La dona atacada per un taur¨®: ¡°Li vaig donar un cop al morro i es va espantar¡±

¡°Va ser un segon¡±, explica Cristina Ojeda-Thies. ¡°Li vaig fer un cop al morro amb l'altra m¨¤, instintivament. Va marxar molt de pressa. Es va espantar m¨¦s que jo¡±. Aix¨ª relata per tel¨¨fon aquesta cirurgiana madrilenya, de 38 anys, com?la va mossegar un taur¨® sed¨®s?el passat 25 de desembre mentre es banyava a la platja d'Arinaga, al sud-oest de Gran Can¨¤ria. La pres¨¨ncia d'esquals, com marraixos, angelots o taurons martell, ¨¦s habitual a les aig¨¹es de Can¨¤ries. Els experts asseguren, no obstant aix¨°, que s¨®n totalment inofensius. No ataquen sense que hi hagi hagut interacci¨®. Les autoritats creuen que l'incident es podria haver originat perqu¨¨ l'animal es va confondre de presa. ?s una mossegada in¨¨dita.

Pascual Calabuig, un dels responsables de l'¨¤rea de fauna del Cabildo de Gran Can¨¤ria, li treu import¨¤ncia: ¡°En aquesta zona se celebra el mundial de windsurf i ¨¦s de les zones on m¨¦s es practica el busseig. ?s l'excepci¨® que confirma la regla", afirma.

La creixent pres¨¨ncia de piscifactories en qu¨¨ es crien llobarros i daurades a les zones de Telde i Arinaga atreu aquests animals cap a la costa, segons reconeixen els experts, per¨°, la seva pres¨¨ncia no ¨¦s anormal. Els taurons que habiten a Can¨¤ries no il¡¤lustren l'imaginari col¡¤lectiu d'esp¨¨cie agressiva i perillosa. Ni molt menys. Disten molt de ser com els seus parents australians que nom¨¦s a la costa de Nova Gal¡¤les del Sud, amb m¨¦s de 2.000 quil¨°metres d'extensi¨®, han atacat 13 banyistes el 2015. Banyar-se a les platges Can¨¤ries no suposa cap perill.

No s'ha registrat mai cap situaci¨® d'aquest tipus d'atac sense interacci¨® humana en els ¨²ltims 50 anys. Calabuig recorda que aix¨° suposa, en una zona tur¨ªstica com aquesta costa, milions de banyistes sense cap incident. Roberto Basterreche, portaveu de Salvament Mar¨ªtim a Las Palmas, tampoc recorda un incident semblat en els m¨¦s de 20 anys que fa que est¨¤ de servei.

La doctora Ojeda mostra la seva preocupaci¨® perqu¨¨ es tracta l'assumpte de forma sensacionalista. Aquesta traumat¨°loga, apassionada del mar i la muntanya, assegura que la pres¨¨ncia d'aquesta varietat d'esp¨¨cies nom¨¦s confirma la bona salut de l'ecosistema d'aquestes aig¨¹es. ¡°M'he fet cops amb la bici de muntanya que m'han fet m¨¦s mal¡±, assegura. De fet, li treu gravetat a la mossegada i ho t¨¦ clar: ¡°Em moro de ganes de tornar-me a endinsar dins de l'aigua¡±.

¡°La pres¨¨ncia de taurons a Can¨¤ries ¨¦s una cosa normal. No se'n veuen tants com caldria perqu¨¨ estan amena?ats per les pesqueres o per la perduda d'h¨¤bitat¡±, assegura Vidal Mart¨ªn, president de la societat per a l'estudi dels cetacis a l'arxip¨¨lag i amb m¨¦s de 30 anys de professi¨® a l'esquena. La pressi¨® humana al litoral de les illes ha augmentat exponencialment en les ¨²ltimes d¨¨cades i la interacci¨® amb, per exemple, els angelots, que posen ous a poc fons, ¨¦s m¨¦s habitual i ¨¦s normal que molt de tant en tant els animals reaccionin. ¡°Els taurons conviuen perfectament amb nosaltres des de fa molt¨ªssims anys. No s¨®n un problema ni per a les persones ni per al turisme¡±, assegura Mart¨ªn. ¡°No s¨®n un perill¡±, conclou.?