El Bitcoin, una moneda sense amo

A les persones f¨ªsiques se les det¨¦; a les monedes virtuals, no. La identificaci¨® del presumpte creador de la moneda virtual Bitcoin ¨¦s la segona en dos anys. L'anterior va ser a Los Angeles (EUA), a Sidney (Austr¨¤lia). Llavors, com ara, els implicats negaran fins al final ser els fundadors d'aquesta divisa virtual, ja que d'aix¨° pot dependre la imputaci¨® del delicte federal (Estats Units) m¨¦s greu: atemptar contra el d¨°lar. Per¨°, a difer¨¨ncia d'un delicte f¨ªsic, l'expansi¨® mundial de la moneda virtual no s'acabar¨¤ amb una detenci¨® f¨ªsica. El Bitcoin ¨¦s una moneda sense amo, sense control d'un Banc Central (ai, ni d'un Govern, ai!). Craig Wright ¨Cla persona investigada a Austr¨¤lia¨C no ¨¦s el Draghi de la moneda virtual.

La hist¨°ria oficial del Bitcoin diu que va ser creat el 2009 ¨Caix¨° s¨ª¨C per un tal Satoshi Nakamoto, que no se sap si el nom fictici respon a una persona o a un grup. Era, en teoria, una moneda virtual m¨¦s de les moltes que circulen i han circulat per Internet, d'altra banda, una cosa tan comuna com les barates o les monedes comercials que s'implanten en algunes ciutats, els cupons o les mateixes monedes virtuals de jocs com Second Life o World of Warcraft. Actualment circulen per la xarxa unes 200 monedes virtuals (litecoin, namecoin..); llavors, quin ¨¦s el problema?

El problema ¨¦s el seu ¨¨xit. El Bitcoin t¨¦ el 90% de les transaccions amb monedes virtuals amb una capitalitzaci¨® superior als 6.200 milions d'euros. El problema ¨¦s que s'ha est¨¨s per tot el m¨®n virtual, per¨° tamb¨¦ pel m¨®n f¨ªsic. Hi ha caixers autom¨¤tics que canvien d¨°lars o euros per bitcoins; i cadenes com Starbucks comencen a acceptar aquesta moneda com a pagament. La seva expansi¨® ¨¦s tan important que ha alertat els bancs centrals mundials, de l'Europeu a la Reserva Federal dels Estats Units o als Bancs de la Xina i R¨²ssia. A la majoria dels pa?sos, el bitcoin opera en l'alegalitat, tot i que a R¨²ssia i la Xina est¨¤ absolutament prohibit; tot i aix¨°, el bitcoin ¨¦s una moneda refugi en aquells pa?sos amb crisi monet¨¤ria o amenaces de?corralito.

"El bitcoin sobreviur¨¤", explicava el president de la fundaci¨®, Jon Matonis, en una entrevista a aquest diari l'any passat, quan la moneda virtual va fluctuar entre els 20 i els 1.000 euros. Ara cotitza per sobre dels 400 euros, i la seva salut no s'infringeix amb successives detencions a bandes de delinq¨¹ents que operen amb aquesta moneda, o amb l'enfonsament de cases dedicades al seu emmagatzemament de comptes. Bancs d'inversions ja recomanen tenir a la cartera dels seus clients una part en aquesta moneda virtual, no en d'altres.

El Bitcoin ¨¦s un sistema monetari descentralitzat, an¨°nim i segur, independent de les fluctuacions que encoratgin les pol¨ªtiques de governs i bancs centrals; ¨¦s una moneda xifrada i amb sistema de circulaci¨® P2P, entre iguals.

Nakamoto va deixar tra?at tot el sistema monetari: creaci¨® peri¨°dica de moneda fins als 21 milions de Bitcoins l'any 2140 (actualment n'hi ha 14,9 milions), amb recompenses als inform¨¤tics que validen les transaccions amb complicad¨ªssimes operacions matem¨¤tiques en milers d'ordinadors i que impedeixen que un mateix bitcoin sigui usat en m¨¦s d'una operaci¨® (aquesta ¨¦s la gran dificultat d'una moneda virtual sobre una de f¨ªsica).

La moneda ¨¦s un codi criptogr¨¤fic que la gent s'intercanvia com a pagament. Cada propietari t¨¦ un o diversos moneders electr¨°nics, amb una clau p¨²blica per rebre pagaments i una clau privada per efectuar-los. Un sistema perqu¨¨ ning¨², ni tan sols Nakamoto o Wright o el detingut de torn, pugui ser amo o administrador de la moneda i manipular-ne el valor.

A Wright, ara ¨Co a Nakamota fa un any¨C, podran acusar-lo, podran confiscar-li l'ordinador i tocar-li els seus discos durs, per¨° ni ¨¦s un Oncle Garrepa, amb la casa abarrotada de bitcoins, ni t¨¦ la clau per fer desapar¨¨ixer totes les monedes virtuals que hi ha i que hi haur¨¤.