Pel seu propi pes

Una hora despr¨¦s de votar, van comen?ar pel principi: el plebiscit del 27 de setembre es va perdre, tant si Junts pel S¨ª va voler recon¨¨ixer-ho com si no. Es va perdre. Per¨° la majoria parlament¨¤ria independentista s'havia guanyat, sense sumar tramposament els vots de S¨ª que es Pot i sense fer cabrioles trileres. Aquesta majoria existeix. Els portaveus de la CUP han recordat una segona cosa impensable: l'¨²nica condici¨® que la coalici¨® electoral de Junts pel S¨ª no ha mogut resultava ser l'¨²nic punt secret. Deu ser tan i tan secret que no cau pel seu propi pes, com algun dels portaveus de la CUP va dir, sin¨® que est¨¤ absent, missing, desaparegut, expectant i m'imagino que obrint una ampolla de cava catal¨¤ a la salut de la seva prosperitat pol¨ªtica.

Ning¨² va esmentar en la roda de premsa de les quatre de la tarda el nom que una vegada i una altra surava ambientalment en les respostes i a les declaracions de la CUP. Es diu Oriol Junqueras, acaba de renunciar a l'alcaldia que ostentava pels p¨¨ls i jo diria que ¨¦s un candidat viable per als criteris independentistes d'ERC, de la CUP i cal suposar que tamb¨¦ de Junts pel S¨ª.

Diria que pertanyo al sector dels obvis, per¨° no vaig saber sortir de la meva sorpresa mentre seguia la roda de premsa i ning¨² preguntava si el candidat alternatiu al qual van al¡¤ludir una vegada i una altra podia ser o no ser Oriol Junqueras. Els missatges dels quatre portaveus van ser un foc creuat d'honestedat i dolor: canvi?n el candidat, tenen set dies, la pilota est¨¤ a la seva teulada, ho hem dit de mil maneres.

Em sufoca fins a l¨ªmits democr¨¤ticament envilidors que ni la coalici¨® Junts pel S¨ª ni el mateix Artur Mas hagin volgut doblegar-se a les lleis de la democr¨¤cia

No s¨®c ni he estat ni crec que sigui votant de la CUP ni d'ERC per¨° em trec el barret davant la tempran?a que ha mostrat la CUP davant la pressi¨® de les ¨²ltimes setmanes. I em sufoca fins a l¨ªmits democr¨¤ticament envilidors que ni la coalici¨® Junts pel S¨ª ni el mateix Artur Mas hagin volgut doblegar-se a les lleis de la democr¨¤cia: Mas no pot ser el seu candidat; Junqueras s¨ª que pot.

Qui no pot investir Mas ¨¦s la CUP perqu¨¨ ¨¦s un president que est¨¤ en la mateixa debil¨ªssima posici¨® en la qual est¨¤ el mateix Rajoy al qual Pedro S¨¢nchez va negar la dec¨¨ncia: est¨¤ implicat com a testimoni, clima i atmosfera, com a secretari general de Converg¨¨ncia, en casos greus, indecents, flagrants de corrupci¨®, a m¨¦s de liderar exemplarment les retallades socials. I encara que els tribunals no hagin dictat sent¨¨ncia ni l'hagin imputat, la responsabilitat pol¨ªtica ¨¦s tan inequ¨ªvoca que la CUP ¡ªni la resta de l'esquerra¡ª no sabria digerir un salvap¨¤tries que ha perdut un plebiscit ni tampoc podria donar suport a un protom¨¤rtir de la crisi que practica retallades (sense voler).

Ni davant ni darrere del faristol va apar¨¨ixer el nom de Junqueras. El rebuig de Junts pel S¨ª a canviar Mas per Junqueras ¨¦s el millor retrat d'una submissi¨® de classe, monodependent i captiva: covarda.

Jordi Gracia ¨¦s professor i assagista.