Perplexitat ¡®versus¡¯ humiliaci¨®

Exactament dos mesos despr¨¦s de les ¨²ltimes eleccions catalanes, ¨¦s obvi que el proc¨¦s independentista ha passat de la hipermobilitzaci¨® i l'euf¨°ria a l'empantanament. No fa falta rec¨®rrer a la ret¨°rica apocal¨ªptica tan grata a certs analistes per recon¨¨ixer que el resultat plebiscit¨¤riament curt del 27-S i, m¨¦s encara, l'obtenci¨® de nom¨¦s 62 escons per part de Junts pel S¨ª han fet vacil¡¤lar la que alguns imaginaven r¨¤pida marxa cap a l'Estat propi. Tampoc cal dissimular que la declaraci¨® rupturista del 9 de novembre ¨Cconcebuda com el pedestal d'una majoria de govern que despr¨¦s no s'ha concretat¨C espanta fins i tot una part dels votants de JxS¨ª, aquells que volien enfortir el bloc sobiranista davant del poder estatal, per¨° no preveien una ruptura jur¨ªdica unilateral i immediata.

La situaci¨® actual es pot llegir de moltes maneres. Per la meva banda, diria que el despla?ament de les capes mitjanes catalanistes (petits i mitjans empresaris, professionals, funcionaris...), en nom¨¦s tres anys, des de l'autonomisme fins a l'independentisme ja constitueix un veritable prodigi hist¨°ric. Pretendre que, al mateix temps, aquests sectors abracin la causa de la revoluci¨® anticapitalista cau de ple en la ci¨¨ncia-ficci¨®. Sobretot, quan el projecte anticapitalista ha obtingut el suport del 8,2% dels votants.

Salvades totes les dist¨¤ncies ¨Cque s¨®n grand¨ªssimes, per sort¨C, la tensi¨® de les ¨²ltimes setmanes entre Junts pel S¨ª i la CUP em recorda el fam¨®s dilema de finals del 1936 i principis del 1937 a Catalunya. El dilema que enfrontava els partidaris de prioritzar l'esfor? militar per, aix¨ª, guanyar la guerra (Esquerra i el PSUC, llavors representatius de les classes mitjanes) contra els que posaven per davant la revoluci¨®, conven?uts que, sense, no hi hauria vict¨°ria possible (la CNT i el POUM). Fa falta recordar que, entre els uns i els altres, al final no va haver-hi ni vict¨°ria republicana ni revoluci¨®, sin¨® el triomf devastador i interminable de Franco?

Humiliaci¨®, s¨ª. No poden qualificar-se de cap altra manera les mesures anunciades des de divendres passat pel prepotent ministre Montoro i la vicepresidenta S¨¢enz de Santamar¨ªa

No voldria abusar de les analogies hist¨°riques ¨Cja s'ha fet prou, i amb disbarats maj¨²sculs, a prop¨°sit del Sis d'Octubre¨C, per¨° crec que, tamb¨¦ ara, les expressions pol¨ªtiques de la mesocr¨¤cia pretenen concentrar els esfor?os en la ruptura pol¨ªtica amb l'Estat espanyol i l'obtenci¨® de reconeixement internacional ¨Cque no s¨®n objectius menors ni f¨¤cils¨C, mentre que des de la CUP (el background ideol¨°gic, organitzatiu i cultural del qual entronca bastant amb el POUM i la CNT) es vol fer, al mateix temps i fins i tot priorit¨¤riament, la ruptura social i econ¨°mica amb tots els aspectes de l'statu quo, incloent-hi la UE i l'euro. Amb un programa aix¨ª, podria molt b¨¦ passar el mateix que el 1937: que sectors fins ahir identificats amb el proc¨¦s acabin preferint la vict¨°ria de Franco. Ui, perd¨®! Volia dir de Rajoy.

Per¨°, si m'ho permeten, retorno al principi: el moviment independentista est¨¤ en hores baixes, cosa perplexa i desconcertant. Davant d'aquest escenari, qu¨¨ faria un estadista auda?, amb altura de mires i alguna empatia? Doncs mirar de recuperar els independentistes que vacil¡¤len dirigint-los una proposta pol¨ªtica digna d'aquest nom. I qu¨¨ ha fet Mariano Rajoy? Afegir la humiliaci¨® a les amenaces.

Humiliaci¨®, s¨ª. No poden qualificar-se de cap altra manera les mesures anunciades des de divendres passat pel prepotent ministre Montoro i la vicepresidenta S¨¢enz de Santamar¨ªa. Primer, perqu¨¨ les decisions preses per governs leg¨ªtims i democr¨¤tics poden ser encertades o err¨°nies, per¨° no s¨®n ¡°ocurr¨¨ncies¡± ni ¡°vel¡¤le?tats¡±. Segon, perqu¨¨ la destinaci¨® de les transfer¨¨ncies del FLA ja estava rigorosament controlada sense necessitat d'incitar a la delaci¨® els funcionaris de la Generalitat. Tercer, perqu¨¨ lluny de ser un gener¨®s regal de l'Estat que trenca la guardiola per soc¨®rrer els pobres catalans, aquests diners ¨Ci quantitats fins i tot superiors¨C procedeixen dels impostos que paguen particulars i empreses de Catalunya. Alg¨² ens far¨¤ creure que, amb una altra f¨®rmula de finan?ament que li dren¨¦s menys recursos, Catalunya no podria atendre la seva despesa p¨²blica, i Extremadura, Andalusia o Gal¨ªcia, s¨ª? Amb vel¡¤le?tats o sense, com ¨¦s que la Comunitat Aut¨°noma Basca o la Comunitat Foral de Navarra no necessiten rec¨®rrer al FLA?

Per¨° no hi ha motiu per amo?nar-se. En abs¨¨ncia de qualsevol oferta que li permet¨¦s ser el maquinista de la Tercera Via, Duran Lleida va obtenir de Rajoy la promesa que no suspendr¨¤ l'autonomia catalana. Quin consol!

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador.