El govern dels jutges

Els principals problemes de l'administraci¨® de Just¨ªcia s¨®n mal funcionament, llenguatge i procediments inadequats, organitzaci¨® deficient i inefica??i execuci¨® tardana?de les sent¨¨ncies, segons indica el Bar¨°metre 2015 fet per Metroscopia. Tots s¨®n, com demostra l'experi¨¨ncia, dif¨ªcils de solucionar, entre altres causes per falta de voluntat pol¨ªtica per abordar-los. Per¨° hi ha un altre problema, que afecta el Consell General del Poder Judicial (CGPJ): el 90% dels espanyols opina que necessita una reforma profunda i urgent i discrepa de la pol¨ªtica de nomenaments, ja que es fan m¨¦s per criteris pol¨ªtics que en funci¨® de factors t¨¨cnics i professionals.

No ¨¦s d'estranyar que els partits pol¨ªtics s'hagin fet ress¨° d'aquest malestar creixent?i hagin incl¨°s als seus programes electorals per a les legislatives del 20-D diverses propostes sobre el CGPJ, que van des de la seva supressi¨® i substituci¨® pel president del Tribunal Suprem, que seria triat per dos ter?os del Congr¨¦s i estaria assistit per dos adjunts, fins a l'elecci¨® directa ?a c¨¤rrec dels ciutadans en els processos electorals generals, passant per posicions interm¨¨dies: elecci¨® directa combinada amb designaci¨® parlament¨¤ria i dels mateixos jutges, o per l'elecci¨® exclusiva entre jutges, aquesta ¨²ltima nom¨¦s defensada per les associacions judicials conservadores.

El nomenament inicial dels jutges a Espanya ¨¦s similar a la resta de funcionaris p¨²blics i les caracter¨ªstiques del seu estatut jur¨ªdic no ofereixen diverg¨¨ncies essencials. Tot i aix¨ª, cal preguntar-se d'on sorgeix la necessitat de dotar els jutges d'un ¨°rgan propi de govern, diferent del ministeri del ram, per garantir-ne la independ¨¨ncia, procedir als nomenaments corresponents i exercir la potestat disciplin¨¤ria. La ra¨® rau que els jutges, a difer¨¨ncia dels funcionaris, no estan supeditats a ning¨² en l'exercici de les seves funcions i que s¨®n els que pronuncien l'¨²ltima paraula en l'aplicaci¨® o interpretaci¨® de les lleis. Aquestes viuen en la mesura en qu¨¨ dictaminen els jutges, i aix¨ª s'ent¨¦n l'opini¨® del jutge Holmes, membre de la Cort Suprema dels EUA, quan expressava que al seu pa¨ªs el ¡°dret era el conjunt dels criteris dels jutges¡±.

El paper dels jutges, en la nostra societat, agradi o no, t¨¦ un vessant pol¨ªtic ¨Cque no partidista¨C impossible d'esbiaixar. Tot aix¨° explica que als jutges se'ls doti d'un ¨°rgan de govern propi, encara que parcial i limitat. El poder executiu es reserva les compet¨¨ncies m¨¦s importants: el disseny de la pol¨ªtica judicial i els diners. Els jutges no administren ni un sol euro. La presid¨¨ncia del Tribunal Suprem no t¨¦ pressupost propi i aix¨ª successivament.

Dit aix¨°, la proposta de supressi¨® del CGPJ i la seva substituci¨® pel president del Tribunal Suprem i dos adjunts no ¨¦s tan absurda com pot semblar a primera vista. Respecte a la proposta que els jutges siguin triats exclusivament pels mateixos jutges, va fracassar en ser introdu?da el 1980. El consell resultant va acabar en conflicte amb altres poders de l'Estat i un cos electoral d'aquesta naturalesa mancaria de la legitimaci¨® democr¨¤tica necess¨¤ria, tret que es configur¨¦s com un ¨°rgan emissor d'informes no vinculants.

La compareixen?a dels candidats en els processos electorals ordinaris, com passa en alguns pa?sos ¨Ci que va fracassar a Espanya durant la II Rep¨²blica, encara que estigu¨¦s delimitada en la just¨ªcia municipal¨C, tampoc sembla un sistema idoni. Una altra cosa seria una supervisi¨® parlament¨¤ria dels nomenaments judicials discrecionals.

Si es mant¨¦ el consell amb la seva configuraci¨® actual, com a soluci¨® menys dolenta, cal fer-hi algunes modificacions dirigides a disminuir l'amiguisme i l'agra?ment dels designats, per exemple, que durant el temps de mandat, les seves retribucions siguin les corresponents a la seva pla?a judicial, a m¨¦s d'una reducci¨® dr¨¤stica?d'altres avantatges addicionals (viatges internacionals, cotxes oficials, nomenament per a altres c¨¤rrecs, etc¨¨tera.).

Els responsables del funcionament de la Just¨ªcia s¨®n, uns m¨¦s, d'altres menys, la majoria dels que hi participen, ja siguin p¨²blics o privats. A alguns, el funcionament deficient els va de primera. Sense oblidar, per descomptat, que la m¨¤xima responsabilitat cal atribuir-la als successius governs i ¨°rgans legislatius, per la seva actitud submisa davant els poders f¨¤ctics. En tot cas, la q¨¹esti¨® de la designaci¨® dels membres del consell ¨¦s vital per resoldre els problemes de funcionament de la Just¨ªcia? No. S¨®n temes tan diferents, gaireb¨¦, com un ou i una castanya. No val confondre els ciutadans, ni induir-los a frustracions.

?ngel Garc¨ªa Fontanet va ser magistrat del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya.