Resultats del 20-D | Esquerra Unida resisteix, tot i que cau

Unitat Popular-Esquerra Unida ha aconseguit consumar la resist¨¨ncia numantina a l'embat dels emergents i especialment de Podem, segons les enquestes a peu d'urna, que li atorguen una forquilla de 3-4 escons. El resultat ¨¦s, no obstant aix¨°, tan ajustat que deixa la coalici¨® sense grup parlamentari propi, a costa d'una interpretaci¨® flexible del Reglament del Congr¨¦s, que exigeix un m¨ªnim de 5 diputats. Una derrota dol?a per a la federaci¨® d'esquerres, que en sobreviure podr¨¤ intentar recompondre's en el futur.

L'escenari era especialment complex per a Esquerra Unida, una formaci¨® que disputava el seu espai pol¨ªtic amb una for?a, Podem, que van fundar alguns dels seus antics assessors ¡ªPablo Iglesias i ??igo Errej¨®n¡ª i amb qui va haver de diferenciar-se in extremis despr¨¦s d'haver intentat arribar a un acord per conc¨®rrer conjuntament a les eleccions. En aquest context tan advers, aconseguir tres o quatre diputats ¡ªsi es confirmen les enquestes¡ªi entorn d'un 4% del vot pot considerar-se com ¡°salvar els mobles¡±, entenen en la direcci¨®, tot i que no compleixen el seu objectiu: aconseguir un grup parlamentari propi amb el qual evitin quedar dilu?ts al Parlament m¨¦s fragmentat.

En la coalici¨® ja havien assumit que el resultat seria ¡°modest¡± i molt lluny¨¤ als 11 diputats (6,92%) i 1.680.810 vots que van obtenir el 2011. De tercera for?a nacional han passat a ser la cinquena, en el millor dels casos. Si es confirma aquest resultat, seria el segon pitjor de la hist¨°ria de la federaci¨® d'esquerres. Des de la seva fundaci¨® com a Esquerra Unida, el 1986, va tocar fons el 2008, amb Gaspar Llamazares com a candidat i coordinador, quan va obtenir nom¨¦s dos escons i un 3,77% de vot.

La lectura dels resultats de la coalici¨® en aquestes eleccions t¨¦, en tot cas, matisos importants: IU concorre amb Podem i altres forces en dues comunitats, Catalunya i Gal¨ªcia, per la qual cosa no pot comptar amb aquests vots i aquests escons en el seu c¨°mput total. No ¨¦s una circumst¨¤ncia menor, ja que fins a 280.152 dels seus vots el 2011 els va aconseguir a Catalunya (amb ICV, amb qui llavors anaven en coalici¨®) i fins a 67.751 a Gal¨ªcia. A Catalunya van obtenir tres escons, encara que a Gal¨ªcia cap. En aquests comicis, fins a tres dels diputats d'aquestes dues coalicions, segons les enquestes, pertanyerien a IU.

L'organitzaci¨® va arribar amb ¨¤nim a aquesta cita electoral, despr¨¦s d'una campanya ¡°heroica¡± que va superar les seves expectatives, amb molta aflu¨¨ncia als m¨ªtings i amb una forta pres¨¨ncia en xarxes socials. L'etiqueta #garzoners, de suport al candidat, ha estat?trending topic (tema m¨¦s comentat) global a la xarxa social Twitter, aquest diumenge. Malgrat les ¡°travetes¡±, en refer¨¨ncia a l'exclusi¨® del seu candidat, Alberto Garz¨®n, dels debats electorals, a IU estaven satisfets per haver aconseguit ¡°trencar el gui¨® escrit per a quatre¡± i haver aconseguit fer arribar el seu missatge. Garz¨®n, el candidat a la presid¨¨ncia del Govern m¨¦s jove de tots (30 anys) ha generat un fenomen de simpatia que, unit a una bona campanya, ha evitat que el partit hagi estat eclipsat totalment pel tsunami del canvi.

IU queda a costa de la interpretaci¨® que vulgui fer la Mesa del Congr¨¦s del Reglament de la Cambra baixa. Literalment la norma diu que per formar grup propi cal obtenir almenys un 5% dels vots i cinc diputats. Per¨° el dret parlamentari ¨¦s flexible, i hi ha precedents de grups formats amb una interpretaci¨® ¨¤mplia, a trav¨¦s de pr¨¦stecs temporals de diputats. El 2008, amb nom¨¦s dos escons, van poder formar una coalici¨® t¨¨cnica amb Esquerra Republicana, i aconseguir un grup parlamentari amb dos portaveus.

El resultat, la superviv¨¨ncia, permet al partit afrontar a partir d'aquests comicis una reflexi¨® sobre el seu futur. El mateix candidat advoca per obrir el debat sobre quin paper vol exercir la formaci¨® en la nova etapa pol¨ªtica, i sobretot en relaci¨® amb Podem, amb qui part de l'organitzaci¨® ha consolidat aliances. Garz¨®n ho anomena ¡°repensar l'esquerra¡± i passa, entre altres coses, per decidir on porten una formaci¨® amb un percentatge de vot que s'ha consolidat com a minoritari.