La mem¨°ria acr¨ªtica

La Torre Baldovina de Santa Coloma de Gramenet ¨¦s una met¨¤fora. Casa noble, va acollir una certa aristocr¨¤cia en aquells temps en qu¨¨ els barcelonins rics carregaven la tartana i se n¡¯anaven a fer vacances a deu quil¨°metres de dist¨¤ncia. Santa Coloma tenia el seu riu Bes¨°s i el bosc de ribera, tenia vinyes i sembrats i una gent senzilla que ells, tan especials, menystenien. La col¨°nia estival va imposar a l¡¯alcalde la instal¡¤laci¨® d¡¯un tel¨¨fon ¨Ca disposici¨® de qui el requer¨ªs, aix¨° s¨ª¡ªi una segona festa major a la fi d¡¯estiu per poder acomiadar la temporada. La festa encara perdura i els tel¨¨fons els t¨¦ tothom a la butxaca. Per¨° aneu ala TorreBaldovina: els blocs de pisos que l¡¯encaixonen li han tret fins a l¡¯aire que respira. Santa Coloma tenia 1500 habitants quan la visitaven aquells prepotents capitalins: n¡¯eren 100.000 el 1970, i ara m¨¦s. Es va construir tot, cada rac¨®, cada vinya, cada sembrat. Es va canviar de vida, de llengua, de m¨²sica, de paisatge. Mareja nom¨¦s pensar-hi.?

L¡¯Ajuntament de N¨²ria Parl¨®n t¨¦ ara en marxa un pla per dignificar un sector de Fondo, a tocar de Badalona. El barri m¨¦s dens i m¨¦s vital de Santa Coloma, per¨° el nom ¨¦s significatiu. El barri m¨¦s divers, un lloc per comen?ar. De construcci¨® accelerada i prec¨¤ria, Fondo es va beneficiar dela Lleide Barris, que se centrava en entorns marginals, considerant alhora la gent i el ciment, perqu¨¨ les dues coses tenen a veure. Els pisos de Fondo s¨®n petits ¨Caix¨° t¨¦ poc remei¡ªi els posaran ascensor i hi portaran equipaments i potser una pla?a. A Fondo, les places s¡¯han fet enderrocant construcci¨®, gratant espai. Entre la Torre Baldovina¨Cavui Museu municipal¡ªi Fondo hi ha una dist¨¤ncia infinita, que ens parla de les complexes relacions socials que es donen en una ciutat, i ¨¦s la perviv¨¨ncia d¡¯aquests signes el que ens permet llegir-les com si els carrers fossin l¨ªnies d¡¯una hist¨°ria compartida, enfrontada.?

Hi penso mentre escolto el professor Jos¨¦ Luis Oy¨®n, de l¡¯Escola d¡¯Arquitectura, dissertar sobre la mem¨°ria obrera urbana. Som a la f¨¤brica Oliva Art¨¦s i una f¨¤brica parla del seu patr¨® i els seus obrers ¨Cdel conflicte¨C, per¨° ¨¦s que a m¨¦s hi ha una exposici¨® permanent que explica molt b¨¦ el Poblenou. Diu el professor que Barcelona va viure un boom constructiu als anys vint, que ¨¦s quan s¡¯expandeixen els pobles annexats a la capital. Demana que es respecti aquesta construcci¨® ¨Cd¡¯aix¨° van les jornades¨C perqu¨¨ en general l¡¯habitatge obrer es considera ¡°vulgar¡± i s¡¯enderroca. La ciutat ¨¦s un palimpsest. Preservem, diu, les cases nobles, la mem¨°ria de la burgesia: ser¨¤ que no t¨¦ en compte la minva del patrimoni durant el porciolisme, fins que els progres no van comen?ar a acampar dins de les finques per aturar la destrossa. L¡¯habitatge obrer hist¨°ric de Sant Andreu, de Sants, de Gr¨¤cia ¨¦s un prodigi d¡¯equilibri, mod¨¨stia i bon gust. ?s encantador. No t¨¦ res de vulgar i la major part est¨¤ protegit. ?s cert que altres parts han estat arrasades, amb benepl¨¤cit institucional i amb pancartes desplegades. La ciutat tamb¨¦ ¨¦s una queixa, per¨° aquesta protesta ens salva. Guardarem les cases prec¨¤ries de Fondo o l¡¯urbanisme ¡°lleig¡± no compta??

Ara b¨¦, de cop em sorpr¨¨n una frase: parla aquest home del ¡°curt estiu de l¡¯anarquia¡± i es lamenta que ho fos, de curt: el 1936 exactament. Parla de la radicalitat revolucion¨¤ria dels immigrants estabulats a les ¡°cases barates¡±. Aquella radicalitat es va carregar, literalment, el projecte civilitzat de la Rep¨²blica que s¡¯encarnava en la classe mitjana. Aquella gent va matar tot all¨° que odiava: el capell¨¤, el patr¨® i el catalanista. Una orgia d¡¯odi social, de sang. Sense anar m¨¦s lluny, van cremar fins als fonaments l¡¯esgl¨¦sia de Santa Coloma. ?s hora d¡¯abandonar la mem¨°ria acr¨ªtica de la classe obrera, de la mateixa manera que hem apr¨¨s a ser durs amb la burgesia, o la mem¨°ria que pretenem construir ¨Cla mem¨°ria sempre ¨¦s una construcci¨®¡ªrestar¨¤ coixa. De la mem¨°ria surt el discurs. I del discurs, les decisions. Alhora que s¡¯ha protegit definitivament l¡¯edifici de la Carbonera, decorat pels okupes ¨Cles complexes relacions socials¨C, els molt din¨¤mics socis de Barcelona Global han demanat a l¡¯alcaldessa que escolti m¨¦s, i a m¨¦s sectors. Per¨° Ada Colau no va anar al dinar, que era tradici¨®.

Patricia Gabancho ¨¦s escriptora.