Obcecaci¨®: un pardalet contra el mur

Viure en una casa antiga, amb un jard¨ª gran i centenari, pot oferir algunes satisfaccions emocionals o est¨¨tiques. Com ara la companyia musical dels ocells, passavolants o residents, que canten tots els mesos de l¡¯any, cada dia i a cada hora, als nostres dos cedres enormes i entre la resta dels arbres. Aix¨ª, un servidor t¨¦ en tota estaci¨® companyia canora variable, m¨²sica de fons en les llargues hores quotidianes de lectura i escriptura, i m¨²sica a la cuina, al dormitori i al bany. Sobretot en arribar i avan?ar la primavera, quan al jard¨ª s¡¯instal¡¤len els rossinyols: deuen ser cada any els mateixos, i ocupen pla?a pr¨°pia de violins solistes, de virtuosos davant dels quals calla sovint l¡¯orquestra sencera.

Quan estan inspirats, l¡¯exhibici¨® musical de dos mascles, incansables, ¨¦s simplement impossible de transmetre amb paraules: pareix que ¨¦s sempre la mateixa, per¨° ¨¦s sempre diferent, com si la pobra Procne, la filla d¡¯un rei d¡¯Atenes transformada en rossinyol, no pogu¨¦s mai exhaurir els seus cants dolorosos o alegres. Els mesos de tardor, el concert de la fauna voladora ¨¦s molt m¨¦s de solistes variables que d¡¯orquestra.

El cas ¨¦s que, des de la primavera de l¡¯any passat i ¡ªde moment¡ª fins a la tardor d¡¯enguany, un simple teulad¨ª, delicat i petit, s¡¯ha dedicat a alterar el programa. El pobre teulad¨ª obcecat s¡¯instal¡¤la en la finestra del meu dormitori, s¡¯aferra a la reixa, i es llan?a una vegada i una altra contra els vidres. ?s obvi que el pardalet no compr¨¦n que un vidre ¨¦s un vidre, un cos s¨°lid, i que no el podr¨¤ mai travessar: s¡¯hi llan?a de cap, hi topa fent un soroll sord, bum, recula una mica, i s¡¯hi torna a llan?ar una vegada i una altra. I aix¨ª una hora i una altra hora, tot el mat¨ª, un dia i un altre dia: sap el que vol, per¨° no sap que ¨¦s impossible.

El teulad¨ª ¨¦s sempre el mateix (ja li vaig dedicar unes ratlles, fa un any i mig, quan ten¨ªem Quadern a Val¨¨ncia), de cos delicat i cua prima, amb el ventre argentat i l¡¯esquena de color gris marron¨®s, i certament ¨¦s incapa? de traure conclusions de l¡¯experi¨¨ncia: hi ha un instint inexplicable que el domina, com una fe o convicci¨® inalterable. I d¡¯aquesta hist¨°ria m¨ªnima se¡¯n podria fer una cl¨¤ssica faula d¡¯Esop, per¨° no s¨¦ quina. Aplicada potser a una part dels ide¨°legs pol¨ªtics i als seus seguidors, als qui pensen que a for?a de topades amb el cap foradaran el mur, als creients de creences impossibles. I al nostre pardalet, ocellet modest¨ªssim, li aplicarem els versos de Teodor Llorente: ¡°Joi¨®s ca?ador, passa: / busca m¨¦s brava ca?a, / i deixa¡¯m quiet a mi./ Jo s¨®c l¡¯amic de casa, / jo s¨®c lo teulad¨ª¡±. El teulad¨ª, aix¨° s¨ª, ¨¦s obcecat per¨° inofensiu: ¨¦s un pardal desarmat, un ocell innocent.