Digues alguna cosa d¡¯esquerres!

A?Aprile,el personatge interpretat per Nanni Moretti est¨¤ mirant al televisor un debat electoral de mitjans dels noranta entre Silvio Berlusconi i Massimo D'Alema. Aquest ¨²ltim, en aquells dies un l¨ªder de l'esquerra italiana, queda emmudit mentre Il Cavaliere deixa anar un dels seus eterns discursos contra els jutges polititzats. Moretti, o, millor, el seu personatge, enfurismat per la situaci¨®, crida, gaireb¨¦ suplica, al D'Alema encapsulat a la pantalla: "D'Alema, reacciona, digues alguna cosa d'esquerres!".

Catalunya seria el parad¨ªs de Moretti. Tots els pol¨ªtics diuen coses d'esquerres. Aquesta febre per dir coses d'esquerres arriba fins i tot al PP, que en molts llocs difon sense cap rubor un programa netament reaccionari per¨° que a Catalunya afirma estar preocupat per la situaci¨® econ¨°mica d'aquells que m¨¦s pateixen, i que en q¨¹estions sociomorals, com l'avortament i temes relacionats, mant¨¦ un perfil baix. Fins i tot el pistoler Garc¨ªa Albiol, en passar a la pol¨ªtica catalana, parla d'una manera menys vulgar, tant des del punt de vista sem¨¤ntic com fon¨¨tic.

Tot l'arc pol¨ªtic diu coses d'esquerres, tots diuen voler salvar l'Estat del benestar i tot sembla ser dit amb vista a satisfer el vell ideari de l'esquerra. La independ¨¨ncia serveix per alleujar la condici¨® dels m¨¦s desfavorits. La unitat d'Espanya serveix per alimentar les masses. L'Estat federal respon al principi d'igualtat. Aix¨ª les coses, tots abominen, en les seves declaracions, del neoliberalisme i del conservadorisme, i impl¨ªcitament tots abracen l'Engels crepuscular, que, vell i cec, rebia encantat els joves socialdem¨°crates russos ¡ªsegons explica Vassili Grossman a Vida i dest¨ª?¡ªi el Bernstein fundador de la socialdemocr¨¤cia¡ª.

La unitat d'Espanya serveix per alimentar les masses. L'Estat federal respon al principi d'igualtat

Per¨° dir coses d'esquerres no ¨¦s el mateix que fer coses d'esquerres. A Catalunya el que sembla agradar m¨¦s ¨¦s aquella gent que parla com si fos d'esquerres per¨° actua com si fos de dretes. Per descomptat, hi ha hagut governs que deien coses d'esquerres i que, en alguna mesura, feien pol¨ªtiques socialdem¨°crates. Per¨° han estat infreq¨¹ents ¡ªset anys de governs parcialment d'esquerres enfront de vint-i-vuit de governs de dretes¡ªi, per unes coses o unes altres, vilipendiats, quan no ridiculitzats, fins a la sacietat.

Qui sap si aquesta afici¨® del pol¨ªtic catal¨¤ a presentar-se com alg¨² d'esquerres ¨¦s alguna cosa que ha crescut per aquesta pretensi¨® de diferenciar-se de la pol¨ªtica espanyola i singularment del PP, que la seva ret¨°rica en alguns llocs va quedar encallada al segle XVIII. L'estrany del cas, com deia, ¨¦s que el PP catal¨¤, a difer¨¨ncia dels seus companys ancorats al segle XVIII, hauria sucumbit a aquesta demanda est¨¨tica que obliga a criticar la ret¨°rica conservadora. I dic est¨¨tica perqu¨¨ el m¨¦s important en aquest assumpte, repeteixo, ¨¦s el que es diu, no el que es fa.

I a aquest requeriment est¨¨tic sobrev¨¦ una inquietud i una lamentatio. La inquietud la tenim alguns que ens considerem d'esquerres. Suposa un avan? real per a l'esquerra que els pol¨ªtics es limitin a parlar com si fossin gent d'esquerres? Quin ¨¦s el guany, en termes socialdem¨°crates, que els pol¨ªtics merament evitin les paraules hom¨°fobes, sexistes, racistes o neoliberals? No voldria ser mal interpretat. Em sembla atractiva una societat en qu¨¨ la ret¨°rica dominant ¨¦s d'esquerres. Per¨° em sembla m¨¦s atractiva una societat en qu¨¨ les pol¨ªtiques dominants s¨®n d'esquerres. No penso que totes dues coses siguin incompatibles ¨Cde fet, no hi ha cap ra¨® per pensar-ho¨C, nom¨¦s dic que a Catalunya ens acostumem a conformar amb el primer.

I la lamentatio? La lamentatio ¨¦s que alguns agrair¨ªem que els pol¨ªtics conservadors es presentessin com a tals. No perqu¨¨ vulguem votar-los, sin¨® per no induir a confusi¨® i per combatre aquesta grolleria anomenada m¨¤rqueting pol¨ªtic, pel qual el contingut del que es diu sempre importa menys que la connotaci¨® que tenen les paraules que es fan servir per embastar el discurs. Suposo, a m¨¦s, que els votants conservadors no imbu?ts pel c¨¤non est¨¨tic del moment tamb¨¦ preferirien que els pol¨ªtics conservadors diguessin coses conservadores. A mi, per descomptat, no em costa imaginar l'elegant i agut Valent¨ª Puig remenant un got de Lagavulin mentre mira algun dels espantosos debats electorals que ha tingut lloc aquestes ¨²ltimes setmanes i, mentalment i amb tota la serenitat del m¨®n, li diu al candidat de la dreta encapsulat a la pantalla: ¡°Reacciona, per Burke i per Locke, i digues alguna cosa conservadora; o, almenys, digues alguna cosa de centre¡±.

Pau Luque ¨¦s investigador a l'Institut d'Investigacions Filos¨°fiques a la Universitat Nacional Aut¨°noma de M¨¨xic.