El Concert de Cap d¡¯Any conjura les ombres del seu passat nazi

El mat¨ª de l¡¯u de gener arrenca per tradici¨® des de Viena a ritme de marxes, polques i valsos de la fam¨ªlia Strauss. El Concert de Cap d¡¯Any de la Filharm¨°nica de Viena ¨¦s un fenomen global que avui es veu en gaireb¨¦ un centenar de pa?sos de tot el m¨®n amb una audi¨¨ncia de m¨¦s de 50 milions de teleespectadors. No obstant aix¨°, aquest fulgor contemporani dels flaixos, les decoracions florals i el glamur medi¨¤tic contrasten amb un fosc origen vinculat al nazisme.

Aquest concert va sorgir en la festivitat de Sant Silvestre del 1939 a la Sala Daurada de la Musikverein per sufragar una campanya de benestar nacionalsocialista i va continuar a partir del Cap d¡¯Any del 1941 com a Concert Johann Strauss. Va ser una eina m¨¦s de la propaganda del Tercer Reich. Fins i tot, malgrat l'avantpassat de Johann Strauss fill, el principal compositor de la nissaga familiar, que el convertia en mig jueu per les Lleis de Nuremberg, o de la seva v¨ªdua, una jueva convertida al protestantisme. Tot aix¨° seria convenientment ocultat i falsificat pels nazis per evitar la condici¨® d'ari honorari per a un dels seus compositors m¨¦s populars.

La Filharm¨°nica de Viena fa diversos anys que impulsa estudis que permetin treure a la llum tots els detalls d'aquesta etapa negra del seu passat. Ha utilitzat com a mitj¨¤ de difusi¨® la seva p¨¤gina web, on ha publicat tots els estudis tant en alemany com en angl¨¨s. La iniciativa va ser impulsada pel violinista Clemens Hellsberg, president de la Filharm¨°nica de Viena fins al 2014 i autor de la principal monografia hist¨°rica sobre l'orquestra vienesa publicada el 1992, en commemoraci¨® del 150¨¨ aniversari. En aquesta dedica diverses p¨¤gines a explicar la hist¨°ria del Concert de Cap d¡¯Any, on reconeix la import¨¤ncia del seu creador, Clemens Krauss, com a impulsor de la popular m¨²sica de la fam¨ªlia Strauss en l'exclusiva Filharm¨°nica vienesa.

L'orquestra havia mantingut fins llavors una relaci¨® ambigua amb la m¨²sica de Johann fill, malgrat haver estrenat algunes de les seves composicions. Krauss va mantenir viva la gala del Concert de Cap d¡¯Any com avui es coneix despr¨¦s de la Segona Guerra Mundial, malgrat els dos anys del seu proc¨¦s de desnazificaci¨®. El testimoni el va prendre temporalment Josef Krips el 1946, un director lliure de sospita perqu¨¨ era descendent de jueus, i que va donar-li el nom actual de Concert de Cap d¡¯Any.

Consolidaci¨® medi¨¤tica

Del retorn de Krauss s'han conservat els primers enregistraments complets, com el memorable de la seva actuaci¨® del 1954, l'¨²ltima poques setmanes abans de morir sobtadament a Ciutat de M¨¨xic. L'orquestra va triar llavors Erich Kleiber com a successor de Krauss, per¨° el seu rebuig va desencadenar una soluci¨® transit¨°ria que va ser decisiva en la seva hist¨°ria. Es va proposar Willi Boskovsky, concertino de l'orquestra, com a nou responsable del Concert de Cap d¡¯Any.

Els 24 anys de l'era Boskovsky van ser decisius per a la seva hist¨°ria. Va ser l'¨¨poca de la consolidaci¨® medi¨¤tica com a esdeveniment popular de masses, on el violinista austr¨ªac tocava i dirigia, per¨° tamb¨¦ quan va adquirir la fisonomia que avui coneixem. Per exemple, el 1958 es va iniciar la tradici¨® que hi hagu¨¦s tres propines al final del concert: una polca r¨¤pida que es tria cada any, seguida del vals Al bell Danubi blau, de Johann Strauss fill, i la Marxa Radetzky, de Johann pare per acabar.

Aquestes propines es van consolidar l'any seg¨¹ent amb la seva primera retransmissi¨® televisiva des de l¡¯ORF a nou pa?sos d¡¯Eurovisi¨®, que van acabar incloent la famosa entrada en fals del vals de Strauss per felicitar l¡¯any o el popular moment que el p¨²blic pica de mans compassadament en la pe?a final.

A Espanya el Concert de Cap d¡¯Any no va arribar per televisi¨® fins al 1962, i de forma ininterrompuda fins al 1973. Els anys seixanta i setanta van tenir una dimensi¨® m¨¦s festiva i desenfadada que es va canviar per millorar l¡¯excel¡¤l¨¨ncia musical relacionada amb grans directors convidats anualment. El primer va ser Lorin Maazel el 1980 i el van seguir Herbert von Karajan, Carlos Kleiber, Claudio Abbado, Zubin Mehta, Riccardo Muti, Nikolaus Harnoncourt, Seiji Ozawa, Mariss Jansons, Georges Pr¨ºtre, Daniel Barenboim i Franz Welser-M?st.

Precisament, Mariss Jansons (Riga, Let¨°nia, 1943) tornar¨¤ a pujar el dia u de gener al podi de la Filharm¨°nica de Viena. Ser¨¤ el seu tercer Concert de Cap d¡¯Any despr¨¦s de les edicions del 2006 i 2012.

Strauss fill, protagonista

En el programa destaca novament el protagonisme de Johann Strauss fill, amb 10 de les 21 composicions, juntament amb el seu pare i els seus germans Josef i Eduard. En aquesta edici¨® tornar¨¤ a sonar la m¨²sica de Karl Michael Ziehrer i de Joseph Hellmesberger fill. A m¨¦s s'inclouen per vegada primera dues figures menors com l'austr¨ªac Robert Stolz, la Marxa de l¡¯ONU?del qual?¨Cque va inaugurar l¡¯Ag¨¨ncia Internacional de l¡¯Energia At¨°mica el 1957¨C obrir¨¤ el concert, i el franc¨¨s ?mile Waldteufel, aut¨¨ntic rei parisenc del vals en ¨¨poca dels Strauss, amb Espanya, del 1886, basat en la raps¨°dia hom¨°nima de Chabrier.

Aquest any, el cor de nens de Viena participaran en dues polques de Johann i Josef Strauss. Tamb¨¦ els solistes del ballet de l¡¯?pera Estatal actuaran des de localitzacions exteriors del Prater i el Palau de Sch?nbrunn en una polca r¨¤pida d¡¯Eduard Strauss juntament amb el popular Vals de l'emperador, de Johann Strauss fill.