Desobedi¨¨ncia civil

Les democr¨¤cies se sustenten en la legalitat i en l'obedi¨¨ncia a les lleis, per¨° tamb¨¦ en la legitimitat social. Si una llei, inclosa la Constituci¨®, no t¨¦ prou legitimitat i consentiment social, el m¨¦s convenient ¨¦s canviar-la o reformar-la. Si no ¨¦s aix¨ª, ¨¦s probable que creixi la conflictivitat pol¨ªtica i es desenvolupin moviments socials cr¨ªtics i accions col¡¤lectives de desobedi¨¨ncia civil.

La desobedi¨¨ncia civil es pot definir com una forma d'acci¨® i una estrat¨¨gia de lluita de car¨¤cter pol¨ªtic, no legal i no violenta, que transgredeix una norma jur¨ªdica o pol¨ªtica p¨²blica i assumeix les possibles sancions derivades d'aquesta actitud, amb el prop¨°sit d'influir en les idees de la poblaci¨® i aconseguir el seu suport per pressionar les institucions pol¨ªtiques amb l'objectiu que aquestes modifiquin o anul¡¤lin una llei o una pol¨ªtica p¨²blica catalogada d'injusta.

S'han formulat alguns arguments potents a favor del deure i de l'obligaci¨® d'obedi¨¨ncia a totes les lleis i pol¨ªtiques p¨²bliques aprovades en els estats democr¨¤tics. Els principals s¨®n els seg¨¹ents:

1. S'han d'obeir totes les lleis i pol¨ªtiques p¨²bliques perqu¨¨ els governs i els parlaments que les aproven han estat escollits democr¨¤ticament; perqu¨¨ la ciutadania, per mitj¨¤ dels seus vots en les eleccions, ha autoritzat i legitimat els governs i els parlaments perqu¨¨ puguin adoptar-les.

2. La democr¨¤cia se sustenta en la presa de decisions per majoria; per tant, tota la poblaci¨® t¨¦ el deure i l'obligaci¨® d'obeir les lleis i les pol¨ªtiques p¨²bliques que s'hagin aprovat per aquest procediment.

3. Si s'autoritz¨¦s o toler¨¦s la desobedi¨¨ncia civil a una llei s'obriria la porta a una desobedi¨¨ncia generalitzada a les lleis, fet que suposaria una fractura de la conviv¨¨ncia en societat i un perill per a la seguretat col¡¤lectiva.

Per¨° tamb¨¦ hi ha bons arguments, com els que s'expliquen a continuaci¨®, per justificar la legitimitat de la desobedi¨¨ncia civil en el marc d'un sistema pol¨ªtic amb llibertats i drets democr¨¤tics i davant d'un govern escollit democr¨¤ticament, sempre que la desobedi¨¨ncia es practiqui de manera no violenta i es limiti a q¨¹estionar les lleis i les pol¨ªtiques p¨²bliques que es consideren injustes.

1. La pr¨¤ctica de la desobedi¨¨ncia civil en democr¨¤cia ¨¦s leg¨ªtima quan les lleis i les pol¨ªtiques p¨²bliques aprovades no s¨®n justes ni suficientment democr¨¤tiques. Ara b¨¦, per canviar o abolir una llei injusta no nom¨¦s cal que hi hagi un nombre de persones significatiu que la transgredeixi i que aquestes tinguin el suport actiu d'un segment ampli de la poblaci¨®, sin¨® tamb¨¦ que la majoria de la societat acabi considerant que la llei ¨¦s injusta i expressi la seva voluntat de modificar-la o abolir-la. Els i les desobedients civils poden transgredir una llei que segons el seu criteri ¨¦s injusta, per¨° per reformar-la o suprimir-la cal que una majoria democr¨¤tica decideixi fer-ho.

2. La democr¨¤cia no nom¨¦s es basa en les decisions de la majoria, sin¨® tamb¨¦ en l'acceptaci¨® de les discrep¨¤ncies. La desobedi¨¨ncia civil ¨¦s una de les maneres de dissentir que tenen al seu abast les minories socials (en alguns casos, tamb¨¦ les majories socials) que se senten tractades injustament pels poders pol¨ªtics i/o econ¨°mics. A m¨¦s, les opinions pol¨ªtiques majorit¨¤ries poden canviar amb el pas del temps, entre altres causes per l'efecte que poden generar les accions i les idees de les minories cr¨ªtiques. En democr¨¤cia, una opini¨® pol¨ªtica majorit¨¤ria pot deixar de ser-ho i una opci¨® pol¨ªtica minorit¨¤ria pot acabar convertint-se en majorit¨¤ria.

3. Els i les desobedients civils afirmen que ¨¦s leg¨ªtim desobeir les lleis i les pol¨ªtiques p¨²bliques injustes per millorar les lleis i les pol¨ªtiques p¨²bliques. ?s a dir, no reclamen que no existeixin lleis o pol¨ªtiques p¨²bliques sin¨® que practiquen la desobedi¨¨ncia civil per aconseguir lleis i pol¨ªtiques p¨²bliques justes.

La desobedi¨¨ncia civil ¨¦s una de les eines que es poden utilitzar per aconseguir una democr¨¤cia de m¨¦s qualitat, m¨¦s participativa i amb m¨¦s contingut social. L'Estat democr¨¤tic no ha de ser inamovible, ha de millorar des del punt de vista de la just¨ªcia i dels drets individuals i col¡¤lectius. De fet, la hist¨°ria de l'Estat democr¨¤tic demostra que les llibertats pol¨ªtiques i els drets socials s'han anat conquistant per mitj¨¤ d'un llarg proc¨¦s de debats pol¨ªtics, de mobilitzacions socials i de moviments de desobedi¨¨ncia civil.

Enric Prat Carvajal ¨¦s historiador i professor de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica a la UAB.

?