Una bomba d¡¯efecte retardat

Un dels debats que Catalunya haur¨¤ d'afrontar en la nova legislatura ¨¦s si ha de permetre que els centres p¨²blics ofereixin en les seves instal¡¤lacions assist¨¨ncia privada i si el model de qu¨¨ ¨¦s paradigma l'Hospital Cl¨ªnic de Barcelona ¨¦s generalizable a tot el sector. El Cl¨ªnic ¨¦s un centre de titularitat p¨²blica que no obstant aix¨° alberga una societat denominada Barnacl¨ªnic que ofereix assist¨¨ncia privada a les instal¡¤lacions del centre i amb facultatius del mateix hospital. Molts altres centres concertats han adoptat iniciatives semblants. El debat sobre la conviv¨¨ncia entre el p¨²blic i el privat en el mateix centre ¨¦s complex, com s'ha vist en la X jornada anual dels Comit¨¨s d'?tica Assistencial de Catalunya dedicada a aquest tema.

El primer que cal constatar ¨¦s que si la iniciativa privada est¨¤ provant de colonitzar o parasitar de diverses formes la xarxa p¨²blica d'hospitals, aix¨° ¨¦s a causa d'un canvi de paradigma que hem de celebrar: fa trenta anys es pressuposava que la qualitat assistencial i la innovaci¨® eren al sector privat. Ara, ning¨² discuteix que la garantia de qualitat assistencial i innovaci¨® ¨¦s al sistema p¨²blic, la qual cosa demostra que ha millorat molt la seva gesti¨®. I tamb¨¦ l'encert pol¨ªtic de consolidar un model que t¨¦ una alta valoraci¨® ciutadana i que a m¨¦s de qualitat, garanteix equitat en l'acc¨¦s. Amb iniciatives com la del Cl¨ªnic, la n¨ªtida divisi¨® funcional entre xarxa p¨²blica i xarxa privada es desdibuixa.

Els gestors que defensen aquesta opci¨® ofereixen alguns arguments consistents: amb aquest model s'aprofiten millor instal¡¤lacions i utillatges que estan infrautilizats; el centre pot fidelizar els seus professionals oferint-los una remuneraci¨® addicional; i en alguns casos, una part dels beneficis obtinguts per l'assist¨¨ncia privada reverteix en millores al mateix centre.

Tot aix¨° pot ser cert. Per¨° no deixa de ser un plantejament merament economicista. Les raons d'efici¨¨ncia s¨®n importants, per descomptat, i m¨¦s en temps de retallades. Per¨° no s¨®n les ¨²niques a tenir en compte. Hi ha tamb¨¦ consideracions socials i ¨¨tiques. Els ciutadans poden preguntar-se per qu¨¨ es destinen aquests recursos p¨²blics a satisfer una demanda privada quan hi ha llargues llistes d'espera per ser atesos en aquests mateixos hospitals. Si es tracta d'aprofitar quir¨°fans que estarien tancats a la tarda, per qu¨¨ no s'utilitzen per escur?ar les llistes d'espera? Els gestors responen que el Servei Catal¨¤ de la Salut no ho finan?a. Caldr¨¤ dirigir doncs la pregunta al Departament de Salut, que mentre mant¨¦ tancades instal¡¤lacions pr¨°pies, deriva pacients a cl¨ªniques privades mitjan?ant concerts especials.

El ciutad¨¤ que est¨¤ en la llista d'espera es trobar¨¤ en una situaci¨® in¨¨dita: la possibilitat, si t¨¦ diners, de saltar-se l'espera i ser at¨¨s immediatament al mateix hospital i pel mateix excel¡¤lent professional, per¨° pagant. A la llarga, aquesta nova situaci¨® pot acabar erosionant una cosa fonamental en un sistema p¨²blic: la seva legitimaci¨® social. Si es trenca el principi d'equitat en l'acc¨¦s, resultar¨¤ greument danyat aquell intangible tan valu¨®s que ¨¦s la confian?a.

Com sost¨¦ el fil¨°sof nord-americ¨¤ Michael J. Sandel en El que els diners no poden comprar (Debate), la ciutadania tendeix a rebutjar per injustes les dreceres i privilegis que atempten contra l'equitat. Si el sistema espanyol de trasplantaments s'ha convertit en un model admirat i imitat a tot el m¨®n ¨¦s precisament perqu¨¨ garanteix l'equitat. Tenim les taxes m¨¦s altes de donacions perqu¨¨ els donants saben que els ¨°rgans seran implantats segons un estricte ordre de necessitat. Que no hi haur¨¤ favoritismes ni hi intervindr¨¤ cap transacci¨® econ¨°mica.

En el model de sistema de salut universal com el nostre existeix una tensi¨® permanent entre els recursos disponibles, sempre limitats, i la demanda, sempre creixent. En aquest model, l'assignaci¨® de les prestacions no pot regular-se ¨²nicament per l'ordre d'arribada. La societat confia en els metges la potestat de prioritzar, de decidir qui ha de ser at¨¨s primer, en funci¨® de la gravetat.

Barrejar dues formes d'acc¨¦s en un mateix hospital de la xarxa p¨²blica pot donar lloc a din¨¤miques perverses, fins i tot en el cas que l'autoritat exigeixi una estricta separaci¨® de fluxos. Suposa substituir l'¨¨tica de la prioritat per l'¨¨tica del mercat. Amb el temps, el pendent lliscant en favor de l'opci¨® privada ser¨¤ dificil d'evitar ja que com m¨¦s creixi, m¨¦s benefici obtindr¨¤ el metge. Introduir la l¨°gica mercantil en el sistema p¨²blic pot ser una bomba d'efecte retardat per a la legitimaci¨® social del model p¨²blic.