Qui dia passa...

Hi ha poca cosa a explicar, d'aquesta campanya electoral. No hem llegit ni un sol projecte amb cara i ulls. Espanya est¨¤ molt m¨¦s tocada del que sembla.

La situaci¨® no t¨¦ a veure amb la macroeconomia. Ni tan sols amb la micro, el per¨ªode de bonan?a econ¨°mica m¨¦s important va ser nom¨¦s l'avantsala d'una crisi que feia veure el pitjor d'un pa¨ªs: atur estructural, corrupci¨® sist¨¨mica, infraestructures innecess¨¤ries que contrasten amb reclamacions hist¨°riques i el pitjor: el frac¨¤s escolar que sepulta l'avenir de diverses generacions i un conflicte irresoluble a Catalunya. La llista seria m¨¦s llarga, per¨° d'acord amb el que hem vist en campanya, no fa falta afegir problemes perqu¨¨ tampoc es veuen solucions.

Els debats, tots, han ratificat fil per randa la percepci¨® que aquest ser¨¤ un pa¨ªs remolc durant molt temps. Un pa¨ªs de consum intern, sense grans aspiracions, d'anar fent ben just. Sol i platja, que inventin ells i a manar, que per aix¨° hi som. Rajoy, que ¨¦s qui millor encarna totes aquestes virtuts, ciutad¨¤ mitj¨¤ com cap altre, tornar¨¤ a ser president. La part dolenta no ¨¦s que aix¨° ja no doni m¨¦s de si; la part dolenta ¨¦s que el m¨®n gira per¨° Espanya continua al seu lloc.

El producte estrella d'aquestes eleccions ha estat la fi del bipartidisme. Nominalment, pot ser que sigui aix¨ª, per¨° ¨¦s igual, a Espanya el bipartidisme ha existit nom¨¦s com una excusa. En realitat, fins avui, el que hi ha hagut ha estat un partit ¨²nic, ib¨¨xic, bifa?, amb algunes notes al peu de p¨¤gina i pocs mecanismes correctors perqu¨¨ la b¨¨stia no s'extralimit¨¦s, que ¨¦s el que els passa a socialistes i populars amb majoria absoluta. Com podem apuntalar des de dins els dos partits una vegada desapareguda la crossa de CiU? Creant un Podem de dretes i nova pol¨ªtica? Bon intent.

Nets per¨° amb pinta d¡¯anhelar un consell d¡¯administraci¨® i amb la mateixa cara de pal quan els pregunten pels toros o per la viol¨¨ncia de g¨¨nere

Ciutadans ¨¦s un partit perfecte per arreglar una de les dues crisis, la que preocupa de deb¨° el poder. Un partit nascut a Catalunya que neix amb la vocaci¨® de posar fi a qualsevol tipus d'anomalia cultural i social a la seva terra, que s'empassa el concert basc i que ent¨¦n la Constituci¨® com a l¨ªmit: al poder li va com l'anell al dit. Nets per¨° amb pinta d'anhelar un consell d'administraci¨® i amb la mateixa cara de pal quan els pregunten pels toros o per la viol¨¨ncia de g¨¨nere. ?s el somni humit del nacionalisme espanyol, un l¨ªder catal¨¤ que havent treballat a La Caixa tingui l'aval del Sabadell i que renegui de la immersi¨® ling¨¹¨ªstica. Una Espanya que s'aprofundeix en si mateixa, encara no sabem com de profunda, tot i que ens ho imaginem.

Podem va fent, rectificant-se a si mateix. Ara que sap que no governar¨¤ pot tornar a prometre el que es va deixar pel cam¨ª. Fins i tot un refer¨¨ndum perqu¨¨ pot ser que aix¨ª recuperi a Catalunya el que va perdre a les municipals. Podem ¨¦s el to de la pregunta de si una altra Espanya ¨¦s possible. Per¨° ni en clau espanyola trobem respostes, mirem si no la humiliaci¨® a la qual sotmet Alberto Garz¨®n mentre Felipe Gonz¨¢lez ataca Iglesias perqu¨¨ la semblan?a ¨¦s tan gran que se li torna insuportable. Qui recorda les seves primeres promeses?

La discussi¨® sobre el bipartidisme ¨¦s vella, per aix¨° els nous partits s'hi aferren. Poc m¨¦s poden oferir. Des de la comoditat, Ciutadans se sap hereu de la s¨ªntesi de PP i PSOE. Des de la incomoditat, Podem ha reconegut que aix¨° ja no hi ha qui ho canvi?.

La derivada catalana tampoc hi ajuda. O, m¨¦s ben dit, ajuda que tot es quedi com est¨¤, que ¨¦s el que ha passat sempre. Com a subjectes pacients, els discursos de Rufi¨¢n i Homs i el desastre de la CUP marquen el l¨ªmit del que som capa?os de donar. En els actius, l'¨²nic que se surt de la foto de la Constituci¨® ¨¦s el nou "apoyar¨¦", abans l'Estatut, ara el refer¨¨ndum. Ll¨¤stima que Iglesias va venir a recordar als n¨¦ts d'andalusos que havien de pr¨¦mer les dents perqu¨¨ la paradoxa ¨¦s que molts d'ells els van collar per votar Albert Rivera. En fi, cap¨ªtols nacionals, tan llegits com el de la p¨®lvora mullada dels revolucionaris catalans, que es marquen sols. Res de nou sota el sol.

El millor del cas ¨¦s que ¨¦s possible que l'¨²nica manera que tot aix¨° sigui posat en q¨¹esti¨® ¨¦s que les eleccions donin uns resultats que facin ingovernable l'Estat. La resta tot ¨¦s ?bex.

Francesc Ser¨¦s ¨¦s escriptor.