Els quatre grups de Podem al Congr¨¦s, pendents dels acords

Podem aspira a tenir fins a quatre grups parlamentaris, en funci¨® dels acords que va signar amb altres formacions a Gal¨ªcia, Catalunya i Val¨¨ncia. Aquesta pretensi¨®, no obstant aix¨°, presenta problemes legals amb l'aplicaci¨® estricta del reglament del Congr¨¦s. El Tribunal Constitucional ha deixat reiteradament la decisi¨® en mans de la Mesa de la Cambra, per la qual cosa el futur dels grups de Podem estar¨¤ en la negociaci¨® que el PSOE obrir¨¤ dilluns amb tots els partits per configurar l'¨°rgan de control del Congr¨¦s.

La creaci¨® dels quatre grups parlamentaris diferenciats al Congr¨¦s est¨¤ pendent de la negociaci¨® sobre la presid¨¨ncia de la Cambra. El reglament ¨¦s ambigu i, segons fonts parlament¨¤ries, ¨¦s perfectament possible que la Mesa del Congr¨¦s digui que no es pot acceptar legalment que En Marea, En Com¨² Podem i Comprom¨ªs/Podem/?s el moment, les marques amb les quals Podem va conc¨®rrer a Gal¨ªcia, Catalunya i Val¨¨ncia, respectivament, no puguin formar aquests grups.

De fet, la jurisprud¨¨ncia constitucional ha reconegut habitualment l'ampli marge de maniobra que t¨¦ la Mesa del Congr¨¦s per aplicar el Reglament en un sentit o en un altre. Per aix¨° ¨¦s vital per a Podem la negociaci¨® que s'obrir¨¤ el dilluns sobre la formaci¨® de la Mesa del Congr¨¦s, ¨°rgan de Govern de la Cambra.

El portaveu del PSOE, Antonio Hernando, obrir¨¤ el dilluns les negociacions amb els grups amb representaci¨® parlament¨¤ria. Els socialistes aspiren a tenir la presid¨¨ncia del Congr¨¦s i, a canvi, oferiran formar una Mesa plural en la qual sigui necessari el consens per a totes les decisions i el comprom¨ªs d'abordar immediatament la reforma profunda del reglament de la Cambra per facilitar-ne el funcionament i la tasca de control al Govern.

Comprom¨ªs ja va assegurar el dimecres que estaven disposats a aquest acord si es reconeix la possibilitat que cre?n grup parlamentari propi. El secretari general del Bloc i l¨ªder de Comprom¨ªs, Enric Morera, va assegurar que els nou diputats de la candidatura valenciana accepten que hi hagi un president socialista del Congr¨¦s i va donar per fet que s'acceptar¨¤ la creaci¨® del seu grup propi.

El Reglament ¨¦s ambigu perqu¨¨ despr¨¦s de les exig¨¨ncies per crear grup parlamentari propi, que compleixen ¨ªntegrament les quatre candidatures vinculades a Podem, inclou una frase ambigua: ¡°En cap cas poden constituir Grup Parlamentari separat diputats que pertanyin a un mateix partit¡±.

Aquesta cl¨¤usula va ser invocada durant anys per impedir que el PSC es planteg¨¦s formar grup propi i ara podria entendre's que candidats d'aquestes llistes s¨®n militants de Podem i, per tant, no poden tenir grup al marge del matriu d'aquest partit.

Hi ha m¨¦s de mitja dotzena de sent¨¨ncies i interlocut¨°ries del Tribunal Constitucional sobre la creaci¨® de grups parlamentaris. En tota aquesta jurisprud¨¨ncia s'ha donat sempre la ra¨® a la Mesa del Congr¨¦s, fins i tot encara que les seves resolucions hagin estat contradict¨°ries. El m¨¦s clar ¨¦s una interlocut¨°ria de maig de 2007 que assegura que ¡°S¨®n les mateixes cambres, doncs, les que han d'interpretar la legalitat parlament¨¤ria, sense que aquesta interpretaci¨® pugui ser controlada per aquest Tribunal¡±.

El 2002 el Constitucional va ratificar una decisi¨® contr¨¤ria amb aquest argument: ¡°No nom¨¦s no ¨¦s arbitr¨¤ria, com sostenen els demandants d'empara, sin¨® que est¨¤ prove?da de ra¨®¡±. Hi ha hagut f¨®rmules admeses com que diputats navarresos d'UPN o aragonesos del PAR han format part de Coalici¨® Can¨¤ria perqu¨¨ pogu¨¦s constituir grup propi. O d'ERC amb IU per fer-ho. Tot ha dep¨¨s sempre del conjunt de la negociaci¨® per a la composici¨® de la Cambra i de la conveni¨¨ncia pol¨ªtica dels diferents partits.