Fantasies animades d¡¯ahir, avui i dem¨¤

Una vespa, un mosquit, una mosca, una xinxa i una pu?a es reuneixen al voltant d'una caixa de llumins. S¨®n en una casa i el motiu de la reuni¨® ¨¦s ¡°el insecticida que muerte les da¡±. Davant la ferocitat de l'enemic signen la rendici¨® i fugen de la casa cantant: ¡°DDT Chas no hay quien te aguante¡±. ?s la imatge animada que van utilitzar els anys 1955-57 els Estudios Moro, la gran productora de publicitat a Espanya en aquella ¨¨poca, per anunciar els insecticides Chas. La publicitat, a partir dels anys cinquanta, es va servir de l'animaci¨® per arribar a milers de consumidors potencials.

Els Estudios Moro van ser els autors d'una de les sintonies m¨¦s populars en els inicis de la televisi¨® a Espanya, aquell Vamos a la cama?que s'imposava a totes les cases a les nou del vespre. La publicitat, l'¨¨poca de la propaganda de la dictadura franquista, l'humor i pel¡¤l¨ªcules, com Chico y Rita, de Javier Mariscal, Fernando Trueba i Toni Errando, o Las aventuras de Tadeo Jones, de Enrique Gato, formen part de la hist¨°ria de l'animaci¨®. Una hist¨°ria reflectida en el programa de cinema Del tra? al p¨ªxel. M¨¦s de cent anys d'animaci¨® espanyola,?que inicia la seva marxa a Barcelona, on la mostra es podr¨¤ veure fins al 13 de desembre per saltar, al febrer, a La Casa Encendida de Madrid i iniciar despr¨¦s una itiner¨¤ncia per pa?sos com Fran?a, el Jap¨®, el Canad¨¤ i participar en els festivals del sector de M¨¨xic i el Brasil.

El programa est¨¤ integrat per 63 t¨ªtols d'autors diferents, a m¨¦s d'una selecci¨® de 17 anuncis dels Estudios Moro. Aquest recorregut compr¨¨n des de les primeres animacions mudes, peces hist¨°riques des del 1908, fins a la fi de la dictadura, a m¨¦s de curtmetratges contemporanis des del 1975 fins a l'actualitat.

¡°Ens trob¨¤vem amb un salt en el temps des de Segundo de Chom¨®n (1906) fins a la d¨¨cada dels vuitanta. Un buit que no podia existir perqu¨¨ aix¨° ¨¦s el que apuntava la documentaci¨® per¨° ens faltava el material¡±, explicava la comiss¨¤ria de la mostra, Carolina L¨®pez. Aquest projecte l'han impulsat entre el CCCB i Acci¨® Cultural Espanyola (AC/E) i ha comptat amb la col¡¤laboraci¨® de la Filmoteca de Catalunya, que aporta 18 dels t¨ªtols, alguns recuperats pel Centre de Conservaci¨® i Restauraci¨®, on es van restaurar algunes de les cintes que es podran veure a la mostra, com el conte La doncella guerrera (1975), de J. Taltavull. Aquesta pel¡¤l¨ªcula formava part de les 50.000 llaunes de Fotofilm-Riera, els laboratoris desapareguts fa anys, que es van incorporar el 2008 als fons de la Filmoteca.

La investigaci¨® en fons com els de la Filmoteca Espanyola, col¡¤leccions particulars i fons d'empreses audiovisuals ha estat una part important per reunir el material que s'ha digitalitzat i es podr¨¤ veure en vuit sessions. Gargots?inclou l'animaci¨® que ha sobreviscut de les primeres d¨¨cades del segle passat com L¡¯Araign¨¦e (1908), del pioner Segundo de Chom¨®n, o En los pasillos del Congreso?(1932), de Ricardo Garc¨ªa. La segona sessi¨®, Sota el jou, ¨¦s l'¨¨poca en la qual es va realitzar Garbancito de la Mancha,?que va ser el primer llargmetratge animat en color europeu. Va ser un producte de l'¨¨poca en la qual el r¨¨gim franquista es va servir de l'animaci¨® com a propaganda. El guionista d'aquesta pel¡¤l¨ªcula va ser Juli¨¢n Pemart¨ªn, autor de la Teor¨ªa de la Falange.

Temps moderns ¨¦s la tercera sessi¨® i recull, sobretot, l'impacte de la publicitat a partir dels anys cinquanta, un moment en el qual s'estimula el consum amb una marcada est¨¨tica nord-americana. La quarta est¨¤ dedicada a Maci¨¢n, considerat un dels noms clau de l'animaci¨® a Espanya amb llargmetratges com El mago de los sue?os?(1966), protagonitzat per la fam¨ªlia Teler¨ªn. L'empremta de l'artista ¨¦s el nom de la cinquena sessi¨® que inclou treballs de creadors que veuen en l'animaci¨® el nexe d'uni¨® de les arts. M¨¦s o menys a partir de la d¨¨cada dels setanta se situen noms com el d'Iv¨¢n Zulueta, del qual es projecta Get Back, o l'artista pl¨¤stic Frederic Amat, que aporta Estela a la mostra, o Marcel¡¤l¨ª Ant¨²nez, fundador de La Fura dels Baus, autor de Cromo.

La sisena sessi¨® ¨¦s?Humor i massacre, que recull el postfranquisme, quan l'humor gr¨¤fic va ser clau. Un exemple d'aquest pes va ser el llargmetratge d'animaci¨®?Historias de amor y masacre?que va fer la revista El Papus, tot i que en aquesta sessi¨® tamb¨¦ s'han incl¨°s els que es podrien considerar com a precedents satiricopol¨ªtics de la seva ¨¨poca: La bronca?(1917) i Camb¨® i l¡¯autonomia (1918), tots dos an¨°nims.

Destinaci¨® Hollywood (i m¨¦s enll¨¤) ¨¦s la setena sessi¨® de la mostra que engloba curts d'autors espanyols que han estat fitxats per companyies estrangeres, com Disney, Dreamworks i Aardman. L'¨²ltima sessi¨® est¨¤ dedicada a la Pr¨°xima generaci¨®, la que va arrencar als noranta gr¨¤cies a les m¨²ltiples possibilitats tecnol¨°giques: Cada d¨ªa paso por aqu¨ª?(2004), de Carlos Arroyo, i Zepo (2014), de C¨¦sar D¨ªaz Mel¨¦ndez, s¨®n algunes de les produccions destacables.