Un argument ¡®ad hominem¡¯

S¨®c n¨¦t d'andalusos, vaig n¨¦ixer el 1982, part de la meva fam¨ªlia viu a Santa Coloma de Gramenet i m'expresso indistintament en castell¨¤ i catal¨¤. En tindria prou amb aquests m¨¨rits per ser candidat en unes eleccions generals? Pel que sembla, si la llista ¨¦s ERC, s¨ª. Aquest ¨¦s el cas de Gabriel Rufi¨¢n, amb el qual comparteixo aquestes dades biogr¨¤fiques.

Suposo que aquesta coincid¨¨ncia ha fet que m'interess¨¦s per la campanya electoral de Rufi¨¢n. I el que n¡¯he sentit m'ha deixat bocabadat. Quan no recita de mem¨°ria el programa d¡¯ERC, Rufi¨¢n no aporta ni un sol argument, ni en els debats ni en els m¨ªtings. Repeteix com un mantra, com si volgu¨¦s conv¨¨ncer-se a si mateix i no els seus interlocutors, que el 27 de setembre l'independentisme va guanyar. Profereix qualificacions (¡°feixista¡±, ¡°indigne¡±) a tort i a dret sense proporcionar m¨¦s que llocs comuns per donar suport a aquestes qualificacions. Deixa anar discursos tan carrinclons que farien empal¡¤lidir el Berlusconi m¨¦s desenfrenat, el que presentava For?a It¨¤lia com el partit de l'amor, i diu unes cursileries que, com assenyalava recentment Sergi P¨¤mies, produeixen vergonya aliena. Cita episodis hist¨°rics amb la lleugeresa d'alg¨² que s'informa exclusivament a trav¨¦s de la Viquip¨¨dia, i la seva cultura pol¨ªtica, almenys la que mostra en aquests debats, ¨¦s d'una superficialitat gaireb¨¦ espantosa.

Si la discussi¨® pol¨ªtica vers¨¦s sobre arguments, probablement Rufi¨¢n no seria la veu parlant d'un partit amb aspiracions vencedores. Per¨°, contra les aparences, aix¨° no ¨¦s una cr¨ªtica a la persona de Rufi¨¢n. Al cap i a la fi ning¨² est¨¤ obligat a ser culte, agut o intel¡¤lectualment sofisticat. S¨ª, ja ho s¨¦, no ¨¦s que els altres candidats siguin brillants, per¨° almenys estan all¨¤ no nom¨¦s en virtut d'una cosa tan pol¨ªticament irrellevant i arbitr¨¤ria, en la Catalunya d'avui, com els or¨ªgens dels avis i el biling¨¹isme. Per¨° aquestes s¨®n les raons que converteixen Rufi¨¢n en un candidat potencialment guanyador. Aix¨° ¨¦s en realitat una cr¨ªtica a ERC per haver institucionalitzat una cosa que, suposo que per pudor, ning¨² s'havia atrevit a institucionalitzar: la pol¨ªtica entesa com el f¨°rum on l'¨²nica cosa que importa ¨¦s el qui. El que, conscientment o inconscientment, est¨¤ intentant ERC ¨¦s que aquelles persones que comparteixen perfil amb Rufi¨¢n, sentin empatia cap a ell i s'oblidin de l'est¨²pida idea segons la qual en pol¨ªtica cal explicar els arguments, no els or¨ªgens.

Un castellanoparlant de l¡¯extraradi, un dels vostres, sigui el que sigui el que aix¨° signifiqui a hores d¡¯ara de la hist¨°ria, ¨¦s el candidat del partit independentista hist¨°ric

Ja sab¨ªem que altres partits pol¨ªtics usen t¨¤ctiques similars. Aix¨ª, Monago i Susana D¨ªaz solen invocar els or¨ªgens dels catalans castellanoparlants. Per¨° el que fa ERC va una mica m¨¦s enll¨¤ en termes d'obscenitat pol¨ªtica: converteix fets purament arbitraris (ser fill de catal¨¤ o d'andal¨²s, haver nascut a l'extraradi) en pr¨¤cticament les ¨²niques virtuts pol¨ªtiques d'un candidat. I en triar alg¨² com Rufi¨¢n deixa anar un missatge. Un missatge dirigit al Pijoaparte de Mars¨¦, als calorros de les can?ons d¡¯Estopa, a alguns personatges de les novel¡¤les de Cercas o, simplement, a tots aquells que parlen castell¨¤ a Catalunya. Sigueu benvinguts a la independ¨¨ncia. Vosaltres tamb¨¦ hi cabeu. Aix¨° s¨ª, heu de saber que sou benvinguts no necess¨¤riament perqu¨¨ sou intel¡¤ligents, no perqu¨¨ teniu alguna cosa interessant a dir, ni tan sols perqu¨¨ sou simp¨¤tics. Sin¨®, simplement, perqu¨¨, sense els calorros, sense els pijoapartes i sense els castellanoparlants, no ens surten els n¨²meros. Aix¨ª que aqu¨ª teniu un caramel. Un castellanoparlant de l'extraradi, un dels vostres, sigui el que sigui el que aix¨° signifiqui a hores d'ara de la hist¨°ria, ¨¦s el candidat del partit independentista hist¨°ric. Quina importa t¨¦ que el seu discurs pol¨ªtic sigui inerme, que els seus arguments siguin erms. L'¨²nica cosa que ha d'importar-vos ¨¦s que us hi vegeu reflectits.

Els que creuen que en presentar un candidat castellanoparlant com a cap de llista ERC ha abandonat les proclames identit¨¤ries s'equivoquen de ple. Aquesta ¨¦s precisament la mostra que el seu projecte ¨¦s b¨¤sicament identitari. Perqu¨¨ la queixa profunda no va ser mai que posessin ¨¨mfasi en la identitat catalana en particular. La queixa sempre va ser usar la identitat, qualsevol identitat, com a ¨²nic argument pol¨ªtic (i aix¨° s'aplica a qualsevol empresa pol¨ªtica, rojigualda, quatribarrada o d'on sigui). La candidatura de Rufi¨¢n ¨¦s, potser paradoxalment, la culminaci¨® del projecte identitari d¡¯ERC.

(Aquest article es titula Un argument ad?hominem, no perqu¨¨ jo hagi constru?t un argument ad hominem, sin¨® per denunciar un, el d¡¯ERC, en postular un candidat com Rufi¨¢n.)

Pau Luque ¨¦s investigador a l'Institut d¡¯Investigacions Filos¨°fiques a la Universitat Nacional Aut¨°noma de M¨¨xic.