La migraci¨® i l¡¯alerta terrorista forcen les costures de Schengen

La lliure circulaci¨® de la qual gaudeixen els europeus des de fa 20 anys s'enfronta al seu m¨¤xim desafiament. Una sobtada onada de migrants ¡ªen bona part refugiats¡ª i el risc terrorista forcen les costures de Schengen, paradigma dels avantatges que el projecte comunitari reporta als ciutadans. Els controls excepcionals de fronteres internes posen a prova el sistema. La Comissi¨® Europea els justifica perqu¨¨ els fluxos incontrolats ¡°poden constituir una amena?a seriosa a les pol¨ªtiques p¨²bliques i a la seguretat interna¡±, tal com recull en una avaluaci¨® sobre Schengen amb valoracions inusualment pol¨ªtiques.

L'alerta llan?ada a la cimera europea de dijous per Angela Merkel revela l'excepcionalitat de la situaci¨®. ¡°Hem d'actuar. Els policies em pregunten qu¨¨ han de fer i jo necessito donar-los respostes. No vull tancar la frontera perqu¨¨ llavors es produir¨¤ un efecte d¨°mino, per¨° hem d'avan?ar¡±, va reclamar la cancellera alemanya als altres 27 l¨ªders, segons relaten fonts diplom¨¤tiques. L'¨¨mfasi de Berl¨ªn obeeix al fet que el desafiament afecta de manera especial aquest pa¨ªs, que aposta per fer mutu el problema, tot i que s'ha negat en rod¨® a fer el mateix amb la crisi econ¨°mica. El missatge ¨¦s clar: si la pot¨¨ncia europea tanca les portes als estrangers, Schengen s'acaba.

Per primera vegada l'¨¤rea de circulaci¨® sense passaports ha imposat controls simultanis en diversos punts de la UE. Alemanya, ?ustria, Hongria, Fran?a, Su¨¨cia o Malta s¨®n nom¨¦s alguns dels pa?sos que han adoptat aquestes mesures excepcionals. En la majoria dels casos, les cauteles obeeixen al tr¨¤nsit migratori; en d'altres es tracta de dissipar l'alerta terrorista. ¡°Aquesta amena?a no es limita a un sol Estat i requereix m¨²ltiples mesures per abordar-la de manera ¨¤mplia i protegir la zona Schengen¡±, analitza l'informe de l'Executiu europeu.

Els experts argumenten que desmantellar Schengen suposaria posar fi a un dels grans s¨ªmbols del projecte europeu. ¡°Pot ser que l'impacte sobre el turisme i el comer? no fos insalvable, per¨° el missatge pol¨ªtic seria desastr¨®s: faria que la ciutadania es q¨¹estion¨¦s l'ess¨¨ncia de la Uni¨®¡±, reflexiona Camino Mortera, del laboratori d'idees Centre for European Reform. Guntram Wolf, de Bruegel, afegeix: ¡°Schengen ¨¦s el s¨ªmbol de la integraci¨® i posar-hi fi minaria la mobilitat laboral¡±. Gaireb¨¦ 1,7 milions de treballadors es desplacen di¨¤riament a un altre pa¨ªs de l'¨¤rea Schengen, segons Bruegel.

El missatge ¨¦s clar: si Alemanya tanca les portes als estrangers, Schengen s'acaba

Amb 1,5 milions d'estrangers que han accedit irregularment a la UE des de principi d'any, segons les ¨²ltimes dades de Frontex ¡ªl'ag¨¨ncia europea de fronteres¡ª, Brussel¡¤les ha posat sobre la taula diverses onades de mesures. Sovint, amb certa improvisaci¨®. Molt sovint, inspirades en els desitjos de Berl¨ªn, que despr¨¦s d'obrir els bra?os de bat a bat als refugiats ara gesticula a la recerca d'ajuda d'altres pa?sos. I sempre, fins ara, amb poc ¨¨xit en la seva implementaci¨®, perqu¨¨ al cap i a la fi molts pa?sos no acaben d'estar-hi d'acord. Tot i aix¨°, hi ha un parell d'avan?os importants. Els ministres de l'Interior van aprovar fa unes setmanes un canvi fonamental en els controls transfronterers. A partir d'ara els pa?sos comprovaran amb les bases de dades policials els documents dels ciutadans que accedeixin a l'¨¤rea Schengen. Fins ara aquestes revisions m¨¨diques nom¨¦s es feien a ciutadans de pa?sos tercers o a aquells sobre els quals existissin indicis de risc. Tot i que el rastreig complet no ser¨¤ obligatori fins que el Parlament i el Consell aprovin la proposta, molts pa?sos han declarat la seva voluntat de fer-ho ja. La regulaci¨®, amb tot, preveu una ¨¤mplia excepci¨®: les revisions m¨¨diques es faran sempre que la consulta sistem¨¤tica de les bases de dades ¡°no provoqui un impacte desproporcionat en el tr¨¤nsit a les fronteres¡±. ?s a dir, sempre que no es multipliquin les cues en ports, aeroports o carreteres.

L'altra gran novetat per evitar que els confins de la UE es converteixin en un gran colador ¨¦s la policia europea de fronteres. Es tracta de crear un cos permanent ¡ªencara que vinculat a cada pa¨ªs membre¡ª d'unes 2.000 persones que pugui intervenir en una frontera exterior quan es detecti una situaci¨® de crisi. Sense citar noms, en elaborar aquesta proposta la comissi¨® tenia en ment el caos generat a Gr¨¨cia i a It¨¤lia, les dues principals portes d'acc¨¦s a la UE. ¡°La proposta t¨¦ sentit, per¨° ¨¦s un nombre de pa?sos el que t¨¦ problemes espec¨ªfics. L'Administraci¨® espanyola funciona b¨¦ i, per tant, no estaria en risc de tenir una incursi¨® de Frontex. Gr¨¨cia i It¨¤lia s¨®n els motius pels quals aquesta for?a europea ha de tenir dret a desplegar-se, fins i tot sense que hi hagi petici¨® pr¨¨via¡±, raona Daniel Gros, del laboratori d'idees CEPS.

El forat grec

Fonts diplom¨¤tiques coincideixen que Gr¨¨cia constitueix ¡°la baula m¨¦s feble de la cadena¡± i que aix¨° ha provocat que algun Estat membre hagi amena?at Atenes d'expulsar el pa¨ªs de l'¨¤rea Schengen. El primer ministre grec, Alexis Tsipras, admet les defici¨¨ncies, per¨° desafia a oferir alternatives. ¡°?s f¨¤cil parlar de control de fronteres, per¨° diguin-me com ho farien m¨¦s b¨¦, especialment amb una frontera mar¨ªtima, on no es poden posar tanques¡±, va instar Tsipras a la resta de governants a l'¨²ltima cimera.

Europa s'enfronta a un grapat de crisis combinades que se succeeixen a velocitat de vertigen. A la frontera nord, R¨²ssia mant¨¦ el seu desafiament a Ucra?na. A l'oest, Londres prepara un refer¨¨ndum en el qual decidir¨¤ si es queda al club o no. A tot el continent la crisi de l'euro ha fet estralls: ha fragmentat els fluxos financers i enfronta creditors i deutors en una guerra de baixa intensitat, o de vegades no tan baixa: Alemanya va amena?ar Gr¨¨cia amb una expulsi¨® de l'euro al juliol. De l'est i del sud arriba la crisi m¨¦s estructural, el desafiament de refugiats i migratori est¨¤ aqu¨ª per quedar-se. I la resposta, com en el cas de la crisi de l'euro, ha estat amena?ar Gr¨¨cia. O tornar a aixecar les fronteres temporalment, fins i tot amb tanques de filferro que remeten a altres ¨¨poques menys lluminoses que les de la ¡°Uni¨® cada vegada m¨¦s estreta¡±.