Estopa, la desimboltura sempre rejovenida

De vegades costa de creure, per¨° David i Jos¨¦ Mu?oz ja tenen 39 i 36 anyets, m¨¦s a prop de la temuda condici¨® d'estar a la quarantena que d'aquells nois de vint anys descarats, salats?i pipiolis que un bon dia, entre torn i torn a la f¨¤brica de Martorell, van encertar a rimar "la raja de tu falda" amb "mi Seat Panda". I costa de creure perqu¨¨ a aquests germans, Estopa per a la posteritat del barri i de la rumba, no ha deixat d'acompanyar-los la desimboltura com a aliat natural. Segueixen sent ells, en ess¨¨ncia i sense falsedats, tan naturals com si torn¨¦ssim a ser al 1999 i la trobada fos entre canyetes, chocos i braves a peu de barra a La Espa?ola, aquell baret tradicional amb el qual m¨¦s d'un va aprendre a situar Cornell¨¤ de Llobregat a l'extraradi barcelon¨ª.

Han passat 16 tardors i els Mu?oz ja van, no us ho perdeu, pel seu nov¨¨ disc, Rumba a lo desconocido. Per¨° l'entusiasme no davalla. Per aix¨° no queda disponible ni una sola de les 14.700 entrades que van sortir a la venda per escoltar aquesta nit, per vegada primera en terres madrilenyes, aquests nous versos sorneguers que van agafant for?a en la mem¨°ria dels fidels: Pastillas para dormir, Mundo marr¨®n, Gafas de rosa, Ando buscando?i d'altres.

D'aquesta ¨²ltima, precisament ("Ser¨¢ que siempre ando buscando y nunca encuentro de n¨¢), es va difondre ahir mateix el videoclip, gravat el 27 de novembre passat davant els 17.000 espectadors que abarrotaven el Palau Sant Jordi. Era la seva setena visita al coliseu barcelon¨ª, d¨¦u n'hi do. Pel Barclaycard Center no se'ls veia el p¨¨l des de febrer del 2012, quan llavors encara el coneix¨ªem amb el molt m¨¦s cast¨ªs nom de Palau dels Esports, per¨° el juny del 2014 van oferir una deliciosa s¨¨rie de quatre concerts, Estopa a solas, en la dist¨¤ncia curta del Teatre Nuevo Apolo. Enfront de les grans audi¨¨ncies o amb la possibilitat de convidar a cantar algun ocupant del pati de butaques, com feien l'any passat, el David i el Jos¨¦ no s'han tra?t mai. Podem considerar-los sorneguers o patxangueros, enginyosos o calorros, renovadors l¨²cids o nost¨¤lgics del casset de gasolinera. Fins i tot pot ser que tot aix¨° sigui cert en diferents graus i proporcions. Per¨° s¨®n aix¨ª, tal com els veiem. Sense maquillatge. Sense xerrameca. Amb totes les conseq¨¹¨¨ncies.

No estan els temps ja per despatxar un mili¨® d'exemplars d'un disc, com va passar el 1999 amb el seu hom¨°nim debut, per¨° La raja de tu falda, Como Camar¨®n, Me falta el aliento o Tan solo?han anat unint-se amb Pastillas de freno, Ya no me acuerdo,?Estatua de sal o Mi primera cana?en la relaci¨® de cl¨¤ssics ineludibles del t¨¤ndem. La rumba rockera dels Mu?oz Calvo ¨¦s tan poc sofisticada com endimoniadament efectiva, la qual cosa els ha proporcionat la complicitat i admiraci¨® de personatges tan dispars com Sabina, Andreu Buenafuente o Joan Manuel Serrat.

Els Estopa s¨®n bons paios que sempre han sabut com fer-se estimar. I que conserven, per cert, l'aspecte de sempre. Una mica m¨¦s grassonets, adduirien ells mateixos, ben salats. Per¨° aliats del somriure i la capacitat de sintonitzar amb el com¨² dels mortals. Per aix¨° mateix, uns mig catalans poden triomfar amb magnific¨¨ncia a Madrid, igual que el seu respecte "a cadasc¨² amb la seva ¨ªndole" (sic) els atorga la simpatia al nord de l'Ebre sense que importi la seva nul¡¤la adhesi¨® a la causa independentista.