No hi ha un cervell mascul¨ª i un de femen¨ª

Un estudi amb centenars d'imatges de cervells d'homes i dones no ha trobat proves que hi hagi un cervell mascul¨ª i un de femen¨ª. Tot i que hi ha algunes difer¨¨ncies anat¨°miques en determinades ¨¤rees en funci¨® del sexe, aquestes no permeten dividir els humans en dues categories. En realitat, el cervell de cadascun ¨¦s un mosaic amb elements tant femenins com masculins.

Idees com les de la intel¡¤lig¨¨ncia emocional, ¨¨xits comercials com el recent llibre El cervell femen¨ª o, el segle passat, la saga d'Els?homes s¨®n de Mart, les dones s¨®n de Venus, van afavorir que es parl¨¦s del dimorfisme sexual del cervell. Si hi ha difer¨¨ncies entre homes i dones en altres parts de l'anatomia, en particular els genitals, per qu¨¨ no n'hi ha d'haver al cervell? I si n'hi ha en l'aspecte f¨ªsic, al cervell, potser tamb¨¦ es d¨®na en all¨° essencial, la ment.

No obstant aix¨°, no hi ha proves que, des del punt de vista de la seva mat¨¨ria grisa, mat¨¨ria blanca, connexions neuronals o el gruix de l'escor?a cerebral, el cervell d'una dona i el d'un home siguin diferents pel simple fet del seu sexe. M¨¦s aviat, les proves apunten al contrari. En un dels principals estudis que s'han fet, un grup d'investigadors israelians, alemanys i su?ssos han comparat l'anatomia de 1.400 cervells d'homes i dones per concloure que, m¨¦s que dues categories, el que hi ha ¨¦s un mosaic cerebral.

L¡¯hermafroditisme cerebral ¨¦s la norma, i els cervells masculins o femenins, l¡¯excepci¨®

"En els genitals, hi ha difer¨¨ncies segons el sexe que es van sumant fins a crear dos tipus, els genitals masculins i els genitals femenins", diu la investigadora de la Universitat de Tel Aviv i principal autora de l'estudi, Daphna Joel. "Al voltant del 99% de les persones tenen genitals masculins o femenins i nom¨¦s uns pocs tenen ja sigui ¨°rgans genitals amb una forma que est¨¤ entre la masculina i la femenina, o b¨¦ tenen alguns ¨°rgans amb la forma masculina i d'altres amb la femenina. S¨®n els que anomenem intersexuals", afegeix.

No obstant aix¨°, l'hermafroditisme cerebral ¨¦s la norma, i els cervells 100% masculins o femenins s¨®n l'excepci¨®. "M¨¦s aviat, el que hi ha s¨®n molts tipus de cervells", assenyala Joel. "A m¨¦s, el tipus de cervells que nom¨¦s presenten caracter¨ªstiques m¨¦s dominants en els homes que en les dones s¨®n molt rars, tan rars com el tipus de cervells amb un perfil que predomini entre les dones", afegeix.

Per refor?ar aquestes afirmacions, Joel i els seus col¡¤legues van recopilar imatges del cervell de voluntaris de diversos projectes cient¨ªfics. A m¨¦s de l'heterogene?tat de la mostra (un total de 1.400 persones), la seva investigaci¨®, publicada recentment a?PNAS?t¨¦ un altre punt fort. Les neuroimatges es van obtenir amb diferents tecnologies i m¨¨todes per evitar biaixos. Mentre unes determinen millor el gruix de l'escor?a cerebral, d'altres registren l'estructura i les dimensions de les diferents ¨¤rees del cervell.

Un dels estudis, per exemple, es va basar en imatges del cervell de gaireb¨¦ 300 persones (169 dones i 112 homes), utilitzant la t¨¨cnica coneguda com a morfometria basada en v¨°xel (VBM, per les seves sigles en angl¨¨s), que els va permetre establir el volum de mat¨¨ria grisa de 116 ¨¤rees del cervell.

No hi ha cap regi¨® que reveli una clara distinci¨® entre una forma masculina i una de femenina¡± Daphna Joel, Universitat de Tel Aviv

"No hi ha cap regi¨® en les nostres mostres que reveli una clara distinci¨® entre una forma masculina i una de femenina, ¨¦s a dir, que estigui present de forma evident nom¨¦s en els homes o nom¨¦s en les dones", destaca Joel. "En realitat, hi ha un alt grau de superposici¨® entre dones i homes en totes les regions estudiades", afegeix. Tot i aix¨ª, es van quedar amb les 10 zones que van mostrar un contrast m¨¦s accentuat en funci¨® del sexe. Va ser el cas dels dos costats de la circumvoluci¨® frontal superior, del nucli caudat o els dos hemisferis de l'hipocamp, totes per sota d'un nivell estad¨ªsticament significatiu.

Amb aquestes deu ¨¤rees van poder crear una mena de cont¨ªnuum des de l'extrem mascul¨ª a l'extrem femen¨ª. El cervell de tot just l'1% dels homes i nom¨¦s el 10% de les dones queia en els extrems i un ter? de les persones tenien cervells anat¨°micament intermedis. Les proves les van repetir amb altres mostres de persones i utilitzant diferents tecnologies, com la d'imatge per tensors de difusi¨®, amb la qual es pot establir la connectivitat entre les diferents zones del cervell. En totes elles, els resultats van ser similars.

"La majoria dels humans tenen cervells compostos per mosaics de caracter¨ªstiques que els fan ¨²nics, algunes s¨®n m¨¦s habituals entre les dones en comparaci¨® dels homes i d'altres ho s¨®n m¨¦s en els homes respecte de les dones i encara n'hi ha d'altres que s¨®n comunes tant en homes com en dones", comenta la investigadora israeliana.

Les teories sobre la diferenciaci¨® sexual del cervell van cobrar for?a a mitjan segle passat. Per¨°, com comenta l'investigador del Neurocom i professor de la Universitat de la Counya, Xurxo Mari?o, "aquells treballs es van centrar en la sexualitat, especialment en l'estudi de l'emerg¨¨ncia de l'homosexualitat". Alguns es van obstinar a trobar anomalies anat¨°miques que l'expliquessin i van trobar-ne algunes, com la menor grand¨¤ria d'una estructura cerebral anomenada estria terminal en les dones i tamb¨¦ en els homes transsexuals. Per¨° bona part d'aquella ci¨¨ncia tenia com a punt de partida la ideologia.

Els estudis llavors estaven basats en q¨¹estionaris, no en observacions directes del cervell i les seves difer¨¨ncies anat¨°miques. Aix¨° ¨¦s una cosa que nom¨¦s la tecnologia avan?ada de la neuroimatge est¨¤ permetent veure. Tot i aix¨ª, recorda Mari?o, "ja el 1948 va haver-hi qui va parlar m¨¦s d'un cont¨ªnuum cerebral que no pas de categories dicot¨°miques". Va ser el bi¨°leg Alfred Kinsey qui, amb les seves escales sobre l'orientaci¨® sexual, es va avan?ar a l'estudi actual.