La Policia podr¨¤ instal¡¤lar un troi¨¤ a l¡¯ordinador d¡¯un sospit¨®s

La nova Llei d'Enjudiciament Criminal que ha entrat en vigor aquest dilluns estableix terminis m¨¤xims?per a la instrucci¨® dels sumaris (sis mesos per a les causes ordin¨¤ries, 18 per a les macrocauses) i desterra el terme?imputat en favor de l'eufem¨ªstic?investigat. Aquestes s¨®n les novetats m¨¦s sonades i pol¨¨miques del nou text legal, per¨° en temps de hackers, ciberguerres i restricci¨® de les llibertats sota pretext de la seguretat nacional, tamb¨¦ n'incorpora d'altres, m¨¦s desapercebudes, que comprometen el dret a la intimitat i el secret de les comunicacions.

La llei,?una actualitzaci¨® de l'original del 1882, d¨®na cobertura legal a intercepcions de les comunicacions electr¨°niques de tot tipus i sigui quin sigui el dispositiu que s'utilitzi: tel¨¨fons, ordinadors, sistemes d'emmagatzematge de dades... Perqu¨¨ un jutge pugui autoritzar-ne la intervenci¨®, hauran de donar-se qualsevol d'aquests tres requisits: que el delicte que s'investiga comporti m¨¦s de tres anys de pres¨®, que el cometi un grup o organitzaci¨® criminal, o que estigui relacionat amb el terrorisme.?

Encara que es fixa com a criteri general l'autoritzaci¨® del jutge, la nova llei habilita el ministre de l'Interior (i, en el seu defecte, el secretari d'Estat de Seguretat) perqu¨¨ ordeni als cossos policials intervenir les comunicacions privades "en cas d'urg¨¨ncia" i "quan les investigacions es duguin a terme en casos de delictes relacionats amb l'actuaci¨® de bandes armades o elements terroristes". La intervenci¨® d'Interior haur¨¤ de comunicar-se "immediatament" al jutge competent, segons assenyala el text. No obstant aix¨°, tot seguit refereix que s'haur¨¤ de produir "en tot cas, dins del termini m¨¤xim de 24 hores".

La nova Llei d¡¯Enjudiciament Criminal autoritza a destinar policies encoberts a la xarxa

Per l'advocada especialista en noves tecnologies i directora de Razona LegalTech,?Paloma Llaneza,?es tracta d'una mesura "preocupant", que deixa en mans d'Interior la valoraci¨® de la gravetat d'un possible delicte. "Mai abans?s'havia perm¨¨s a Espanya la intervenci¨® d'una comunicaci¨® sense una ordre judicial, encara que fos de manera temporal. Aquesta mesura s'ha copiat del sistema alemany", assenyala la lletrada.

La nova llei estableix que el jutge podr¨¤ confirmar o revocar la mesura d'Interior en un termini m¨¤xim de 72 hores, per¨° aquesta revocaci¨®, segons el parer de l'advocada especialista, no evita el risc que la Policia o la Gu¨¤rdia Civil s'hagin ingerit massa en la privadesa dels investigats: "Encara que el jutge declari que l'actuat ha estat il¡¤legal i no pot utilitzar-se en un procediment judicial, la Policia ja haur¨¤ pogut punxar-li el tel¨¨fon a alg¨² i accedir als fets materials. Malgrat que no tinguin una cobertura legal ni [el que obtinguin] qualitat de prova, podria demanar-se una ordre que sembli nova, per¨° que estigui basada en aquest coneixement".

Mai abans s¡¯havia perm¨¨s a Espanya la intervenci¨® d¡¯una comunicaci¨® sense una ordre judicial, encara que fos de manera temporal

De fet, la llei exigeix que la investigaci¨® tecnol¨°gica estigui enfocada a esclarir un delicte concret i fins i tot presumeix de zel per evitar que els cossos policials rastregin a l'atzar les comunicacions, per¨°, en canvi, refor?a l'¨²s policial i judicial de les "troballes casuals": aquells fets delictius que no se sospitaven i es descobreixen investigant-ne d'altres. Ara, les parts podran aportar aquests descobriments com a prova en un proc¨¦s judicial diferent del que va derivar la investigaci¨® inicial, i tamb¨¦ es podran usar en altres investigacions, tot i que per fer-ho es requerir¨¤ una autoritzaci¨® espec¨ªfica del jutge.

Espiar qui no delinqueix

El nou text subratlla, no obstant aix¨°, que ¨¦s el jutge qui pondera fins a quin punt l'investigador pot immiscir-se en les comunicacions privades, en funci¨® de la gravetat del delicte investigat. Els jutges podran autoritzar la durada de les perquisicions per un termini m¨¤xim de tres mesos; a partir de llavors, estaran habilitats per prorrogar-les si els cossos policials ho sol¡¤liciten, per¨° mai m¨¦s enll¨¤ d'un total de 18 mesos.

La normativa estableix que els aparells electr¨°nics que s'intervinguin hauran de ser els que utilitzi habitualment o ocasionalment l'investigat, per¨° no deixa clar qu¨¨ passa en el cas de xarxes o dispositius que fan servir m¨¦s d'una persona (com, per exemple, un ordinador personal en una fam¨ªlia). Per Paloma Llaneza, aix¨° suposa una inger¨¨ncia en la privadesa de les persones que no tenen res a veure amb el suposat delicte investigat: "S'entrar¨¤ als seus comptes de correu, en el que visiten quan naveguen per Internet". L'impacte de la mesura "¨¦s infinitament m¨¦s gran que l'impacte que tenia una mera intervenci¨® telef¨°nica", apunta l'advocada.

A m¨¦s, la llei deixa que s'intervinguin comunicacions en dispositius de terceres persones sense que ho s¨¤piguen els seus propietaris, encara que sempre que hi hagi const¨¤ncia que els utilitza el suposat delinq¨¹ent.

Les companyies de telecomunicacions s¨®n, en la nova llei, les aliades for?ades dels investigadors, que podran servir-se de qualsevol mitj¨¤ t¨¨cnic per identificar els equips, com l'adre?a IP, el codi IMEI (identificatiu d'un tel¨¨fon f¨ªsic concret) o l'IMSI (distintiu de la l¨ªnia de tel¨¨fon). La identificaci¨® de les persones a les quals pertanyen est¨¤ a un sol pas. Cap operador podr¨¤ negar-se a facilitar la tasca i haur¨¤ de mantenir en secret el requeriment del jutge.

¡®Ciberpolicies¡¯ encoberts

La xarxa ¨¦s des de fa anys un espai, afegit al f¨ªsic, en el qual es pot cometre delictes, i d'aix¨° d¨®na fe la nova llei. En les comunicacions privades, la Policia Judicial patrullar¨¤ amb agents inform¨¤tics encoberts. Aquests policies estan autoritzats a enviar i intercanviar entre ells arxius il¡¤l¨ªcits d'Internet relacionats amb la seva investigaci¨®. Especialment autoritzats per a aix¨°, tamb¨¦ podran gravar converses amb les persones investigades, encara que tinguin lloc dins d'un domicili.

Pr¨¨via autoritzaci¨® judicial, se seguiran permetent els escorcolls inform¨¤tics?in situ i la confiscaci¨® dels equips, per¨° des d'avui els jutges podran autoritzar que s'instal¡¤lin troians als ordinadors, m¨°bils o qualsevol altre maquinari d'un sospit¨®s. Aquests programes, tan habituals al m¨®n dels hackers, s'immisceixen en un ordinador per permetre l'acc¨¦s remot des d'un altre i ara es podran fer servir en el cas de crim organitzat, delictes contra menors o de persones tutelades, o contra la Constituci¨® o la seguretat nacional.

La llei autoritza que s¡¯instal¡¤lin troians per espiar ordinadors i m¨°bils sense que ho s¨¤piguen els seus propietaris

Per¨° no nom¨¦s aix¨°: el punt m¨¦s pol¨¨mic del nou ¨²s ¨¦s que el jutge podr¨¤ autoritzar-ho en qualsevol suposat delicte pel simple fet de cometre's a trav¨¦s de la tecnologia de la informaci¨® i les comunicacions. Semblen equiparar-se aix¨ª delictes molt greus, com els de sedici¨® o peder¨¤stia, amb d'altres de molt m¨¦s lleus.

A m¨¦s del seguiment policial per mitj¨¤ de programari malici¨®s a la xarxa, el nou marc legal?permet instal¡¤lar als vehicles radiobalises (transmissors de r¨¤dio que faciliten la seva localitzaci¨®). Tant aquests dispositius de seguiment com els troians podran mantenir-se inicialment durant un per¨ªode m¨¤xim d'un mes, per¨° prorrogar-se fins a un total de tres.

La llei imposa que les dades i els suports inform¨¤tics estiguin autenticats amb una signatura electr¨°nica, i tamb¨¦ precisa com s'hauran d'esborrar els enregistraments quan hagi acabat el proc¨¦s judicial. Tamb¨¦?habilita la gravaci¨® de la imatge en espai p¨²blic "sense necessitat d'autoritzaci¨® judicial, en la mesura en qu¨¨ no es produeix afectaci¨® a cap dels drets fonamentals de l'article 18" de la Constituci¨®.