Una cr¨°nica chihuahua

Res: ni hendecas¨ªl¡¤laba ni amb for?a per atrapar ning¨² pel coll i no deixar-lo anar fins al final. Que no, que no surt¡­ A casa no diuen res, per¨° miren estrany: murmuro i moc els dits com explicant quan no pico r¨ªtmicament a la taula. Anem malament. B¨¦, seguim malament. Va comen?ar tot fa tres setmanes, amb una doble tra?ci¨®: estava d'esquena i es va apel¡¤lar al fet que ¡°ja ¨¦s hora que els m¨¦s veterans us mulleu¡±. Veter¨¤. Feia aig¨¹es menors quan el subdirector em va convidar, des del lavabo, a escriure cr¨°niques. Ca?a major. Lliga de Campions del periodisme. Honor i gl¨°ria. Batuda menor. Lligueta de futbol-sala d'amics de gresques. Indignitat i condemna: passen els dies i no hi ha ni tema ni enfocament. Hi veig per¨° no miro. Pesa la llosa de la lectura dels grans.

D'idees, cap; de rituals, tots: per prendre notes, llibreta amb pedigr¨ª, a l'estil Bruce Chatwin, per¨° dubto entre una Moleskine o una Leuchtturm1917, amb l'esperan?a que la qualitat del contenidor inspirar¨¤ la del contingut. A la paret del menjador, exactament com Gay Talese: 35 folis en tres fileres per tenir una altra perspectiva del text, veure com es mouen escenes i flueix el llenguatge¡­ Per¨° aqu¨ª tot muda en una tardor perenne de fulles amb poques frases, molta fletxa de retolador fluorescent i alegria indissimulada de la senyora de la neteja. Mentrestant, al sotabosc del despatx, una altra torre de llibres, ara amb monstres del g¨¨nere: Lugar com¨²n la muerte, de Tom¨¢s Eloy Mart¨ªnez; Operaci¨®n Masacre, de Rodolfo Walsh; M¨²sica per camaleons, de Truman Capote, i Inventario de oto?o, de Manuel Vicent.

¡°Estic fart de la paraula cr¨°nica: em t¨¦ cansad¨ªssim. Es fa servir massa, no se sap qu¨¨ diu, es confon, s'enarbora, es baveja¡±, sentencia Mart¨ªn Caparr¨®s, as del g¨¨nere, darrere del seu poblat mostatxo. ?s f¨¤cilment imaginable com a reporter amb salacot i m¨¦s ara, davant d'un espart¨¤ plat d'arr¨°s llarg bullit al restaurant de la viatgera llibreria Alta?r de Barcelona, on, fuga?, presenta Lacr¨®nica (C¨ªrculo de Tiza), neologisme amb el qual bateja la seva autobiografia professional: selecci¨® de textos amb reflexions sobre el g¨¨nere i l'ofici. El mestre anima a llegir i imitar, com ja he fet amb la seva llista de llibres fundacionals. ¡°No hi ha m¨¦s base possible que la imitaci¨®: alg¨² n'imita un, tres, sis; de la barreja d'all¨° imitat i les relliscades de l'imitador en va sorgint ¨Co no¨C alguna cosa diferent¡±. M¨¦s aire: ¡°L'avantatge del cronista ¨¦s que, a difer¨¨ncia d'altres periodistes, no sap el que busca¡±.

Salvat. O no. ¡°El cronista sap que tot el que se li creua pot ser mat¨¨ria de la seva hist¨°ria i, per tant, ha d'estar atent tota l'estona, ca?ador cavernari¡±, afegeix. Ai, ai. ¡°El cronista ¨¦s, sobretot, ca?ador de principis; d'aquesta primera frase en dep¨¨n la sort de la resta¡±. D¨¦u. ¡°Cal concentrar en 15 o 20 paraules prou dosi de sorpresa, d'inter¨¨s, d'intriga, d'excitaci¨® perqu¨¨ alg¨² es digui: ¡®vull continuar llegint¡¯; el principi ha de produir sensacions, inquietuds¡±, tanca Caparr¨®s, tan especialista a mesurar paraules que la seva prosa est¨¤ trenada d'hendecas¨ªl¡¤labs, com la de Leila Guerriero. Ni murmuris ni soroll de tecles. Ad¨¦u.

El m¨¦s a prop d'un tema i un to que va contenir la llibreta va ser anar a l'¨²ltim n¨²mero dels dofins del Zoo de Barcelona abans que es prohibissin, per¨° va quedar enrere: les notes es refreden, empal¡¤lideix el fulgor de quan van ser preses i en el seu proc¨¦s febril la lletra es fa inintel¡¤ligible¡­ ¡°Com per a la resta d'aquest ofici, la cr¨°nica demanda passi¨®¡±, em recomana des d'una discreta cantonada de la redacci¨® Ramon Besa, el m¨¦s proper en aquest diari a Josep Pla. Coincideix amb dos grans: Oriana Fallaci (¡°No es pot viure sense passi¨®; tot el que faig ho faig per passi¨® i amb passi¨®¡±; i aix¨ª escrivia i entrevistava ella) i amb Ryszard Kapuscinski (¡°Per tenir dret a explicar s'ha de tenir un coneixement directe, f¨ªsic, emotiu, olfactori, sense filtres, del que es parla; hem d'oblidar l'exist¨¨ncia d'un mateix¡±).

Cr¨°niques caniche

Xavier Theros, capa? de perseguir a la carrera l'¨²ltim esmolador per aconseguir una hist¨°ria i que d'una foto crea una instructiva cr¨°nica de la ciutat (acaba de recollir les millors que ha abocat en aquesta p¨¤gina a Barcelona: secretos a la vista, Comanegra), suggereix: ¡°Estaria b¨¦ una sobre com treballeu a la redacci¨®, l'ambient¡­¡±. No ho sembla, per¨° crec que ¨¦s bon amic. Li insinuo que ja m'enfonso sol i que no vull facilitar tant la meva quitan?a.

¡°El pitjor d'aquest g¨¨nere ¨¦s la cr¨°nica entesa com una mena de manierisme, que vol estar per sobre del que explica, que busca certa eleg¨¤ncia formal amb la qual pugui cobrir coses de poca altura, o ximpleries¡­ Les anomeno cr¨°niques caniche¡±, recordo ara que va deixar caure Caparr¨®s. Suor freda. Relectura. No, aix¨° no ¨¦s un caniche. ?s alguna cosa pitjor: la seva liofilitzaci¨®. Una cr¨°nica chihuahua. Nom¨¦s espero que l'acomiadament no m'enxampi al lavabo. Res, ni al final ha sortit hendecas¨ªl¡¤laba.