Quatre directors per 25 anys de la Fundaci¨® T¨¤pies

Poques vegades poden veure's juntes les persones que han portat les regnes d'un centre cultural al llarg d'un quart de segle. Aquest divendres, a la Fundaci¨® T¨¤pies de Barcelona es van reunir i van recordar el seu pas per aquesta instituci¨®, que va obrir les portes el 1990, els quatre directors d'aquest espai, que va n¨¦ixer a l'antiga Editorial Montaner i Simon, constru?da per Llu¨ªs Dom¨¨nech i Montaner, i que ha acabat convertida en un referent de l'art contemporani local i internacional.

A l'acte, anunciat com una taula rodona en la qual havien d'intervenir Manuel Borja-Villel, el director que va obrir les portes de la Fundaci¨® el 1990 fins al 1998; N¨²ria Enguita, que la va dirigir entre el 1998 i el 2008; Laurence Russell, des del 2008 fins a l'estiu del 2015 i l'actual, Carles Guerra, tamb¨¦ hi van ser presents la fam¨ªlia del pintor: la seva v¨ªdua, Teresa Barba, en la que va ser una de les seves primeres aparicions p¨²bliques des de la defunci¨® de l'artista el 2012, els seus fills Antoni i Clara T¨¤pies i dos dels seus n¨¦ts; a m¨¦s d'Ada Colau, alcaldessa de la ciutat, i Berta Sureda, la seva comissionada de Cultura i un bon nombre de persones vinculades amb l'art en aquesta ciutat: directors de centres culturals com Ferran Barenblit (Macba), Vicen? Villatoro (CCCB), ?lex Susanna (Institut Ramon Llull) i Sergi Aguilar (Fundaci¨® Su?ol), artistes com Eul¨¤lia Valldosera, Toni Llena o Perejaume, galeristes com Carles Duran (Senda) i Emilia ?lvarez (?ngels Barcelona) o cineastes com Pere Portabella, entre d'altres, que van omplir la planta baixa de l'edifici.

Tots van voler celebrar aquests 25 anys ahir al mat¨ª i es van creuar amb un grup d'escolars que acabaven de comprovar, en primera persona, el proc¨¦s creatiu d'aquest artista fonamental de l'art abstracte ple de simbolisme, en el qual adquireix una gran rellev¨¤ncia la mat¨¨ria.

El mestre de cerim¨°nies va ser Guerra, que va recordar un text de T¨¤pies del 1991 on reflexionava sobre els museus i el sentiment de possessi¨®, de l'amistat i de l'art: ¡°Durant els ¨²ltims anys l'art necessita tornar-se a acollir als seus temples i viure a l'abric d'unes creences... si no es vol que s'esvaeixi en la sola cultura de l'entreteniment i del negoci¡±, aportant una visi¨® prof¨¨tica. Guerra va destacar ¡°la solidesa i la consist¨¨ncia dels programes de la fundaci¨® en moments d'emerg¨¨ncia social, quan la cultura es menysprea¡±, i va recordar que l'obra de T¨¤pies ¡°ha abocat a la modernitat, fins i tot des de la foscor del franquisme¡±.

Miquel, en el record

En ordre cronol¨°gic Borja-Villel va destacar la vocaci¨® internacional de la fundaci¨®, ¡°per l'obra de T¨¤pies, la seva fundaci¨® i la ciutat i la seva gent¡±. Enguita, ¡°l'esperit cr¨ªtic que sempre ha caracteritzat el centre¡±, que va ser, ¡°com T¨¤pies va assegurar, l'R+D de l'art contemporani a Barcelona¡±. Rassel, que possiblement va viure l'etapa m¨¦s dif¨ªcil despr¨¦s de sumar-se a la crisi, les obres de reforma que van tancar l'edifici dos anys, a m¨¦s de la defunci¨® de l'artista i de Miquel, l'altre fill de l'artista, que va rebre el record dels participants. Rassel, en un discurs emocionant, va recordar els estatuts que el pintor va redactar el 1984, per abundar en els objectius fundacionals de ¡°posar en pr¨¤ctica idees impossibles¡±. Moltes s'han acabat materialitzant durant els ¨²ltims 25 anys a l'antiga editorial convertida en centre d'art.