Votar entre Pare Noels i rens

El col¡¤legi electoral de Rajoy ¨¦s el m¨¦s l¨°gic i normal, una de les seves expressions m¨¦s seves, el m¨¦s previsible, perqu¨¨ viu a la Moncloa i ¨¦s un que est¨¤ al costat, a Aravaca (Madrid). ?s un col¡¤legi concertat biling¨¹e, Santa Bernardette, entre xalets amb front¨® i piscina. La vida no ¨¦s f¨¤cil per a qui li toca estar a la mesa on vota el president del Govern espanyol. Un jove i dues senyores resisteixen espantats i gaireb¨¦ soterrats per mig centenar de c¨¤meres i fot¨°grafs. Cap noia, per cert. El jove s'alarma quan li pregunten si la samarreta que porta ¨¦s d'algun grup de rock: "No, no, no ¨¦s de cap sigla pol¨ªtica!", expliquen preocupades les seves companyes. ?s la secci¨® 78, mesa B, cognoms de la M a la Z. El president, com un m¨¦s, est¨¤ aqu¨ª classificat.

En l'espera, entre un munt de gent, ¨¦s divertit jugar a endevinar de quin partit ¨¦s cada apoderat, per la pinta, i despr¨¦s mirar-li la targeta. ?s estrany equivocar-se. Els que m¨¦s es veuen s¨®n els del PP i Podem. Tamb¨¦ es comenta en les rotllanes all¨° del cop de puny de Pontevedra i es busca instintivament els de seguretat. Hi ha un gran desplegament de forces de l'ordre. Un capell¨¤ d'aspecte bon¨¤s que s'acosta a la mateixa urna de Rajoy desperta l'instint dels fot¨°grafs. Despr¨¦s de votar, fa una benedicci¨® a tothom entre rialles. "Una mica d'alegria, que ¨¦s Nadal!", diu en acomiadar-se entre aplaudiments. De fet, ¨¦s curi¨®s votar entre dibuixos de Pare Noels i rens, ho fa tot m¨¦s entranyable.

A les 10.37 comencen a demanar silenci com als toros. Els nois del PP es col¡¤loquen en formaci¨® per fer-li el passad¨ªs al seu cap fins a l'urna. Quan per fi arriba Rajoy, bastant seri¨®s i aclaparat per l'expectaci¨®, com si encara no s'hi hagu¨¦s acostumat, deixa la seva dona esperant-lo i es fica ell sol a la mel¨¦. Comencen a tornar-lo boig per a la foto: "President, aqu¨ª dalt! President, aqu¨ª sota!". Quan se'n va se sent un aplaudiment. El n¨²vol de periodistes s'esfuma en un segon, amb soroll met¨¤l¡¤lic de les escales que porten, i els de la mesa miren al voltant perplexos com si els acabessin de teletransportar. "Quina pau!", exclama una de les dones.

Els candidats voten

Per¨° Rajoy no se'n pot anar. Es queda a fora esperant la seva dona i ¨¦s llavors quan se'l veu com un home sol envoltat d'escortes, uns nou. Alguna senyora intenta costar-s'hi dissimuladament per fer-se una foto i li ordenen que s'allunyi sense contemplacions. Al final, Rajoy nom¨¦s se'n far¨¤ una amb una mare i el seu nad¨®. Mentre se'n va els nens pregunten als pares qui ¨¦s, perqu¨¨ el segueix tanta gent i, ja de repregunta, qu¨¨ ¨¦s la pol¨ªtica, moment en qu¨¨ els pares canvien de tema. Els nois, ja immersos en l'esperit nadalenc, intueixen que ¨¦s alguna cosa especial, o fins i tot que els pol¨ªtics podrien ser gent que porta regals. Aquesta confusi¨® ¨¦s culpa de l'elecci¨® de dates dels comicis.

Els ¡®selfies¡¯ de S¨¢nchez

El col¡¤legi de Pedro S¨¢nchez ¨¦s a deu minuts en cotxe, a Pozuelo de Alarc¨®n, i vota a les 11.00 al centre cultural Volturno. ?s la secci¨® 18, mesa B, cognoms de la L a la Z. L'aula que li ha tocat, Te¨°riques 3, ¨¦s min¨²scula pel xivarri que hi ha muntat amb els periodistes. No hi cap ning¨². S¨¢nchez est¨¤ molt m¨¦s dist¨¨s, es presta a les exig¨¨ncies de la premsa, girant-se amb la papereta per a la foto i es fan bromes. "Pedro, una de tres!". O quan per fi insereix la papereta, diu un fot¨°graf: "Pots repetir una altra vegada?". Quan se'n va, alguns votants, que han hagut d'esperar i travessar la multitud, entren enfadats amb una de les frases m¨¦s espanyoles que hi ha: "?s que no hi ha dret!". Tamb¨¦ la diuen altres ciutadans, molestos pel soroll, mentre travessen els jardins de roman¨ª per evitar l'aglomeraci¨®.

S¨¢nchez no t¨¦ cap dist¨¤ncia amb la premsa i la gent. En sortir no para de fer-se fotos i selfies amb qui l'hi demana. Fins i tot els fa ell mateix, agafant els m¨°bils. Com el d'una dona amb dos gossets, el Ricky i la Betty, "per Elizabeth Taylor", que se'n va molt contenta. En la rotllana amb la premsa espera que estiguin tots a punt i fins i tot s'interromp per esperar un col¡¤lega que t¨¦ un problema de so. Un nen est¨¤ a coll del seu pare com un periodista m¨¦s. "Li encanten els pol¨ªtics, se'ls sap tots", explica el seu pare.

Els candidats voten

A les 10.00 ja ha votat Alberto Garz¨®n, per¨° a M¨¤laga, a Rinc¨®n de la Victoria, un detall rom¨¤ntic m¨¦s d'IU per rebatre el pessimisme dels sondejos. El proper a Madrid, Pablo Iglesias, vota a l'altre costat de la ciutat, a Vallecas.

Iglesias, de partit de futbol

Amb el l¨ªder de Podem, comparat amb Rajoy i S¨¢nchez, el clima no ha estat gens contingut, sin¨® gaireb¨¦ d'aficionats en un partit de futbol. Pablo Iglesias ha votat a l'institut biling¨¹e Tirso de Molina de Vallecas a les 12.30 i vint metres abans d'arribar ja l'estaven aclamant a les voreres: "S¨ª que es pot, s¨ª que es pot!". Als col¡¤legis dels candidats popular i socialista un podia imaginar que hi havia gent que els votava, per¨° en el cas d'Iglesias era gaireb¨¦ impossible pensar que alg¨² no ho fes. Ha estat aclamat i aplaudit en un ambient triomfal, festiu, per molta gent entre la qual gaireb¨¦ no podia ni obrir-se pas. Hi ha anat amb ??igo Errej¨®n i altres companys del partit, com un equip o un grup de col¡¤legues, cosa gens familiar. "??igo, t'estimo, t'estimo, ets el millor!", li ha cridat un jove a Errej¨®n, que l'ha mirat sense saber qu¨¨ dir. Iglesias s'ha parat a parlar amb un home que li ha dit alguna cosa amb ll¨¤grimes als ulls i despr¨¦s li ha fet un pet¨® a una dona de cabells blancs. Hi havia molt¨ªssimes velletes i gent gran, que el miraven com a un n¨¦t que els ha sortit genial.

El fervor s'ha convertit en un problema en arribar al pis de dalt, per culpa d'un passad¨ªs molt estret. Hi havia llargues cues d'espera i l'arribada del l¨ªder de Podem, amb una muni¨® de periodistes, ha col¡¤lapsat la circulaci¨®. Els agents municipals es desesperaven. La gent protestava. "Pablo, t'estimem molt, per¨° no podem sortir", li ha dit una senyora. Iglesias i els seus han esperat pacientment fins que ha pogut arribar a l'aula 158, mesa A, on hi havia a la porta un poema nadalenc: "Nadal, nen meu, ¨¦s amor en acci¨®". Nadalenc o no, el que es respirava a l'institut era amor de barri i de classe per un dels seus. Tamb¨¦ era el lloc amb m¨¦s periodistes, i se sentien molts estrangers, italians i portuguesos, sobretot. Fora d'Espanya sembla que ¨¦s qui m¨¦s interessa.

"El que ha de fer ara ¨¦s fer les coses b¨¦", sentenciava una dona gran mentre el veia sortir. A la porta s'han repr¨¨s els clams: "Es nota, se sent, Pablo president". I tamb¨¦: "Tic, tac". Ja queda menys per a les vuit de la tarda i saber d'una vegada per sempre quina hora marca aquest fam¨®s rellotge.