El bicicle s¡¯atura entre rialles i aplaudiments

S¡¯esperaven com fantasmes entre bambolines que comenc¨¦s la funci¨®. Alts, passats els seixanta tots dos ja, enganyosament desmanegats, vestien amb s¨°bria i anyenca eleg¨¤ncia com si assistissin al seu propi enterrament. Faltaven uns minuts perqu¨¨ sortissin a escena i veure'ls all¨¤, en la penombra de les entranyes del teatre, encongia el cor. No hi ha ning¨² tan solitari al m¨®n com l'actor a punt d'entrar a l'escenari i m¨¦s si ho fa per no tornar-hi mai m¨¦s.

Joan Segal¨¦s (que far¨¤ 63 anys el proper dia de Nadal) i Joan Faneca (que ja t¨¦ els 63 fets), els Vol-Ras, van accedir ahir a la nit a parlar una estona en aquesta zona a cavall entre la veritat i la ficci¨® que s¨®n els bastidors, a la frontera de la realitat i els somnis, en el temps breu i etern que discorre entre els timbres i que s¡¯alci el tel¨®. Era una nit especial: la primera de les dues ¨²ltimes (ahir a la nit i aquesta nit) en qu¨¨ la hist¨°rica companyia Vol-Ras trepitjar¨¤ un escenari a la ciutat de Barcelona. Un ad¨¦u per sempre, the last show.

Els Vol-Ras, en format de duo, de bicicle, com quan van comen?ar fa la barbaritat de 35 anys (despr¨¦s van ser molt temps un trio, que va competir esportivament amb el Tricicle, amb qui se'ls ha comparat sempre), han triat el Poliorama per a aquest comiat, que tindr¨¤ encara pr¨°rroga en altres llocs. ¡°Sentim una barreja d'emocions¡±, diu Segal¨¦s, que llueix un exc¨¨ntric i divertit tup¨¨ encara que els ulls li brillen, com a Faneca. ¡°D'una banda la satisfacci¨® de tants anys, 19 espectacles, un mili¨® d'espectadors, i, de l¡¯altra, la tristesa d'haver d'acabar¡±. Ho deixen, recorden, per cansament, per la caiguda angoixant de les gires, i sobretot perqu¨¨ els van retirar la subvenci¨® autom¨¤tica de la qual s'havien beneficiat com a companyia.

Van prendre la decisi¨® de posar fi a Vol-Ras l'abril passat. Des de llavors tot un seguit d¡¯actes simb¨°lics han adornat el viacrucis de la vella companyia, entre els quals, la gira final del seu ¨²ltim espectacle, Da Capo, i la subhasta de les seves pertinences esc¨¨niques.

L'¨¨xit d'aquesta ¨²ltima gira, perfumada d'ad¨¦u i nost¨¤lgia ¨Cencara que embolcallada d¡¯un estrident ress¨° de rialles: l'espectacle, amb aquests m¨²sics, aquests assistents pocatra?a, aquest Pavarotti que es desinfla, ¨¦s molt divertit¨C, no els fa replantejar-se la decisi¨® de deixar-ho? ¡°No¡±, respon Faneca. ¡°Som conscients que bona part d'aquest ¨¨xit es deu al fet que s¨®n actuacions molt especials, ja ¨²niques. Hi ha fins i tot gent que ara ens ve a veure per primera vegada. Ens descobreixen ara! La subhasta de les nostres coses va ser com cremar les naus. Ja no hi ha volta enrere¡±. Estan contents que el seu material i la seva escenografia les hagin adquirit altres grups teatrals. ¡°?s una forma de perviure¡±.

Segal¨¦s i Faneca, no obstant aix¨°, recalquen que ells personalment no deixen el teatre, ¡°tret que ens facin fora¡±, fa broma el primer. ¡°Seguirem actuant, dirigint, col¡¤laborant, encara que a t¨ªtol individual. Continuem al mercat en l¡¯¨¤mbit professional¡±. Faneca afegeix picant l'ullet: ¡°No s'han de malgastar les nostres capacitats i talents. I espero que els altres ho entenguin tamb¨¦ aix¨ª¡±. ¡°La veritat ¨¦s que hi ha poques oportunitats per als actors de la nostra edat¡±, se solapa Segal¨¦s fent una cara de pena que mou al riure.

B¨¦, aquest ¨¦s un final de parella, ¡°S¨ª, aix¨° s¡¯acaba aqu¨ª¡±. Tamb¨¦ sembla un final d'¨¨poca. ¡°No nom¨¦s som nosaltres, la majoria dels grups nascuts als setanta i vuitanta ja no existeixen o s'han convertit en productores¡±. Ells aspiren de moment a ¡°tancar b¨¦¡± l'etapa Vol-Ras. Despr¨¦s ja es veur¨¤.

La primera vegada que van sortir en un escenari junts els dos es deien Mimos i va ser a Girona el maig del 1980. Qu¨¨ recorden? ¡°Res!¡±, diu rient Segal¨¦s. ¡°Ara ¨¦s com aquell principi, d'alguna manera¡±, apunta Faneca. ¡°No passa mai el tremolor de cames¡±. Qu¨¨ ha canviat? ¡°Ja no fem salts mortals com abans, per¨° fem creure que els fem¡±. En realitat no els van fer mai, d'aqu¨ª el seu nom de vol rasant, guanyat a pols als matalassets i el trampol¨ª de les vertiginoses classes d'acrob¨¤cia de l¡¯Institut del Teatre.

Amb el tercer membre hist¨°ric de Vol-Ras, allunyat fa anys, Joan Cus¨® (els pregunto pel seu cocodril, creuen que ja haur¨¤ mort), hi tenen bones relacions, com amb tots aquells amics i col¡¤laboradors que estan amb ells en aquest comiat: Toni Alb¨¤, Dagoll Dagom, Pep Cruz... I el Tricicle. ¡°Durant anys ens hem estimulat molt m¨²tuament¡± (rialles). S¨®n uns grans amics. Ara es queden sols. ?s tota una responsabilitat¡±.

?s l'hora. Els Vol-Ras entren a l'escenari entre aplaudiments eixordadors i la llum els embolcalla com un esclat, apartant-los, una ¨²ltima vegada, de les ombres.