Perp¨¨tua, Felicitat, Mas i altres m¨¤rtirs

L¡¯apel¡¤latiu de m¨¤rtir atorgat, sense gaire exageraci¨®, al president Companys, va fer que, d¡¯acord amb les actuals tribulacions seves, hagi estat igualment atorgat al president Mas des de fa mesos. Ha fet tot el possible ¡ªm¨¦s aviat l¡¯impossible¡ª per convertir Catalunya en una rep¨²blica independent, ha gastat milers d¡¯euros del com¨² per mirar d¡¯aconseguir-ho, ha passat trifulgues gaireb¨¦ impr¨°pies d¡¯una persona amb sentit de l¡¯honor i de la pol¨ªtica, i tot plegat per arribar a dues solucions possibles: tornar a ser president, per¨° sense rep¨²blica, i deixar de ser president, tamb¨¦ sense rep¨²blica.

Arran d¡¯aquesta situaci¨®, hom s¡¯ha documentat sobre les caracter¨ªstiques del martirologi i ha llegit dos o tres reculls de vides de m¨¤rtirs, entre ells el catal¨¤ Actes de m¨¤rtirs, a c¨¤rrec de Josep Torn¨¦ (Barcelona, Proa, 1991). M¨¦s encara: hom es va procurar, per un preu m¨°dic ¡ª?a qui li interessen avui les vides dels m¨¤rtirs?¡ª, l¡¯ins¨°lit i extraordinari The Bloody Theater or Martyrs Mirror of the Defenseless Christians, compilat a partir de diverses cr¨°niques aut¨¨ntiques, memorials i testimonis per Thieleman J. Van Braght, tradu?t de l¡¯original holand¨¨s segons l¡¯edici¨® princeps de 1660 per Joseph F. Sohm, amb magn¨ªfiques estampes de Jan Luyken. Van Braght va ser un anabaptista dels Pa?sos Baixos, tirant a mennonita, tot plegat derivat de la religi¨® de Zwingli. L¡¯autor dedica la primera meitat del llibre als m¨¤rtirs del cristianisme, des de Jesucrist fins al segle XVI, i l¡¯altra meitat als m¨¤rtirs de la seva esgl¨¦sia, tan nombrosos, o m¨¦s, que els dels setze segles de la primera part. No hi ha dubte que es tracta d¡¯un llibre escrit per a alli?onament i acolloniment de la gent d¡¯aquesta esgl¨¦sia esmentada, i, en certa manera, per a consolaci¨® dels desgraciats que, almenys, no han conegut el flagell de les tortures martirials.

Llavors, en plena lectura d¡¯aquest llibrot exemplar, va i arriba a les nostres mans una preciosa edici¨®, ben documentada i molt ben tradu?da, de la Pasi¨®n de las santas Perpetua y Felicidad, edici¨® d¡¯Alejandra de Riquer (Barcelona, Acantilado, 2015). No ¨¦s la hist¨°ria de cap martiri enrevessat, perqu¨¨ aquestes santes van ser enviades al circ, en temps de Septimi Sever, i nom¨¦s van ser escomeses per una vaca salvatge, l¡¯any 201, en un temps que n¡¯hi havia. Aix¨° s¨ª: hi van deixar la vida.

Armat amb tanta documentaci¨® ¡ªja veieu a quins extrems porta la jubilaci¨® de la gent de lletres; i mai s¡¯hi perd el temps¡ª hom va pensar qu¨¨ podien tenir a veure els infortunis i llatz¨¨ries de tots els sants del cristianisme amb la suposada vida de m¨¤rtir del nostre president. Hi vaig trobar poques semblances. El desventurat dest¨ª d¡¯Honoric, rei dels v¨¤ndals, aix¨° s¨ª que ¨¦s un martiri: li van omplir el cos de cucs i de polls, i aquestes bestioles se¡¯l van comen?ar a cruspir sense pietat: un gravat mostra el v¨¤ndal amb una m¨¤ i un peu que ja s¡¯han migpartit del cos i han caigut a terra, quatre persones amb el nas tapat a causa de la fortor, i un jesu?ta amb tricorni (cruel anacronisme!), que surt de l¡¯habitaci¨® amb una aparen?a de desinter¨¨s absolut. ?Qu¨¨ hem de dir d¡¯aquells que van ser cremats ¡ªcosa habitual a partir del XVI¡ª i no s¡¯encenien; d¡¯aquells a qui tor?aven el coll de mica en mica fins a desnucar-los; dels m¨¤rtirs a qui clavaven pertot ferros roents; dels escaldats; dels que eren clavats en creus diverses ¡ªla t¨ªpica romana; la de sant Andreu; la de sant Pere, clavat de cap per avall, etc¨¨tera¡ª; d¡¯aquells a qui arrencaven les dents de viu en viu; d¡¯aquells que eren desmembrats per la for?a de quatre cavalls?

Aix¨° s¨®n m¨¤rtirs, com santa Perp¨¨tua i santa Felicitat, i amb ells els seus amics de religi¨® Revocatus, Satyrus, Saturninus i Serundulus (en llat¨ª fa m¨¦s patxoca), i milers d¡¯altres, com hem llegit al llibre editat per Riquer. Emper¨°, Artur Mas, m¨¤rtir? Ca! Passi el que passi, el nostre president acabar¨¤ els seus anys de vida pol¨ªtica amb una pensi¨® majestuosa, cotxe i xofer oficials, un despatx al passeig de Gr¨¤cia o una feina molt ben pagada al Canad¨¤, bones vacances a Fornells de Menorca, una dona fidel, uns fills ben situats.

No conv¨¦ exagerar ni desorbitar les coses. Ara b¨¦: si el nostre president estigu¨¦s disposat a passar els tr¨¤ngols dels seus predecessors cristians en el martiri, llavors faria un gran favor a la causa que defensa, perqu¨¨ no hi ha dubte que la vida exemplar dels que van patir de tal manera per sostenir una fe, val a dir, una religi¨® d¡¯esperan?a ¡ªl¡¯independentisme ¨¦s tal cosa¡ª, assegura no sabeu com la superviv¨¨ncia d¡¯aquella fe i aquella religi¨®. Sense anar m¨¦s lluny, va ser el cas del cristianisme.