¡®Nosaltres¡¯, ¡®ells¡¯

La distinci¨® entre nosaltres i ells produeix almenys tres efectes negatius concatenats. Primer, sobre l'estructura mateixa del llenguatge, nosaltres i ells permeten conjugar de manera diferent i aplicar verbs i predicats diferents: nosaltres x i ells y. En altres paraules, permeten diferenciar. Segon, la diferenciaci¨® moltes vegades acaba sent avaluativa ¨Cnosaltres som millors¨C o de tracte ¨Cnosaltres mereixem x; ells,?y. Per descomptat, x acostuma a ser una cosa positiva, i y?una cosa negativa. I tercer, la demarcaci¨® entre una categoria i l'altra, ¨¦s a dir, la distinci¨® mateixa, sol ser arbitr¨¤ria; almenys si del que es tracta, com ja he dit, ¨¦s de justificar una difer¨¨ncia de tracte o avaluativa. L'arbitrarietat en alguns casos ¨¦s tan ¨°bvia que la distinci¨® nom¨¦s pot perviure si est¨¤ refor?ada per estereotips, prejudicis i creences irracionals.

Nosaltres, els genu?ns creients en Al¡¤l¨¤, som els ¨²nics que comprenem la veritat, i observem escrupolosament els mandats del D¨¦u Verdader.?Ells, els infidels occidentals, viuen en una orgia permanent de degeneraci¨® i ballen al comp¨¤s d'una m¨²sica diab¨°lica, multiplicant el mal a la Terra. Suposen una amena?a per a les nostres dones i els nostres fills. Hem d'estendre l'Estat Isl¨¤mic i colpejar l'imperi del mal. Que es podreixin a les seves ciutats male?des sota el so dels nostres kal¨¤ixnikovs.

Nosaltres, els nord-americans, mereixem la riquesa que hem constru?t gr¨¤cies al nostre talent i el nostre treball.?Ells, els mexicans, s¨®n ganduls, violents i corruptes. I ara ens volen envair, i amena?ar el nostre estil de vida i la nostra cultura. Constru?m un gran mur que impedeixi que arribin, i que es podreixin al seu pa¨ªs.

Nosaltres, els bons ciutadans de pau i ordre, vivim en perill constant per culpa d'ells, els criminals, que no poden abandonar l'espiral de viol¨¨ncia i delinq¨¹¨¨ncia en qu¨¨ es troben. Amenacen la nostra seguretat, la nostra llibertat i l'ordre establert. Aix¨ª que mereixen m¨¤ dura, penes m¨¦s llargues, fins i tot cadena perp¨¨tua o la pena de mort. Que es podreixin a la pres¨® o al cadafal.

Aix¨ª comencen les pitjors injust¨ªcies que s¡¯han com¨¨s al llarg de la hist¨°ria

Nosaltres, els catalans, som m¨¦s rics perqu¨¨ som gent m¨¦s seriosa, ordenada, treballadora i honesta. Ells, els espanyols, s'han aprofitat de nosaltres durant segles, no han estat capa?os de desenvolupar-se econ¨°micament, per¨° han viscut sempre a les nostres expenses. Ja estem cansats de mantenir-los: hem d'independitzar-nos. Que es podreixin en el que quedi d'Espanya.

Nosaltres, els europeus, vivim en democr¨¤cia, pau i llibertat. Per¨° ells, els sirians, s¨®n incapa?os de resoldre els seus problemes per si sols. Han caigut presos de fanatismes, supersticions i la seva falta de valors democr¨¤tics. Impedim-los creuar el mar Mediterrani, i si no ho aconseguim, posem-los tants obstacles com puguem perqu¨¨ no es moguin per Europa amb llibertat. Que els seus cad¨¤vers es podreixin al mar.

Nosaltres, els homes, som forts, llestos i dominants. Elles, les dones, s¨®n ximples, fr¨¤gils i irrellevants. Podem usar-les al nostre gust, i despr¨¦s torturar-les cruelment i assassinar-les. Que els seus milers de cad¨¤vers es podreixin a les cunetes i els abocadors de Ciudad Ju¨¢rez.

No pretenc sostenir que no hi hagi difer¨¨ncies entre ¨¦ssers humans. Cada ¨¦sser hum¨¤ ¨¦s ¨²nic i irrepetible. Aix¨ª que, entre nosaltres, tot s¨®n difer¨¨ncies. Per¨° tan aviat com comencem a formar grups, distingint entre nosaltres i ells, i dotem aquests grups de trets identitaris, estem sembrant la llavor de l'odi. Aix¨ª comencen les pitjors injust¨ªcies que s'han com¨¨s al llarg de la hist¨°ria. Per citar nom¨¦s les m¨¦s recents: els turcs i els armenis, els nazis i els jueus, els khmers vermells i els enemics interns, els comunistes i els burgesos, els hutus i els tutsis, els serbis i els bosnians, els homes i les dones a Ciudad Ju¨¢rez.

No conec cap cas en el qual nosaltres (els bons, esclar) estimem els?ells (els altres, els no tan bons) com si fossin nosaltres mateixos. I si algun dia pass¨¦s, deixar¨ªem de dir-los?ells?i els anomenar¨ªem nosaltres, i potser deixar¨ªem d'una vegada de conjugar diferent, i passar¨ªem a parlar de tots. Perqu¨¨ al final, moltes vegades, es tracta d'una guerra de paraules, com deien els Pink Floyd.

Jos¨¦ Luis Mart¨ª, professor de Dret i Filosofia Pol¨ªtica de la Universitat Pompeu Fabra.