L¡¯¡®efecte Airbnb¡¯ en el ve?nat

Alguna vegada al supermercat es creua amb un ve¨ª que l'empeny i li fa caure el cistell d'anar a comprar. Al portal de casa l'han insultat diverses vegades i en un dels bars on solia anar van deixar de servir-lo. El terrible estigma que Jordi P¨¦rez (exigeix nom fictici) arrossega per la Barceloneta ¨¦s el de llogar dos pisos des de fa algun temps a trav¨¦s d'Airbnb. El Joan (tamb¨¦ demana anonimat) feia el mateix al Raval, i una den¨²ncia dels ve?ns va acabar amb una inspecci¨® de l'Ajuntament i una multa de 90.000 euros. Aix¨°, o cedeix l'habitatge durant tres anys per a finalitats socials. El conflicte est¨¤ servit des de fa temps. Per¨°, on han anat a parar aquells valors positius de l'economia col¡¤laborativa que brollaven en parlar d'Airbnb i amb els quals tothom hi guanyava?

L'origen d'aquesta empresa, valorada avui molt per sobre de la principal cadena hotelera del m¨®n (Marriott), va ser producte de la necessitat. Brian Chesky i Joe Gebbia, dos dels seus fundadors, no podien pagar el lloguer a San Francisco el 2008, aix¨ª que van decidir oferir un parell de llits inflables al seu apartament. La idea va funcionar. I la brillant soluci¨® a un problema global, agreujat en plena recessi¨®, va derivar en una multinacional que avui t¨¦ dos milions d'allotjaments en 34.000 localitats de 191 pa?sos. Per¨° la base d'all¨°, compartir casa per estalviar costos, s'ha desvirtuat en alguns casos i la proliferaci¨® d'apartaments tur¨ªstics ¨Cmoltes vegades propietat d'una mateixa persona¨C i la seva extrema concentraci¨® en determinats barris de grans ciutats ha aguditzat el problema al qual el Brian i el Joe es van enfrontar el 2008.

El G¨°tic de Barcelona t¨¦ un pis tur¨ªstic per cada 9,2 de residencials.? Ha perdut un 17,6% de poblaci¨® i els seus lloguers han pujat un 6%

On hi ha m¨¦s densitat de pisos tur¨ªstics, hi ha menys oferta per a ¨²s residencial i m¨¦s alt ¨¦s el preu del metre quadrat. Aquesta ¨¦s la principal cr¨ªtica que ha rebut Airbnb durant els ¨²ltims temps. Els ve?ns ho van denunciar a San Francisco, on la companyia va haver d'invertir 7 milions d'euros en comunicaci¨® per guanyar el refer¨¨ndum (amb el 55% dels vots) que es va plantejar en contra seu. A la ciutat on va n¨¦ixer la idea, els propietaris cada vegada posaven menys pisos al mercat de llarga durada i els lloguers (no nom¨¦s per aquest motiu) han arribat a 4.225 d¨°lars de mitjana per un apartament. A Nova York, diversos informes ¨Cincl¨°s de la Fiscalia general¨C van analitzar el problema i a Barcelona, antics barris com el Raval o la Barceloneta s'han convertit en alguns dels m¨¦s cars per metre quadrat al mercat de lloguer malgrat que els seus ve?ns no arriben a la renda mitjana de la ciutat.

Un portaveu de la companyia rebutja aquesta idea i mant¨¦ que els preus ja pujaven abans de la irrupci¨® d'Airbnb. "A Barcelona hi ha prop d'un mili¨® d'habitatges. En aquesta ciutat tenim 17.000 anuncis. Encara que tots estiguessin al mercat, no arriba ni al 2% del parc total d'habitatge, una xifra massa petita per tenir un impacte en els preus en el conjunt de la ciutat". Per¨° el problema no ¨¦s el model ni la quantitat total, sin¨® la seva excessiva concentraci¨®. Al barri del Marais de Par¨ªs, per exemple, van dormir m¨¦s persones a trav¨¦s d'Airbnb l'estiu del 2014 que el nombre de ve?ns que t¨¦ la zona. I a Barcelona, els set barris amb m¨¦s anuncis representen la meitat (50,91%) de l'oferta global de la ciutat, sempre segons dades de la web Inside Airbnb, ja que l'empresa encara no facilita xifres oficials.

La Barceloneta s¡¯ha convertit en el barri amb el lloguer per metre quadrat m¨¦s car de Barcelona

La Barceloneta ¨¦s un dels barris on m¨¦s conflictes socials hi ha hagut amb aquesta empresa. El preu del lloguer per metre quadrat costa avui 15,84 euros, el m¨¦s car de Barcelona, segons les dades de l'Incas¨°l, l'organisme p¨²blic que s'encarrega de guardar les fiances de tots els pisos de lloguer de Catalunya. La mida mitjana dels pisos (40 metres quadrats de mitjana) influeix en aquest estrany fenomen per a un barri amb edificis d'escassa qualitat. Per¨° si atenem l'evoluci¨® d'aquest preu prenent com a refer¨¨ncia el mateix semestre de l'any anterior, la pujada tamb¨¦ ¨¦s la m¨¦s alta de Barcelona: 9,1%. I aquesta dada s¨ª que aporta m¨¦s informaci¨® sobre algunes de les queixes ve?nals. Alan Quaglieri Dom¨ªnguez, investigador de la Universitat Rovira i Virgili en temes de turisme urb¨¤ i expert en el fenomen d'Airbnb, apunta a aquestes dades per explicar el fenomen. ¡°Sembla que hi ha evid¨¨ncies que l'explosi¨® d'Airbnb i la seva concentraci¨® en determinades ¨¤rees han contribu?t, juntament amb altres elements, a la pujada de preus al mercat immobiliari als barris que han conegut un desenvolupament tur¨ªstic recent. Per¨° cal fixar-se en molts factors¡±, matisa, al mateix temps que ofereix un estudi detallat sobre renda, poblaci¨® i lloguers.

La Barceloneta i la majoria de barris que acumulen els anuncis d'Airbnb tenen una renda familiar per sota de la mitjana de la ciutat, cosa que, sumat a la pujada de lloguers, dificulta la perman¨¨ncia dels residents originals. Aquest antic barri de pescadors, que un dia va dividir els seus pisos en quarts per fer front a la seva sobrepoblaci¨®, ha perdut ara un 6,6% de ve?ns durant els ¨²ltims anys, malgrat que la caiguda global a Barcelona ha estat nom¨¦s del 0,6%. Al G¨°tic, per exemple, on l'increment del preu del lloguer en un any ha estat del 6% i reuneix la major concentraci¨® d'anuncis d'Airbnb de la ciutat (un pis tur¨ªstic per cada 9,2 de residencials), ha perdut un 17,6% de poblaci¨®, segons el padr¨® municipal. El resultat d'aquest proc¨¦s, profundament vinculat al turisme, s¨®n barris m¨¦s cars amb menys ve?ns empadronats.

El passat 12 de novembre, Airbnb va fer una gran convenci¨® a Par¨ªs ¨CEL PA?S hi va anar com a convidat per l'empresa¨C on entre altres coses va presentar Compact, un document amb certs ressons d'autocr¨ªtica i reivindicaci¨® dels or¨ªgens de la companyia en el qual es comprometia a ser ¡°la soluci¨® i no el problema¡±. ¡°Treballarem per educar amfitrions i convidats en les necessitats del homesharing [compartir casa] i les regles a les ciutats [¡­]. En alguns d'aquests llocs, s'ha identificat una escassetat d'habitatges de lloguer de llarga durada com un assumpte cr¨ªtic. La intenci¨® ¨¦s treballar per fomentar que els lloguers de curt termini no impactin en la disponibilitat de lloguers a llarg termini. En casos justificats i molt espec¨ªfics, Airbnb s'asseguraria que els amfitrions acceptin anunciar nom¨¦s aquelles resid¨¨ncies que s¨®n permanents¡±, deia una part del document.

L'empresa al¡¤ludeix d'aquesta manera a l'impacte que pot tenir en la pujada de lloguers i es compromet a controlar que un propietari no pugui tenir m¨¦s d'un habitatge anunciat per expulsar aix¨ª els professionals del sector tur¨ªstic. Per¨° en una entrevista amb EL PA?S durant la convenci¨® de Par¨ªs, Nathan Blecharczyk, un dels seus fundadors, atribu?a a altres factors el problema dels lloguers i emmarcava el problema de San Francisco o algunes de les feroces cr¨ªtiques rebudes durant els ¨²ltims temps dins de q¨¹estions ¡°pol¨ªtiques¡±. Segons les seves dades globals, el 83% dels anuncis d'Airbnb s¨®n de gent que lloga la casa on viu. Per¨° a Barcelona, segons les xifres d'Inside Airbnb (mai desmentides per la companyia), el 55,1% dels anunciants ofereix m¨¦s d'un habitatge, encara que en alguns casos es tracta d'habitacions separades.

Barcelona t¨¦ uns 17.000 anuncis i Madrid uns 8.000. Per¨° a les dues ciutats hi falta una regulaci¨® clara pel ¡®homesharing¡¯

Tot i aix¨°, la xifra indica l'alt grau de professionalitzaci¨® tur¨ªstica que est¨¤ adquirint la plataforma. Moltes empreses o petits propietaris la utilitzen, leg¨ªtimament, per fer publicitat els seus pisos de lloguer. I encara que Airbnb no fos concebut originalment per a ells, estalvien inversi¨® en web, passarel¡¤la de pagament i SEO. En part per aix¨° l'Ajuntament de Barcelona va cancel¡¤lar la concessi¨® de llic¨¨ncies i va comen?ar una estricta campanya d'inspeccions amb multes de fins a 90.000 euros als propietaris que duguin a terme aquestes pr¨¤ctiques. Per¨° la prohibici¨® ha deixat en un llimb legal milers d'usuaris (17.000 anuncis a Barcelona i 8.000 a Madrid).

El fenomen s'assembla al que es donava fins ara amb la gentrificaci¨®. I malgrat que socialment t¨¦ moltes connotacions negatives, urban¨ªsticament podria aportar alguns beneficis, com va passar en barris madrilenys antigament degradats com el de Chueca. Fernando Encinar, cofundador d'Idealista, el web d'anuncis immobiliaris m¨¦s consultat d'Espanya, veu m¨¦s aspectes positius que negatius. ¡°Lavapi¨¦s, per exemple, eren habitatges molt barats que l'inversor va comprar i avui el barri ¨¦s l'hotel de Madrid. I aix¨° est¨¤ regenerant el barri, com est¨¤ passant a la Barceloneta. A m¨¦s, molts propietaris amb habitatges buits els treuen al mercat. Per¨° ¨¦s veritat que el que fa ¨¦s reduir l'oferta que hi ha en un barri concret. En aquests barris on el lloguer vacacional ¨¦s una tend¨¨ncia a l'al?a, el propietari t¨¦ el leg¨ªtim anhel de guanyar m¨¦s diners¡±, analitza.

Barcelona i Madrid esperen una regulaci¨® que permeti establir normes clares. Par¨ªs, Londres i Amsterdam ja en tenen. I en gran mesura, es basa a limitar els dies que un pot llogar casa seva a l'any i a incloure una taxa per a la ciutat en els lloguers. Sempre, a m¨¦s, suposant que sigui el seu primer habitatge i no apartaments tur¨ªstics que afectin directament la salut de la trama urbana de determinats barris. Per¨°, perdr¨¤ Airbnb la seva for?a si recupera l'esperit dels seus or¨ªgens i desapareixen de la plataforma tots els professionals del sector?