El vaixell ins¨ªgnia de la marca Espanya

El pare de Juan Antonio March (Barcelona, 1958) no tenia clar que el seu fill hagu¨¦s d'estudiar la carrera diplom¨¤tica. March em demana que no escrigui les raons del seu pare. S¨®n motius irrellevants, tenen poc inter¨¨s period¨ªstic i poden ser mal interpretats, segons March. T¨¦ ra¨®; de fet, la seva insist¨¨ncia a no explicar-ho il¡¤lustra millor la manera de ser de l'entrevistat: la cautela extrema. Potser en part gr¨¤cies a aix¨°, March s¨ª que va aconseguir ser rellevant: ambaixador d'Espanya a R¨²ssia ¨Cdel 2007 al 2011¨C i ambaixador a les Nacions Unides de Ginebra. ¡°Quan vaig opositar, als vuitanta, la gent a Catalunya preferia professions liberals i a d'altres llocs del pa¨ªs preferien fer oposicions. Per¨° per mi, el m¨¦s rellevant era sortir de la dictadura; era un m¨®n molt petit, tancat, i a mi m'interessava com evolucionava el m¨®n fora d'Espanya¡±.

March ¨¦s un diplom¨¤tic en exced¨¨ncia. Assessora diversos bufets d'advocats. Demana que no especifiqui cap dels seus clients malgrat que algun ¨¦s p¨²blic a Internet. Viatja constantment i fins i tot el mateix dia de l'entrevista, a Barcelona, portava al damunt l'equipatge per marxar. Lloa el sistema d'exced¨¨ncia per a diplom¨¤tics espanyols perqu¨¨ no estableix l¨ªmits de temps de retorn a la funci¨® p¨²blica i permet una altra traject¨°ria professional ¡°mentre no mantinguis cap lligam amb el Ministeri d'Exteriors¡±. Al marge de la seva dedicaci¨® professional, March tamb¨¦ vol ser discret i cautel¨®s amb q¨¹estions pol¨ªtiques com el proc¨¦s independentista catal¨¤ o decisions dels governs del PP. De la seva manera de pensar, March nom¨¦s apunta que creu ¡°molt en la pluralitat. Hi ha persones que estan interessades a reduir i harmonitzar. Crec que la diversitat ¨¦s un gran valor. Felipe Gonz¨¢lez un cop va dir que seria horrible si totes les papallones fossin del mateix color.¡±

March mostra orgull i lamenta alhora la manca de projecci¨® que han tingut iniciatives dirigides per ell. Descriu amb passi¨® el programa Intercampus, d'intercanvi d'universitaris entre Espanya i l'Am¨¨rica Llatina. March el va posar en marxa el 1994 com a director general de Cooperaci¨® amb Iberoam¨¨rica, amb 500 alumnes i 150 universitats. El 1996, l'¨²ltim any d'Intercampus, 6.000 estudiants van fer l'intercanvi amb el finan?ament de 600 universitats. L'objectiu era arribar als 100.000 estudiants. El primer Govern de Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar el va congelar. ¡°La gent jove s'ha de preguntar com una cosa tan bona, algunes persones la van enderrocar per interessos. Caldria estudiar-ho¡±, diu March.

De la seva ¨¨poca en cooperaci¨® iberoamericana va escriure la novel¡¤la?Esp¨¦rame en la Habana. Cuba ¨¦s un pa¨ªs que fascina March i creu que tindr¨¤ ¡°un paper molt especial al segle XXI¡±. Li demano pel proc¨¦s de recuperaci¨® dels actius que la revoluci¨® cubana va expropiar a ciutadans espanyols i March es mostra conven?ut que s'arribar¨¤ a alguna soluci¨®: ¡°Amb la reunificaci¨®, a Alemanya l'esquema era que la gent que havia tingut propietats a l'Est podia recuperar-les, per¨° en un termini de temps molt curt. No s¨¦ quin ser¨¤, a Cuba, per¨° a mesura que evolucioni el sistema, amb la participaci¨® de gent que ara no ¨¦s a Cuba, segurament s'aplicar¨¤ un sistema de recuperaci¨® d'aquests actius¡±.

El discurs de March sobre el potencial d'Espanya sorpr¨¨n per ser extraordin¨¤riament positiu: ¡°Espanya ¨¦s un pa¨ªs que va cada cop a m¨¦s en la seva projecci¨® exterior. Espanya ¨¦s l'¨²nic pa¨ªs del m¨®n, juntament amb Anglaterra, que t¨¦ un espai exterior no nom¨¦s molt amigable sin¨® profundament proper en coneixement, manera de ser, actuar, sent nacions amb poblacions relativament petites. Tenim un espai exterior amb avantatges comparatius enormes, amb un m¨®n de 1.200 milions de persones¡±. March es refereix aix¨ª a les facilitats d'interlocuci¨® que t¨¦ Espanya, gr¨¤cies als vincles culturals i hist¨°rics, amb l'Am¨¨rica Llatina, Europa, els Estats Units i els pa?sos Mediterranis. Fins i tot, a partir de la seva experi¨¨ncia d'ambaixador, afirma que ¡°som un dels interlocutors amb els quals hi ha una comunicaci¨® m¨¦s franca amb R¨²ssia, perqu¨¨ mai hem tingut cap conflicte, i al mateix temps hi ha una admiraci¨® d'ells pel que ha estat Espanya a l'Am¨¨rica Llatina¡±.

La multipolaritat del m¨®n, que fa m¨¦s complex el debat i m¨¦s necessari el consens en els grans temes de la geopol¨ªtica, concedeix March que ¨¦s un s¨ªmptoma de la debilitat de la visi¨® euroc¨¨ntrica. I l'arrel d'aquesta p¨¨rdua d'hegemonia ¨¦s l'envelliment de la poblaci¨®: ¡°Davant societats molt joves, amb el 65% de la poblaci¨® per sota dels 25 anys, ens trobarem amb una p¨¨rdua de vitalitat i de lideratge. Aquesta visi¨® euroc¨¨ntrica del m¨®n de la qual em parles no t¨¦ gaires anys de vida. Si la gent ho vol entendre o veure, b¨¦; si no, la realitat ens ho far¨¤ veure¡±.

La defensa m¨¦s contundent del seu llegat diplom¨¤tic March la dedica a la c¨²pula de Miquel Barcel¨® a la seu de l'ONU a Ginebra. Aquesta obra art¨ªstica de Barcel¨® va sorgir de la iniciativa de March i ell la compara amb l'enc¨¤rrec que va fer el govern republic¨¤ a Picasso per al?Guernica i amb el mural de Josep Maria Sert que va decorar la sala del consell de la Societat de Nacions: ¡°Espanya ha aconseguit tenir l'obra d'art m¨¦s important de la xarxa d'art de les Nacions Unides. I en una sala equipada per Telef¨°nica. Dissenyada per empreses espanyoles d'avantguarda, el mobiliari, la moqueta. Cal preguntar-se si la c¨²pula de Barcel¨® no ¨¦s la millor mostra de marca Espanya. I al lloc m¨¦s emblem¨¤tic del segle XXI, a la sala de drets humans de les Nacions Unides. Aquesta c¨²pula de Miquel Barcel¨® i la sala dels drets humans haurien de ser el buc ins¨ªgnia de la marca Espanya¡±.

March assegura que ¡°l'art ¨¦s un dels components que revelen la fortalesa d'un pa¨ªs, el valor d'un pa¨ªs. Quan una cultura est¨¤ en ascens, normalment produeix un art molt important¡±. L'optimisme de March em recorda el conte?La ciutat, de Hermann Hesse, on s'il¡¤lustrava precisament el contrari i s'avan?ava a la fi de l'eurocentrisme: ¡°Aquella ciutat tan bonica va comen?ar a empobrir-se. Ja no era el cor i el cervell d¡¯un m¨®n, ja no era mercat de molts pa?sos. Ara s¡¯havia d¡¯acontentar a preservar la vida i no patir gaire amb els temps dif¨ªcils que havien de venir. El m¨®n es movia a d¡¯altres continents i ja no necessitaven la seva for?a per construir i conquerir, encara menys per comerciar i lucrar-se. En comptes d¡¯aix¨°, a la ciutat hi va apar¨¨ixer un esperit cultural; hi van arribar persones cultivades, artistes, pintors i poetes¡±.