El perill del Mundial de Clubs

El Madrid va fer figa a Vila-real i no va saber aprofitar l¡¯empat del Bar?a contra el Deportivo, cosa ben estranya si tenim en compte els antecedents del club del Bernab¨¦u. La derrota blanca va servir per tranquil¡¤litzar els aficionats blaugrana el mateix dia que s¡¯emetia una entrevista de Luis Enrique en la qual deia: ¡°El nostre equip est¨¤ fet per batre r¨¨cords¡±.

El Bar?a, al cap i a la fi, sap per qu¨¨ ha cedit quatre punts en els dos darrers partits, a Mestalla i al Camp Nou. Tenia la vict¨°ria coll avall i els enfrontaments se li van fer massa llargs, segurament perqu¨¨ no sap congelar la pilota ni matar els partits, sin¨® que necessita jugar sempre de manera intensa, sense especular, com si hagu¨¦s de fer un gol a cada jugada, incapa? de defensar la seva ¨¤rea.

Ning¨² no hi ha vist, per¨°, res greu, no s¡¯ha parlat de l¡¯entrenador, ni del model, ni de l¡¯estil, i si de cas s¡¯ha discutit sobre la plantilla. Molt especialment les cr¨ªtiques han anat cap als suplents, i la majoria han coincidit tamb¨¦ que Messi encara no est¨¤ en plena forma. L¡¯equip, en qualsevol cas, ha sobreviscut a les lesions, a un calendari dur i a la sanci¨® de la FIFA.

No passa el mateix amb el Madrid, tot i tenir una plantilla m¨¦s ¨¤mplia que no pas el Bar?a. No hi ha un diagn¨°stic clar sobre els mals del club blanc. Hi ha qui parla de la BBC, molts assenyalen l¡¯entrenador Ben¨ªtez, s¨®n pocs els que murmuren de Cristiano Ronaldo i hi ha un xiuxiueig constant sobre Florentino. El president no se¡¯n surt des que va tornar a la llotja de Chamart¨ªn.

Florentino va triomfar quan va edificar la seva obra a partir de Figo. No ha passat el mateix en la seva tornada, quan va apostar per Mourinho, un altre exblaugrana, ajudant de camp de Robson al Camp Nou. No hi ha de moment un ant¨ªdot que valgui contra el Bar?a, el regnat del qual s¡¯allarga m¨¦s que qualsevol altre, cosa que t¨¦ molt de m¨¨rit en l¡¯¨¨poca de la instantane?tat.

El Madrid va per darrere del Bar?a, no nom¨¦s a la classificaci¨®, sin¨® tamb¨¦ en la necessitat de jugar b¨¦ per poder conquerir aficionats i patrocinadors arreu del m¨®n. Els aficionats protesten quan els seus equips no filen prim, no la toquen prou b¨¦, concedeixen gols ximples i es recreen massa a l¡¯hora de xutar a porteria. Tots dos competeixen en inferioritat respecte de l¡¯Atl¨¨tic de Madrid.

Vull dir que a l¡¯Atl¨¨tic s¨ª que se li permet no jugar b¨¦, llan?ar la pilota al canal del Manzanares, perdre temps de qualsevol manera, trampejar els partits fins on faci falta i encomanar-se a l¡¯estrat¨¨gia. Va de pobre per la vida quan la seva inversi¨® ha estat tamb¨¦ milion¨¤ria i disposa d¡¯un senyor equip. El fi justifica els mitjans al Calder¨®n. Ning¨² no l¡¯obliga a lluir-se, ben al contrari.

Hi ha hagut moments en qu¨¨ fins i tot s¡¯ha mig justificat que l¡¯Atl¨¨tic fos un equip dur, i que el juny passat el seu entrenador fes declaracions tan contundents com aquesta: ¡°Veig que la Lliga est¨¤ perillosament preparada per al Madrid¡±. L¡¯Atl¨¨tic t¨¦ un entrenador molt murri i treballador, disposa de grans jugadors i se l¡¯ha de considerar un dels candidats a guanyar la Lliga.

O sigui que el Bar?a faria b¨¦ de no fiar-se¡¯n, encegat com acostuma a estar amb el Madrid. El repte blaugrana ¨¦s ara el Mundial de Clubs. El torneig tamb¨¦ t¨¦ la seva trampa: el viatge al Jap¨® ¨¦s feixuc, els rivals juguen com si els hi an¨¦s la vida i el triomf es d¨®na per descomptat, com si fos el punt final necessari despr¨¦s de guanyar la Copa, la Lliga i la Champions.

Perdre el Mundial de Clubs ¨¦s un drama, i guanyar-lo no suposa pas precisament un anunci de bonan?a; hi ha molts exemples, sense anar m¨¦s lluny el de l¡¯any passat amb el Reial Madrid, que va passar d¡¯establir un r¨¨cord de vict¨°ries consecutives (22) a perdre tots els t¨ªtols des del seu triomf contra el San Lorenzo de Almagro a Marr¨¤queix.

Tampoc li va anar del tot b¨¦ al Bar?a les dues vegades que va guanyar el torneig a Abu Dhabi (2009) i a Yokohama (2011). L¡¯equip de Guardiola, el de les sis copes, va conquerir despr¨¦s la Lliga per¨° va perdre la Champions contra l¡¯Inter de Mourinho. I m¨¦s endavant, en el darrer curs del t¨¨cnic catal¨¤ al Camp Nou, va ser eliminat a Europa pel Chelsea mentre que el Madrid s¡¯imposava a la Lliga.

Aquella darrera final va significar l¡¯obra per excel¡¤l¨¨ncia de Guardiola. El Bar?a de Messi va derrotar el Santos de Neymar per 4-0 despr¨¦s de disposar un dibuix sorprenent: un 3-7-0 en paraules dels t¨¨cnics i periodistes del Brasil. Va ser el triomf total dels centrecampistes del Bar?a. Ara qui afronta el repte ¨¦s el trident, si ¨¦s que finalment es recuperen Neymar i Messi.

Per arribar a la final, n¡¯hi ha hagut prou amb un davanter centre que fa gols, un porter que atura la pilota que va a dins i un centrecampista que fa jugar l¡¯equip. Luis Su¨¢rez, Bravo i Iniesta representen el futbol m¨¦s cl¨¤ssic en una copa que provoca m¨¦s emocions a Am¨¨rica que a Europa. El que passa ¨¦s que al Bar?a hi ha sud-americans de sobres per competir emotivament amb el River Plate.

I, d¡¯altra banda, Mourinho, el mateix que va estar a l'Inter i al Madrid quan feia la guitza al Bar?a, acaba de ser acomiadat al Chelsea. Luis Enrique ja havia advertit que el seu equip est¨¤ fet per a grans fites.