Capriles: ¡°Estic molt preocupat per l¡¯actitud de Maduro¡±

Henrique Capriles (Caracas, 1972) es mostra exultant. En el moment de l'entrevista, aquest dimarts a la tarda a la seva oficina a Caracas, el CNE encara no ha publicat de forma oficial els resultats de les eleccions parlament¨¤ries a Vene?uela, per¨° a l'excandidat presidencial no el preocupen. ¡°La Unitat va obtenir 112 escons, el partit oficial, 55, ¨¦s a dir, tenim majoria qualificada¡±. Creu que el retard a donar les dades respon al fet que l'oficialisme est¨¤ tractant de digerir el resultat.

Pregunta. Amb aquesta majoria a l¡¯Assemblea poden desmuntar l'estructura de poder que ha creat el chavisme.

Resposta.?Aquesta ¨¦s la matriu d'opini¨® que busca crear el Govern, dient que aquesta ¨¦s una Assemblea revengista. Aquesta ¨¦s una Assemblea per fer que al pa¨ªs imperi la just¨ªcia. La just¨ªcia ¨¦s l'enemiga de la revenja.

P. Per¨° quins canvis institucionals s¨®n urgents?

R. El canvi al Tribunal Suprem de Just¨ªcia ¨¦s urgent. Vene?uela t¨¦ un 92% d'impunitat en els homicidis. Volem una administraci¨® de just¨ªcia que funcioni, aquesta ¨¦s un desastre. El poble va votar un canvi de rumb, en l'¨¤mbit econ¨°mic, en el social, per¨° tamb¨¦ per una institucionalitat.

P. Es parla molt d'una llei d'amnistia, per¨°, a m¨¦s d'aix¨°, quin ¨¦s el programa pol¨ªtic de la MUD?

R. Per mi les prioritats s¨®n l'economia, les q¨¹estions socials i la inseguretat. Cal interpel¡¤lar tots els ministres d'Economia i que retin comptes, cal demanar la xifra d'inflaci¨® oficial, que no se sap des del desembre de l'any passat. La diplom¨¤cia petroliera ha d'acabar-se, no hi ha d¡¯haver m¨¦s petroli regalat. Del tema de l'amnistia, Maduro hauria de llegir el resultat, comen?ar amb un gest, com, per exemple, alliberar els presos pol¨ªtics i fer una crida al pa¨ªs a la unitat nacional.

P. Dins de l'oposici¨® hi ha grups amb prioritats diferents. Quin ser¨¤ el criteri que se seguir¨¤?

Li vaig dir a Zapatero: ¡°President, digui-li a Nicol¨¢s Maduro que el pa¨ªs necessita di¨¤leg, de deb¨°. No una farsa

R. Aquest que estic dient. Hi ha altres temes que no s¨®n gens excloents, com que es resolgui d'una vegada la situaci¨® dels companys que estan presos per raons pol¨ªtiques, per¨° quina ¨¦s la prioritat de la gent que va anar a votar?diumenge? La seva situaci¨® econ¨°mica, personal. Que hi hagi un grup dins de la Unitat que no ho vegi important¡­ Est¨¤ en el seu dret, per¨° al final donar¨¤ l'esquena a la majoria del pa¨ªs? Diumenge va guanyar Vene?uela, per¨° tamb¨¦ una pol¨ªtica, que ¨¦s la que nosaltres hem proposat. Si volem que hi hagi democr¨¤cia, les difer¨¨ncies es resolen a les urnes. L'any passat alguns ens deien que Vene?uela no arribaria a aquestes eleccions, que nosaltres ¨¦rem uns estafadors. Jo no vinc aqu¨ª a cobrar factura, per¨° s¨ª a reiterar que ha guanyat una pol¨ªtica. Fins i tot n¡¯hi ha uns que diuen que estan a favor del canvi que ens van dir covards. Per¨° no hi ha res que ho indiqui.

P. Sent que hi ha hagut un canvi en el discurs de l'oposici¨® aquest ¨²ltim any?

R. De la gent, s¨ª, es va expressar diumenge. D'alguns dirigents, no, no hi ha manera que canvi?n. Crec que hi ha un problema seri¨®s, estructural. Jo he sentit unes quantes declaracions que dic: ¡°D¨¦u meu, no se n¡¯adonen¡±. Aix¨ª com Maduro no se¡¯n va adonar, n¡¯hi ha que no s'han adonat tampoc del que va passar diumenge. No ho han ent¨¨s. Quin va ser l'error de l'any passat? Van convocar un canvi al Govern quan tenia un 54% de suport popular. Explica'm com canvies un govern amb aquest suport. En la pol¨ªtica el quan influeix. Als carrers havies de canviar el Govern? Els carrers s¨®n punts de trobada. Aix¨° ja va passar, va quedar enrere, per¨° va ser un error que ens va costar a tots. Aquest ¨¦s el problema de la Unitat, que quan es comet un error l¡¯hem de pagar tots. A m¨¦s, no s'ha rectificat p¨²blicament, no han volgut. Aix¨° ¨¦s cosa seva. Aquest plantejament errat no va convocar, a m¨¦s, la majoria del pa¨ªs, que viu en els sectors populars.

P. El Govern segueix culpant la guerra econ¨°mica de la derrota. No ¨¦s un senyal preocupant que no canvi? aquesta narrativa?

R. Totalment preocupant. La guerra econ¨°mica, la por¡­ tot aix¨° va sortir derrotat. Tornar a esgrimir aquest argument ¨¦s d'alg¨² que est¨¤ tancat en una habitaci¨® i no sap qu¨¨ va passar diumenge.

P. Maduro ha reconegut els resultats, per¨° fa la sensaci¨® que no accepta la derrota. Qu¨¨ ¨¦s el que m¨¦s l¡¯inquieta?

Quin va ser l¡¯error de l'any passat? Van convocar a canviar el Govern quan tenia un 54% de suport popular

R. Estic molt preocupat per l'actitud de Maduro. Ho dic amb el millor esperit constructiu, pels senyals que ha donat. Maduro hauria de posar-se a l'ordre de l¡¯Assemblea Nacional, convocar la uni¨® del pa¨ªs, convidant-lo a resoldre la crisi econ¨°mica. Qu¨¨ ha fet? Convocar reunions del PSUV. Segueix al Palau de Miraflores, per¨° cada vegada en una habitaci¨® m¨¦s petita. Han perdut 17 estats del pa¨ªs, alguns, d¡¯emblem¨¤tics, l'estat natal del president Ch¨¢vez¡­ No ¨¦s que hi hagi uns diputats menys. Hi va haver un pronunciament clar, sense matisos, contundent.

P. L'oficialisme ha fet una crida a continuar la lluita al carrer. En algun moment l'oposici¨® haur¨¤ de buscar el suport al carrer de la seva nova majoria?

R. Per mi el carrer ha de ser reivindicatiu, tenir una causa justa, no pot ser carrer per carrer. Aix¨° no porta enlloc. La polaritzaci¨® a Vene?uela no ¨¦s entre poble i poble, ¨¦s entre una c¨²pula i els vene?olans i el resultat de diumenge ¨¦s un resultat aclaparador contra la c¨²pula. Si el Govern no canvia caldr¨¤ canviar el Govern. Estem esperant amb molta serenitat, maduresa i humilitat que digereixin el resultat de diumenge per¨° la crisi avui est¨¤ pitjor que diumenge. En el primer trimestre de l¡¯any que ve hi haur¨¤ d¡¯haver algun tipus de desenlla? o, si no hi ha soluci¨®, s¡¯haur¨¤ de promoure en el marc de la Constituci¨®.

P. Parla d'una revocaci¨®?

R. Qualsevol dels mecanismes que hi ha a la Constituci¨® cal debatre'ls i prendre una decisi¨®. Pot ser aquest, una esmena a la Constituci¨® retallant el per¨ªode i convocant un proc¨¦s d'eleccions¡­ Hi ha diferents mecanismes establerts.

P. El tema ideol¨°gic segueix jugant un paper tan important o s¨®n m¨¦s aviat els interessos d'aquests grups que fa que ells no prenguin certes mesures?

R. Aquest ¨¦s un Govern ideol¨°gic de cara enfora. Per¨° n'hi ha prou a veure'ls en el seu exercici. No s¨®n socialistes. Sembla que el seu conflicte ¨¦s que un di¨¤leg ¨¦s un senyal de feblesa, quan ¨¦s tot el contrari. Maduro va poder ser l'estadista diumenge a la nit. Si hagu¨¦s convocat un di¨¤leg al pa¨ªs, aquell mateix dia, hauria recuperat terreny. El m¨®n l'hauria vist com un estadista. Qu¨¨ va fer Maduro? Tot el contrari. Dir que va perdre les eleccions perqu¨¨ l'oposici¨® amagava el menjar. El mateix argument que va fer servir durant la campanya, el va tornar a repetir a la nit. Feia que volguessis trucar-li i dir-li: ¡°Nicol¨¢s, ha vist el resultat? El que et van donar va ser una bona clatellada. A tu i al teu Govern. No tant als teus candidats. Per aix¨°, jo estic molt preocupat, com a vene?ol¨¤, perqu¨¨ s¨¦ la situaci¨®, la tensi¨® que hi ha en aquest pa¨ªs. Jo no he apujat el to, tot el contrari. Els donarem una oportunitat, perqu¨¨ digereixin.

P. Amb quina part del chavisme es poden estendre ponts?

R. Va ser el que li vaig demanar al president Zapatero. Li vaig dir: ¡°President, digui-li a Nicol¨¢s Maduro que el pa¨ªs necessita di¨¤leg, de deb¨°. No una farsa¡±. No hi ha un canal de comunicaci¨®. Hi ha diversos grups de poder dins de l'oficialisme, n'hi ha un que ¨¦s Maduro, un altre que ¨¦s Cabello, un altre que anomenen els 4F, un altre que ¨¦s Jorge Rodr¨ªguez. Sembla que estiguin en un torneig a veure qui es queda, qui ¨¦s m¨¦s dur davant del pa¨ªs, per¨° hauria de ser tot el contrari. Hauria de ser, qui t¨¦ la sensatesa de llegir el resultat, i convocar el di¨¤leg del pa¨ªs.

P. D'aquests grups, amb quin creu que ¨¦s m¨¦s f¨¤cil dialogar?

R. Probablement, amb els del 4F. Alguns s¨®n governadors, companys del president Hugo Ch¨¢vez, del seu projecte del 4 de febrer, l'intent de cop de l'any 1992. He pogut conversar informalment amb alguns i fa l'efecte que hi ha molta m¨¦s consci¨¨ncia de la gravetat de la crisi que hi ha al pa¨ªs i de la incapacitat del Govern en aquest moment. Qualsevol dirigent del Govern que tingui contacte amb el poble, sense posicions fan¨¤tiques, crec que ¨¦s, sens dubte, un interlocutor v¨¤lid per obrir un canal de comunicaci¨®. S¨®n conscients que el problema a Vene?uela no ¨¦s que l'oposici¨® amaga el menjar, ni ¨¦s Obama ni ¨¦s Rajoy.

P. Vost¨¨ no estar¨¤ a l'assemblea, quin paper jugar¨¤ en tot el que ha de venir?

R. Hi ha projectes de llei que jo portar¨¦ a l'Assemblea Nacional i la veritat ¨¦s que amb la majoria dels diputats tinc canals de comunicaci¨® pel pes pol¨ªtic que jo puc tenir al pa¨ªs. El que promour¨¦ ¨¦s que no perdin el focus, cap on anem. Cap a un canvi incloent, que ens permeti unir el pa¨ªs, treure'l de la crisi, cr¨¦ixer econ¨°micament, generar ocupaci¨®, fer baixar la inflaci¨®. Aquest pa¨ªs ja fa temps que no veu la llum. Els ¨²ltims tres anys a Vene?uela han estat terribles, amb una crisi sense precedents. El vot de c¨¤stig que hi va haver, perqu¨¨ n'hi va haver, cal convertir-lo en vot militant del canvi.

P. Continua pensant en la presid¨¨ncia?

R. Per a ning¨² ¨¦s un secret la meva aspiraci¨® a dirigir aquest pa¨ªs. Totes les aspiracions s¨®n leg¨ªtimes, a m¨¦s. Jo no desqualifico l'aspiraci¨® que pot tenir qualsevol. ?s el seu dret. Hi ha un arbre que t¨¦ arrels molt m¨¦s profundes que les que un sector de l'oposici¨® pensava que tenia. Aqu¨ª es va fer un esfor? amb molts recursos econ¨°mics, amb molt lobby fora en termes de propaganda per intentar destruir el meu lideratge i no van poder. Qu¨¨ passar¨¤ despr¨¦s? No s¨¦, en aquest moment, la meva principal preocupaci¨® ¨¦s l'economia del meu pa¨ªs, la situaci¨® de crisi, la profunda inestabilitat en qu¨¨ es troba Vene?uela.

P. Com valora la pres¨¨ncia de l'expresident Zapatero, i abans de Felipe Gonz¨¢lez, a Vene?uela? Quin paper pot jugar Espanya en aquest canvi?

R. La visita de Zapatero va ser molt positiva. Va mantenir sempre una actitud constructiva, es va veure amb el Govern i amb nosaltres. ?s l'esperit que s¨¦ que ¨¦s el d'Espanya, que ¨¦s que a Vene?uela hi hagi di¨¤leg. Abans va venir el president Felipe. Quan un veu els seus plantejaments s¨®n absolutament correctes. Espanya i tota la comunitat internacional han de seguir demanant di¨¤leg. Si els governs demanen di¨¤leg a Maduro li ser¨¤ molt dif¨ªcil negar-s'hi. Es quedar¨¤ a?llat. Quan es canviar¨¤ el Govern? Dependr¨¤ del que digui i faci Maduro. Els temps dependran d'ell.