El poder del temps

Els rajos de sol llancen espurnes de llum que es reflecteixen en aquest imponent artefacte, col¡¤locat al bell mig del pati d'armes del castell de Montju?c. Malgrat les sorprenents vistes a 360?, l'estranya m¨¤quina atreu els nombrosos visitants com un imant. L'envolten, es consulten, llegeixen el r¨¨tol explicatiu i amb una evident satisfacci¨® descobreixen el seu secret. Es tracta de?Les ombres del temps, una instal¡¤laci¨® de l'artista Jes¨²s Gald¨®n (Barcelona, 1976) que consisteix en la reproducci¨® d'un dels canons antiaeris m¨¦s utilitzats durant la Guerra Civil i la II Guerra Mundial, convertit en un rellotge solar.

El castell de Montju?c, evoluci¨® d'una antiga torre de vigil¨¤ncia mar¨ªtima que va esdevenir una fortalesa el 1640 durant la revolta contra Felip IV, ha jugat un paper important en destacats episodis de la hist¨°ria de Barcelona. La seva austera arquitectura sembla reflectir els horrors que s'hi van viure: bombardejos, detencions, tortures i execucions, com la del president de la Generalitat Llu¨ªs Companys i els 4.000 republicans afusellats durant la repressi¨® franquista. ¡°Barcelona ¨¦s l'¨²nica ciutat que ha estat bombardejada des de la fortalesa que havia de protegir-la¡±, indica Gald¨®n, conegut per obres que interpel¡¤len l'antiguitat i atorguen nous valors i significats al nostre patrimoni. L'Ajuntament, actual propietari del castell, l'ha convidat a fer una obra que aporti nova energia al lloc, en el marc d'un programa d'instal¡¤lacions site specific?(¨¦s a dir, fetes expressament per a un lloc concret) que va arrencar fa just un any amb una immensa esfera reflectora de Quim Tarrida en suport al recentment inaugurat centre d'interpretaci¨® de la fortalesa.

¡°Recordava el pati d'armes ple de canons i em va estranyar trobar-lo buit¡±, explica Gald¨®n. En passejar-se pel recinte, es va adonar que l'abs¨¨ncia gaireb¨¦ total de decoracions contrastava amb la pres¨¨ncia de dos rellotges solars col¡¤locats a la torrassa el 1777, precisament quan va ser dotat tamb¨¦ de 120 canons. ¡°En el context militar, el temps ha estat sempre un element molt important i al llarg de la hist¨°ria els conflictes han anat marcant un tempo?que malauradament segueix marcant les seves hores en m¨²ltiples conflictes al voltant del m¨®n¡±, afegeix Gald¨®n.

L'artista ha realitzat l'obra, com si fos una maqueta de paper retallable, dibuixant tots els elements en llaut¨® daurat, que despr¨¦s ha estat tallat amb l¨¤ser i doblegat fins a aconseguir les formes requerides. D'aquesta manera, la boca del can¨® que va abatre m¨¦s avions durant la II Guerra Mundial, segueix mirant cap al cel en direcci¨® nord, per¨° ara serveix per marcar l'hora exacta amb l'ombra que projecten els seus tres metres de longitud en la circumfer¨¨ncia de set metres de di¨¤metre que l'envolta. ¡°He triat el llaut¨® per les seves connotacions de voler i no poder, per l'afany d'ostentaci¨® que s'amaga al darrere de la lluentor i per la simbologia de l'or que vincula el poder i la fascinaci¨® de l'home per les armes i el pas del temps¡±, conclou l'artista. Les ombres del temps romandr¨¤ a Montju?c fins al 31 de mar?, tot i que la uni¨® entre obra i empla?ament resulta tan encertada que l'Ajuntament podria prendre en consideraci¨® la possibilitat de mantenir-la de forma permanent. En canvi, queden nom¨¦s un dia per veure una altra obra de Gald¨®n, Filacteri d¡¯infrallengua,una intervenci¨® per a la Biblioteca de Catalunya, inspirada en el llibre hom¨°nim de Carles Hac Mor.