La comunitat creativa

Mentre es buida la sala on el Conca ha presentat el seu informe anual sobre l'estat de la cultura, una dona em diu que est¨¤ fent experi¨¨ncies boniques amb ¡°persones vulnerables¡± perqu¨¨ expressin la seva angoixa o r¨¤bia. No dubto de la intensitat d'aquestes expressions o de la seva utilitat, per¨° estem for?a obsessionats amb la tem¨¤tica social. ?s cert que sempre que una crisi brutal trenca els equilibris, la primera que tomba els ulls cap a la destrossa ¨¦s la cultura.

Es crea espont¨¤niament una cultura de batalla, de den¨²ncia, de consol fins i tot, i ¨¦s bo que aquesta sensibilitat existeixi avui a Barcelona, per¨° ¨¦s un registre entre molts d'altres, una opci¨® personal que no hauria de ser-ho institucional. El Conca, que est¨¤ passant per una etapa molt activa despr¨¦s de llargues vacil¡¤lacions, l'encerta en un diagn¨°stic: cal reescriure les pol¨ªtiques culturals. Estem utilitzant criteris ¡ªi tamb¨¦ persones¡ª que han envellit.

El primer mandat d'una ciutat, sempre, ¨¦s facilitar l'acc¨¦s general a la cultura. Aix¨ª que visito els equipaments del meu barri. Les Corts no t¨¦ biblioteca de districte, que ¨¦s el format m¨¦s bene?t pels ciutadans. L'edifici de murs torrats que l'albergar¨¤ est¨¤ en obres i el cartell anuncia la biblioteca per d'aqu¨ª tot just un any. Les obres v¨¦nen del mandat anterior, per¨° alleuja veure que continuen.

Tombo la cantonada per veure com est¨¤ el laboratori de fabricaci¨® 3D, que fins ara s'ha mogut gaireb¨¦ en la clandestinitat: m'expliquen que funciona nom¨¦s per a escoles. I com que la biblioteca que tinc a prop, la de Can Ros¨¦s, ¨¦s tan petita que ¨¦s pr¨¤cticament de suport escolar, camino mitja hora fins a la Miquel Llongueras, en el l¨ªmit amb l'Hospitalet, que ¨¦s un establiment seri¨®s, modern i llumin¨®s, com ha de ser.

L'oferta ¨¦s clarament popular i clarament multim¨¨dia. L'¨²ltim s¨®n els llibres, per¨° hi ha prou material per fer-se savi. ?s mig mat¨ª, hi ha poc moviment. M'agrada el silenci concentrat dels jubilats llegint el diari, del parell d'adolescents a l'ordinador. En un mostrador hi ha una novel¡¤la d'Ian McEwan amb una etiqueta: ¡°El tenim en DVD¡±, per qui vulgui estalviar-se les lletres. Les biblioteques s¨®n el nivell b¨¤sic d'acc¨¦s a la cultura i funcionen amb efic¨¤cia.

A la tarda passo pel centre c¨ªvic, una instal¡¤laci¨® que ha perdut prestigi per¨° que no est¨¤ gens obsoleta. Entro a Can Deu pel jard¨ª, plet¨°ric de gent a les taules del bar i de criatures corrent en la plena seguretat de l'espai fitat. Can Deu ¨¦s una resid¨¨ncia industrial del segle XIX, amb aquesta altivesa burgesa de la torre que la corona, com un castell en miniatura. Est¨¤ dedicada a cursos de tot tipus, a grups de suport terap¨¨utic, a concerts de jazz. Pujo a la primera planta, d'un senyoriu espectacular. Hi ha una sessi¨® de filosofia i el ponent est¨¤ dient, teatral i rotund, que ¡°un fil¨°sof no es ven perqu¨¨ no t¨¦ res a vendre¡±. La sala est¨¤ plena de gom a gom i un grup de joves seuen a terra, al passad¨ªs. Suposo que ¨¦s l'efecte Merl¨ª, benvingut sigui. La pla?a de la Conc¨°rdia t¨¦ la mateixa activitat viv¨ªssima, hi ha una continu?tat entre el que passa dins i el que passa fora.

L'informe del Conca, entre acad¨¨mic i estad¨ªstic, juga amb un concepte: la porositat. Cal que tot sigui por¨®s, que els sectors i les estructures s'inspirin els uns als altres. Tinc la impressi¨® que far¨¤ fortuna, perqu¨¨ som en un moment de realitats col¡¤laboratives, de combinacions inesperades.

Al final, Gemma Sendra, que est¨¤ resumint l'informe, parla de la ¡°comunitat creativa¡± i aqu¨ª, crec, hi ha una de les claus de la urg¨¨ncia cultural. Els creadors estan en un grau de precarietat semblant al del 1975, ara que en celebrem l'aniversari. Sense censura i amb una incipient institucionalitzaci¨®, aquella gent demanava una cosa tan elemental com la professionalitzaci¨®. El comprom¨ªs pol¨ªtic ¡ªno es parlava del vessant social¡ª i personal el tenien, a canvi volien futur.

Avui la majoria de creadors viu corrents i, fins i tot, han desaparegut companyies i noms consolidats. Subvenciones mal dirigides, circuits obstru?ts, debilitat del mercat, mala formaci¨® de p¨²blics, el que vulgueu, la llista ¨¦s infinita. I ¨¦s una esmena a la totalitat de les pol¨ªtiques culturals, totes. Caldria comen?ar per aqu¨ª. Jo nom¨¦s sento a parlar de participaci¨®.