Manresa: ¡°Vull que el ciutad¨¤ retrobi la complicitat amb la televisi¨® p¨²blica¡±

El periodista Andreu Manresa (Felanitx, 1955) ha estat nomenat avui pel Parlament balear nou director general de la Radiotelevisi¨® de les Illes Balears, IB3. En la darrera legislatura del PP, IB3 ha tingut tres directors generals amb vinculacions amb el partit del Govern. Ara hi arriba un professional de la informaci¨® que ha estat, entre altres dedicacions, director de RNE a Catalunya i Balears, ha treballat per a diaris balears i ha estat, els darrers 25 anys, redactor d¡¯EL PA?S, on ha portat la corresponsalia de les Balears. Manresa arriba a una televisi¨® on, com ell mateix recorda, ha estat vetat pel bra? pol¨ªtic del PP que hi manava. La seva prioritat: ¡°Que la televisi¨® s¡¯assembli a la seva societat, que sigui una finestra per veure el m¨®n i un espill per mirar-s¡¯hi¡±. Manresa, diu, vol que ¡°el ciutad¨¤ retrobi la complicitat amb la seva televisi¨® p¨²blica, una televisi¨® independent, sense compromisos pol¨ªtics¡±. ¡°Una part de la poblaci¨® l¡¯havia abandonada pel seu to oficialista, de vegades un veritable No-Do pol¨ªtic, i un perfil de programaci¨® basat centralment en un folklorisme, una rusticitat populista i en una mala imitaci¨® de formats comercials¡±.?

Com a director general haur¨¤ de gestionar el mitj¨¤ en una situaci¨® de crisi, ¡°amb un ter? dels pressupost que hi ha hagut en determinats moments. L¡¯actual, concretament, ¨¦s de 28,6 milions d¡¯euros¡±. Manresa considera que l¡¯externalitzaci¨® del mitj¨¤ ¨¦s excessiva. ¡°La producci¨® d'informatius, per exemple, est¨¤ externalitzada. Hem d¡¯intentar internalitzar la redacci¨®. Ser¨¤ dif¨ªcil, per¨° poc a poc ho intentarem¡±.

Una part de la poblaci¨® havia abandonat IB3 pel seu to oficialista, de vegades un veritable No-Do pol¨ªtic

El 80% de la producci¨® audiovisual balear, explica, es dedica al subministrament d¡¯IB3. ¡°Crec que, sense abandonar aquest paper central, la radiotelevisi¨® p¨²blica ha de ser un soci del sector, un partner de refer¨¨ncia, per treballar en l¡¯apertura de mercats per aquesta ind¨²stria¡±.?

Sobre la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica de l¡¯emissora, Manresa vol recuperar el catal¨¤ com a idioma predominant. ¡°No t¨¦ sentit, com es feia darrerament, que els films s¡¯emetin doblats en castell¨¤ quan hi ha disponible, per exemple, els doblatges fets a TV3¡±. D'altra banda, vol evitar el que considera una vulgaritzaci¨® de la llengua est¨¤ndard. ¡°Sense hostilitat cap a ning¨². Cadasc¨² que parli com vulgui per¨° el llenguatge dels informatius, per exemple, ser¨¤ l¡¯est¨¤ndard, amb les veus, accents i matisos dialectals tan rics d'arreu de les illes. El PP va afavorir artificialment el parlar salat perqu¨¨, deia, no volia que la televisi¨® balear parl¨¦s com Barcelona¡±. IB3 far¨¤ complir el llibre d'estil de la Universitat de les Illes Balears i deixar¨¤ de salar als informatius. [El llibre d¡¯estil de la UIB diu literalment: ¡°En el parlar de les Balears sempre hi ha hagut dues s¨¨ries d¡¯articles: l¡¯article literari i l¡¯article salat. En llenguatge escrit i en llenguatge oral formals, a les Illes Balears sempre s¡¯ha d¡¯utilitzar l¡¯article literari. Per tant, en totes les situacions comunicatives formals no espont¨¤nies com informatius, reportatges, publicitat, etc., sempre s¡¯ha d¡¯usar l¡¯article est¨¤ndard (el, la, els, les), que ¨¦s el que la tradici¨® pr¨°pia ha triat des del segle XIII fins avui. En llenguatge escrit formal sempre s¡¯ha utilitzat l¡¯article literari¡±].?

El Govern balear ja ha decidit recuperar la recepci¨® dels canals 33 i 3/24 de TV3 mitjan?ant la cessi¨® d¡¯unes freq¨¹¨¨ncies del m¨²ltiplex de qu¨¨ disposa la radiotelevisi¨® illenca. ¡°Esperem de TV3 que hi hagi un gest de reciprocitat¡±.

El PP va afavorir artificialment el parlar salat

El nou director general manifesta la voluntat que IB3 recuperi el pols cultural existent a les Illes. ¡°No solament es tracta de prestar atenci¨® a la producci¨® cultural. Tamb¨¦, que els creadors tinguin un paper en la creaci¨® audiovisual, i hi participin com a tals¡±. Entrevistes a persones, no ¨²nicament pol¨ªtics, que tinguin coses a dir, programes de debat social i ciutad¨¤ que donin veu a diferents col¡¤lectius, incorporar mitjan?ant els recursos tecnol¨°gics existents (Internet, xarxes socials) una audi¨¨ncia, particularment jove, que ha abandonat la pantalla dom¨¨stica del televisor... s¨®n alguns dels projectes que figuren en el programa inicial de Manresa.

¡°Cal lluitar per tenir audi¨¨ncia, per¨° mai al preu de perjudicar la rendibilitat social que ha de tenir una radiotelevisi¨® p¨²blica. Hem d¡¯aconseguir que la ciutadania la necessiti¡±. Per aconseguir-ho, diu, treballar¨¤ perqu¨¨ no sigui una televisi¨® solament de Palma o de Mallorca, ¡°no ha d¡¯oblidar les altres illes¡±. Perqu¨¨ la gent tingui ganes de veure i escoltar IB3 ¡°ha de documentar la realitat i contrastar les visions amb totes les veus possibles. Aix¨° ara no es feia¡±.