Deu momentassos musicals del 2015 entre sublims i vergonyosos

La dist¨¤ncia entre l'amor i l'odi ¨¦s tan ¨ªnfima i vol¨¤til com la dist¨¤ncia entre la cosa m¨¦s sublim i la m¨¦s vulgar. Ja ho cantaven Chryssie Hynde i Annie Lennox (tot i que originalment ho feien The Persuaders, per¨° a ells ning¨² els recorda): Thin line between love and hate. Fins i tot elles poden servir-nos d'exemple: agradaven, eren elegants o temperamentals, per¨° ara suggereixen una lleugera sensaci¨® de mandra. El 2015 se'ns esvaeix amb una llista de can?ons i circumst¨¤ncies que no queda clar si s'han d'idolatrar o sotmetre al delete de la mem¨°ria. De moment ja passen amb conegudes estrelles dels iPod o de les llistes de reproducci¨® a?temps real. Per¨° assumeixin el risc: d'aqu¨ª a 12 mesos potser ja no estan disposats a seguir unes vel¡¤le?tats com aquestes. O potser consideraran que s¨®n relliscades pr¨°pies de l'excitaci¨® de sacarina que ens envaeix sempre en aquests temibles balan?os prenadalencs¡­

1. Adele o la benedicci¨® de l'aigua

Aquesta ¨¦s la hist¨°ria d'una humil noia brit¨¤nica (ni tan sols londinenca, sin¨® de Tottenham) que va conquistar el m¨®n amb una veu devastadora i sense que a ning¨² li import¨¦s?que la b¨¤scula li hagi estat?jugant males passades fins fa molt poc en aquesta societat tan fastigosament condicionada per les aparences. La noia va publicar el seu primer ¨¤lbum als 19 anys i el va titular aix¨ª, 19. El segon va passar als anals com a?21 i aquest any ha arribat per fi a les prestatgeries el seu tercer dics, anomenat (oh, sorpresa!) 25.

Els rumors (prepara nou disc Adele?) van acabar de cop el 23 d'octubre amb la publicaci¨® en totes les plataformes digitals de Hello , una balada (oh, m¨¦s sorpreses!) amb reminisc¨¨ncies del?soul (qui ho hauria pogut predir!) i tem¨¤tica de ruptura sentimental i records marcats per la dist¨¤ncia (inaudit!). Escolteu?Hello, una vegada i una altra, per voluntat pr¨°pia, aliena o interposada, i no li trobareu res de particular. El resultat? R¨¨cord absolut de visualitzacions a YouTube (27,7 milions en les primeres 24 hores, 100 milions en cinc dies), n¨²mero 1 en 28 pa?sos, esdeveniment musical de l'any, els servidors caiguts quan mitja Espanya va voler adquirir entrades per als seus concerts del maig a Barcelona. Les nostres ¨¤vies ja ens deien all¨° de ¡°Alguna cosa deu tenir l'aigua si la beneeixen¡±. Per desgr¨¤cia, no es troben entre nosaltres per preguntar-los quina opini¨® els mereix aquesta dona.

2. Coldplay, el seu pitjor disc amb el seu millor hit

Coldplay ¨¦s, amb tota seguretat i sense que calgui cap estudi cient¨ªfic per avalar-ho, el grup amb m¨¦s detractors per metre quadrat del planeta. Paral¡¤lelament ¨¦s tamb¨¦ un absolut catalitzador de passions col¡¤lectives (observin com es van polvoritzar les entrades per als dos concerts a l'Estadi Ol¨ªmpic de Barcelona), per¨° el r¨¨gim opositor mai ha suportat que Chris Martin fos un tipus alt, maco, carism¨¤tic, brillant, sensible i bon m¨²sic. Aquest any, per fi, els enemics de l'ex de Gwyneth Paltrow poden guanyar: A head full of dreams, el set¨¨ disc de Coldplay, t¨¦ totes les possibilitats de passar a la posteritat com el pitjor de la col¡¤lecci¨®.

Per¨° els que hem gaudit de bones estones amb les seves can?ons, i fins i tot alguns dels que afilen les seves lleng¨¹es viperines, no podem reprimir-nos: mola l'ultraballable?Adventure of a lifetime. S¨ª, ho sabem: els redemptors de la humanitat i hereus dels honorables Radiohead han acabat convertits en carn de macrodiscoteca. Per¨° Adventure?¨¦s el que els locutors de r¨¤dio anomenen hit. I des del dia que vam descobrir el seu v¨ªdeo, amb Chris Martin i els seus col¡¤legues convertits en orangutans balladors, ens agrada encara m¨¦s. No tenim remei.

3. Giorgio i Britney, l'un per l'altra

La cantautora novaiorquesa Suzanne Vega mai va sospitar que Tom¡¯s diner, la breu melodia a cappella (sense cap instrumentaci¨®) de l'¨¤lbum Solitude standing (1987) acabaria convertint-se en la seva pe?a m¨¦s popular, fins i tot per davant de la famosa Luka (que era la seg¨¹ent en aquell vinil). Per si la llista de versions no fos prou extensa, s'hi afegeix aquest any la que van facturar, o potser van perpetrar, dos personatges dispars, pintorescs, controvertits¡­ i que es porten 41 anys.

Ja gaireb¨¦?ning¨² recordava Giorgio Moroder (Ortisei, 1940) quan els francesos Daft Punk el van reivindicar a?Random Access memories, el seu aclamad¨ªssim treball de fa un parell de temporades. El retorn del productor itali¨¤, fam¨®s pels seus treballs amb Donna Summer o la banda sonora de Flashdance, era nom¨¦s q¨¹esti¨® de temps. L'¨¤lbum resultant, D¨¦j¨¤ vu, va resultar ser un fiasco monumental, per¨° la col¡¤laboraci¨® amb Britney Spears per fer ressorgir?Tom¡¯s diner, purament inversemblant, tenia certa gr¨¤cia, fins i tot quan Moroder exhibeix una veu d'ultratomba en el passatge que recita a la meitat de la can?¨®.

4. Als indies els agrada Perales

Perales ¨¦s un dels autors que m¨¦s recapta a les liquidacions anuals de la SGAE, per¨° el el de Conca fa molts anys que es troba en un segon pla discret¨ªssim, allunyat dels focus i el paper couch¨¦, sense ficar-se en res que no li importi ni publicar, amb prou feines, noves can?ons. La seva gran novetat d'aquest any, de fet, es titula La melodia del temps?i no t¨¦ ni?estrofa ni tornada: parlem de la seva primera novel¡¤la, ¡°un homenatge a la vida del camp, una obra coral sobre l'amor¡± (sic). No obstant aix¨°, un dels ¨¨xits m¨¦s aclaparadors de Perales, la ultrarom¨¤ntica, exagerada i megacal¨°rica Te quiero (¡°Te quiero, te quiero, eres el centro de mi coraz¨®n / Te quiero, te quiero, como la tierra al sol¡±)?ha reflorit ara de la m¨¤ dels barcelonins Elefantes, que ja havien donat mostres d'estima per una altra de les nostres veus d'ahir, d'avui i de sempre: Raphael.

Orgullosos, racials i amb el cap ben alt, Shuarma i els seus aliats van convocar dos dels grups m¨¦s populars de l'escena catalana, Sidonie i?Love of Lesbian,?perqu¨¨ la seva versi¨® result¨¦s encara m¨¦s ardorosa i hiperb¨°lica. Tot b¨¦, excepte per l'inquietant detall que protagonitza un cameo al v¨ªdeo Perales, apostat al lateral de l'escenari i amb un posat seri¨®s. Des d'all¨¤ observa els seus cadellets?indies amb brillantor als ulls, com a nouvingut d'alguna guerra intergal¨¤ctica. De n'hi do amb els poetes de l'amor ple.

5. Ol¨¦, ELO

Qui va inventar l'expressi¨® anglesa guilty pleasure?(plaer culpable) probablement estava escoltant en aquell prec¨ªs instant Discovery o qualsevol altre disc cl¨¤ssic de l'Electric Light Orchestra. S¨ª, ¨¦s cert: s¨®n bomb¨¤stics, desmesurats, de producci¨® recarregada fins a liquidar totes les pistes disponibles a la taula de mescles. Per¨° si tens certa edat i et punxen a tra?ci¨® Last train to London en alguna festa de velles gl¨°ries, pot ser que belluguis els ossos macilents fins que acabis dislocat.

Jeff Lynne, en realitat ¨²nic art¨ªfex i supervivent de la banda, va decidir?publicar?aquest 2015 un grapat de noves can?ons despr¨¦s d'un silenci de 14 anys! Ignacio Juli¨¤ va despatxar el resultat, Alone in the universe, amb un 3 (s¨ª, 3 sobre 10: molt deficient) en la cr¨ªtica que en va fer?El Pa¨ªs.?I tant de bo no tingu¨¦s ra¨®. Per¨° despr¨¦s recordes que Lennon va lloar Eldorado com ¡°el disc que haurien fet els Beatles als setanta¡± i dubtes. Una miqueta. O escoltes When I was a boy i et ve al cap?Hey, Jude!, que tampoc ¨¦s un mal referent. Ai, quins dilemes.

6. Fins i tot els cr¨ªtics m¨¦s durs es rendeixen a Justin

El rostre de Justin Bieber ¨¦s el primer que apareix quan teclegem a Google la paraula ni?ato?(d'acord, hem exagerat: no la trobem fins a la cinquena imatge). Segurament penseu que el ros querub¨ª ¨¦s un jovenet consentit, un producte prefabricat, un professional de comportaments dubtosos (pregunteu-los-ho als nois de Los 40) i blablabl¨¤. Per¨° tamb¨¦ hem de recon¨¨ixer que mai ens fitxaran per anunciar els cal?otets de Calvin Klein, una faceta de la qual el canadenc, amb o sense photoshop, va sortir ben air¨®s.

El cas ¨¦s que Bieber ha registrat unes quantes atrocitats fonogr¨¤fiques durant la seva adolesc¨¨ncia, per¨° al febrer es va erigir en la veu de Where are?? now, el nou gran hit dels productors Skrillex i Diplo, i m¨¦s d'un es va quedar at¨°nit. Potser ens continua caient nom¨¦s regular, per¨°, igual que pap¨¤ Julio va testimoniar en el seu moment el pas ¡°de nena a dona¡± de Chabeli, ara ¨¦s Justin qui ha evolucionat de chiquilicuatre a un bon mosso. Ho testifiquen els 346 milions de visionats del v¨ªdeo, que no pot ser que corresponguin nom¨¦s a joves a la flor de l'adolesc¨¨ncia. I les assenyades cr¨ªtiques que li reconeixen a Bieber una interpretaci¨® sensible, vulnerable i emotiva en un tema de rotllet oriental ballable. V¨¦s a saber si encara sentirem o veurem molts disbarats del summe sacerdot dels beliebers, per¨° el 2015 ens deixa, almenys, amb el benefici del dubte.

7. Travis i Daniel Br¨¹hl: extraordin¨¤riament explosiu... i divertit

Els escocesos Travis sempre han carregat amb la creu de grup tovet. Autors de melodies boniques per¨° ef¨ªmeres, evanescents, tan suaus que amb prou feines deixen petjada. Deixen, per¨°, alguns t¨ªtols meravellosos (Flowers in the window, Driftwood, Battleships, el recent Where you stand), per¨° a Francis Healy, el seu vocalista i autor principal, han arribat a retreure-li que sembla m¨¦s gran i que es pentina m¨¦s cabells blancs dels que hauria de tenir amb 42 anys.

Potser una mica farts de tanta flegma, els de Glasgow s'han destapat en aquestes ¨²ltimes setmanes de l'any amb el sorprenent?Everything at once, molt m¨¦s desenfadat, garrulador i alegre, fins i tot una mica?maquiner. El m¨¦s eixelebrat de tot ¨¦s el v¨ªdeo, en el qual Healy sofreix un contratemps en una atracci¨® i els tres membres restants acudeixen, amb gest contret, a una esp¨¨cie de reality juvenil a relatar els fets. El presentador ¨¦s un delirant Daniel Br¨¹hl, l'actor mig alemany mig barcelon¨ª de Goodbye, Lenin!, que els rep amb un bigotet, camisa d'un vermell virolat i pantalons verds estridents. ?s tot molt hortera, s¨ª. Extraordin¨¤riament explosiu i buf. Per¨° molt, molt divertit.

8. Brian Wilson, desafinar i ser genial a l'hora

La figura de Brian Wilson podria ser la protagonista de diversos llibres (i fins i tot d'un?biopic, el recent Love & mercy), per¨° ja no pronostic¨¤vem gaire novetats musicals a c¨¤rrec de l'il¡¤lustr¨ªssim i venerable fundador dels Beach Boys. Sorpresa, l'autor de Good vibrations es va desmarcar aquest any amb No pier pressure, un disc bastant m¨¦s decent que l'¨²ltim manufacturat amb la resta de la fam¨ªlia, That¡¯s why God made the radio (2012), amb el qual vam haver d'espr¨¦mer els l¨ªmits de la indulg¨¨ncia. Ara aquest genial caparr¨® boig, en tots els sentits, ens canta amb un fil de veu petites miniatures com The last song. Tant de bo que el fet que es tituli "la ¨²ltima can?¨®"?no sigui premonitori: aquest Wilson madur, d¨¨bil, vacil¡¤lant i lleugerament desafinat segueix sent, malgrat tot, millor que el 95 % de les coses que escoltem.

9. Ryan, estimat, de deb¨° era necessari versionar Taylor Swift?

Ryan Adams va sorprendre el m¨®n des de Carolina del Nord quan va inaugurar el segle XXI amb Heartbreaker (2000), un disc sobre ruptures sentimentals tan enorme i descoratjat que va rebre comparacions fins i tot amb Blood on the tracks, de Bob Dylan. A l'altura del seu segon ¨¤lbum, Gold (2001), la cr¨ªtica internacional ja l'havia canonitzat: era el millor cantautor de la nova generaci¨® ianqui, un geni de creativitat imparable, la veu m¨¦s autoritzada del country alternatiu i la m¨²sica d'arrels des dels temps de The Band. I aix¨ª tot. Adams no ha parat de publicar discos de manera gaireb¨¦ sempre incontinent; cap tan b¨¦ com els dos esmentats, per¨° sovint interessants, fins i tot excitants. Un valor segur, vaja.

Per aix¨° encara no ens hem recuperat amb la seva ocurr¨¨ncia m¨¦s recent, la d'homenatjar un disc ali¨¨ gravant una per una totes les seves can?ons. Algun dels Byrds, potser? Dylan, els Stones, Neil Young??Un reconeixement a Gram Parsons com a pioner del country-rock? Steve Earle, Steve Forbert, la seva indisimulada devoci¨® pels Smiths? No, 1989, el treball m¨¦s recent de la jove diva pop Taylor Swift, una noia que gaireb¨¦ podria ser la seva filla. D'acord, aquestes can?ons sonen ara m¨¦s afilades, i fins i tot pot ser que Bad blood o Welcome to New York siguin francament bones. Per¨° heus aqu¨ª la pregunta m¨¦s necess¨¤ria: Ryan, estimat, de deb¨° era necessari?

10. Poitser d'aqu¨ª poc ni ens en recordem, per¨° ara ens sembla irresistible

No sabem si creure'ns aquella hist¨°ria de dos teclistes i compositors de Years & Years que van descobrir les virtuts d'Olly Alexander, el seu carism¨¤tic cap de files, perqu¨¨ el van sentir cantant a la dutxa. Fins llavors Alexander era nom¨¦s un actor emergent (secundari a?Grandes esperanzas, protagonista a?God help the girl), per¨° ara ¨¦s una de les cares m¨¦s rialleres, quer¨²biques i recognoscibles del synth-pop brit¨¤nic. La culpa ¨¦s de?King, un tema maquiner?per¨°, aaaaaaaaah, com s'enganxa!

I el seu v¨ªdeo (116 milions de reproduccions), en el qual Olly apareix descamisat i sobat per una ¨¤mplia n¨°mina de dames i cavallers. Pot ser que en un parell d'anys ni ens en recordem, i segur que no ho considerar¨ªem una p¨¨rdua irreparable, per¨° aquesta temporada els hem tingut fins a la sopa. Cal dir que el rinxolets va oficialitzar la seva relaci¨® amb Neil Amin-Smith, el bonic violinista de Clean Bandit, i aix¨ª vam con¨¨ixer la parella arc de Sant Mart¨ª m¨¦s tendra del 2015.