De 1961 a 1979 jo cantava nom¨¦s amb la guitarra. El 1979 vaig incorporar un contrabaix i a partir del 1980-1981 comen?o a veure aix¨° de l'electr¨°nica i el Roland, que em semblen interessants perqu¨¨ ofereixen moltes possibilitats amb poc material, per¨° a difer¨¨ncia de l'instrument noble, que est¨¤ lligat a qui el toca, el so et ve preconfigurat. Despr¨¦s aix¨° ha evolucionat molt, per¨° jo vaig decidir tornar als instruments nobles.

P. La censura va ser implacable amb vost¨¨, per¨° s'ha autocensurat m¨¦s que l'han censurat?

R. No, jo intento ser prec¨ªs i clar. Aix¨° s¨ª que m'ha impedit fer algun tipus de can?¨®. He fugit de l'exc¨¦s de paraules i aix¨° s¨ª que m'ha condicionat. La censura es passava pr¨¨viament i la pauta era arbitr¨¤ria. La feia la Delegaci¨®n de Informaci¨®n y Turismo de cada prov¨ªncia i el que podies cantar en una prov¨ªncia, no podies en una altra. Espanya, com va dir alg¨², era una dictadura temperada per la mala organitzaci¨®.

P. Ha fet can?ons que no cantar¨¤ mai?

R. He fet can?ons que he estripat.

P.?Quan un nou disc?

R. Mai se sap. Tinc tres can?ons noves, que ja he cantat en p¨²blic, i algunes m¨¦s en projecte. Estic intentant-ho.