¡®El Pessebre¡¯, recuperat

Despr¨¦s de vint-i-sis anys sense passar pel seu escenari, el Liceu ha recuperat?El Pessebre, l'oratori de Pau Casals sobre el poema del mateix t¨ªtol de Joan Alavedra. No ¨¦s l'¨²nica recuperaci¨® possible de l'obra m¨¦s ambiciosa del c¨¨lebre violoncel¡¤lista. Fa quaranta anys ten¨ªem amb El Pessebre un greu problema d'ordre ideol¨°gic i est¨¨tic: era una obra de mitjans del segle XX, posterior a la Segona Guerra Mundial, per¨° composta a partir d'una est¨¨tica i un llenguatge de mitjans del segle XIX, era un veritable f¨°ssil est¨¨tic.

L'avantguarda musical era molt militant en aquells anys i molts estaven en contra de l'obra de Pau Casals. El Pessebre va ser llavors anatematitzat, va ser oficialment respectat a Catalunya per venir de qui venia i per significar el que significava en el context pol¨ªtic de llavors, per¨°, en privat, ni la intel¡¤lectualitat ni l'avantguarda est¨¨tica volien saber res d'aquesta m¨²sica del 1950 que sonava a Mendelssohn i, en el millor dels casos, de vegades a Brahms.

Al final, tot passa. Avui, en l'imperi est¨¨tic del ¡°campi qui pugui¡±, amb totes aquelles avantguardes militants tan caducades com all¨° mateix que criticaven, els anatemes han prescrit i es pot programar i fins i tot gaudir del concert sense haver de donar explicacions. El Pessebre programat pel Liceu, amb la sala plena, va ser un ¨¨xit. Josep Pons va intentar per tots els mitjans que la densa orquestraci¨® de l'obra no ofegu¨¦s els solistes vocals i en moltes ocasions ho va aconseguir. El cor del Liceu, refor?at amb la Polif¨°nica de Puig-reig, va poder amb l'orquestra i les parts corals van tenir el pes i el relleu que demana un gran oratori.

En els solistes vocals, el tenor David Alegret ¨Cen funcions de narrador i, ocasionalment, de personatge¨C va brillar en el registre agut i va tenir algun problema per donar cos als greus que freq¨¹entment li exigia la partitura. El bar¨ªton Joan Mart¨ªn-Royo va estar comod¨ªssim en els seus personatges i va cantar amb facilitat, aplom i veu potent. Marc Pujol va defensar b¨¦ la part de baix d'enorme exig¨¨ncia en la part greu. Gemma Coma-Alabert, la mezzosoprano, va quedar tapada per l'orquestra en la seva primera intervenci¨®, per¨° finalment va aconseguir imposar-se. Marta Math¨¦u va aconseguir passar sempre de forma neta i ben timbrada el mur de so orquestral.

El Pessebre, per moments sublim, per moments cursi, anacr¨°nic, etern, potent, sentimental, estimat, va ser recuperat amb un ¨¨xit enorme.?