El que ha passat

La decisi¨® de no facilitar la investidura d¡¯Artur Mas per part de la Candidatura d¡¯Unitat Popular (CUP) ha estat el resultat inevitable d¡¯una situaci¨®: la p¨¨rdua de control de la direcci¨® de l¡¯organitzaci¨® sobre el proc¨¦s intern de decisi¨®.

Artur Mas tenia previst que sortiria el s¨ª a l¡¯assemblea de la CUP del diumenge 27 de desembre. S¡¯ha equivocat, per¨° ¨¦s cert que 1.515 vots a favor no han estat una mala elecci¨® per al president en funcions. Havia jugat aquesta carta, per aquest motiu el calendari que han captat els mitjans de comunicaci¨® (foto) tenia anotada la data d¡¯investidura el 31 de desembre.

Carme Forcadell, presidenta del Parlament, ha dit que es va equivocar a confiar en la CUP.

La pregunta ¨¦s: van calibrar Mas i els seus col¡¤laboradors la informaci¨® que anava venint de la CUP de manera voluntarista?

Qui els anava radiant les possibilitats que el president en funcions seria finalment investit?

Les informacions coincideixen a assenyalar que el diputat Antonio Ba?os (a la foto, amb Mas i Oriol Junqueras) era partidari de la investidura de Mas perqu¨¨ suposava impulsar finalment el proc¨¦s sobiranista convertint la investidura en una q¨¹esti¨® menor, accidental. L'exdiputat David Fern¨¤ndez, una personalitat molt influent, encara que fora del consell, havia escrit, parafrasejant Alexander Pope, que la CUP havia de fer b¨¦ la seva part, i que nom¨¦s en aix¨° rau l¡¯honor.

Tradu?t a la posici¨® que havia d¡¯assumir la CUP pel que fa a la investidura: donar els dos vots que es necessitaven per aconseguir-la. La idea: seguir endavant, no fer marxa enrere. I donar aquests dos vots suposava assumir que Mas era el mal menor. El preu a pagar per no fer passos enrere. ¡°Per arribar a l¡¯horitz¨® sempre cal trepitjar molt de fang: un peu a terra i un altre en el futur¡±, escrivia Fern¨¤ndez.

Aquesta fracci¨® de la CUP estimava els resultats del 27-S com a massa importants per aprofundir en el cam¨ª de la independ¨¨ncia i, a la vegada, c¨®rrer el risc de la marxa enrere a trav¨¦s del bloqueig a la investidura, ergo, a la formaci¨® de govern. Per aix¨°, van impulsar la velo? declaraci¨® de desconnexi¨® del 9 de novembre. Era com si els dirigents de la CUP partidaris que Mas fos president anessin posant -se els punts de no retorn.

Per¨°, tamb¨¦, pensaven, unes noves eleccions suposaven un altre risc dif¨ªcil d¡¯assumir. Pel cansament i la confusi¨® dels electors.

I, last but not least, hi havia un altre factor: el virtual buit pol¨ªtic resultant d¡¯un moment crucial en el qual Mariano Rajoy no podria garantir la seva investidura ni el PSOE assegurar la formaci¨® d¡¯una alternativa. Un flamant Govern a Catalunya podia reprendre l¡¯ofensiva avortada per l¡¯acci¨® del Tribunal Constitucional i l¡¯Audi¨¨ncia Nacional. Almenys aquest quadre sedu?a els partidaris del s¨ª a la investidura de Mas dins la CUP. Dos mesos de maniobra davant del panorama pol¨ªticament des¨¨rtic a Madrid i la possible convocat¨°ria d¡¯eleccions anticipades.

Els inputs que Mas i probablement Forcadell, molt vinculada al president en funcions, van anar rebent eren certs, per¨° reflex d¡¯unes fonts que eren les partid¨¤ries de la investidura. Aquestes no deien pas mentides ni eren impostores. Creien que podien controlar el proc¨¦s intern.

I al final no ho han aconseguit. S¡¯ha reprodu?t el quadre cl¨¤ssic. El de menxevics (minoria) i bolxevics (majoria) del Partit Obrer Socialdem¨°crata a la R¨²ssia tsarista, el 1903, abans de la primera revoluci¨®, la del 1905.

Els debats al si de la direcci¨® de la CUP? evocaven aquells de l¡¯octubre del 1936

L¡¯analogia consisteix en aix¨°: els primers eren partidaris d¡¯impulsar la democr¨¤cia i l¡¯avan? de la industrialitzaci¨® de R¨²ssia a fi de preparar les condicions per al socialisme, i aix¨° inclo?a donar suport a un candidat burg¨¨s; els segons no veien possible aquest suport per les inconseq¨¹¨¨ncies de la burgesia davant del tsarisme. En la seg¨¹ent revoluci¨®, entre el febrer i l¡¯octubre del 1917, els menxevics van donar suport al govern provisional d¡¯Aleksandr K¨¦renski, fins i tot amb el seu ingr¨¦s al gabinet. A l¡¯octubre, els bolxevics van prendre el poder.

Els debats al si de la direcci¨® de la CUP tamb¨¦ evocaven aquells de l¡¯octubre del 1936 a Espanya, quan el Partit Obrer d¡¯Unificaci¨® Marxista (POUM) d¡¯Andreu Nin va acceptar la invitaci¨® de participar al Consell de la Generalitat.

I ja molt m¨¦s a prop i m¨¦s fresca, la influ¨¨ncia de Gr¨¨cia.

El mirall de Syriza, amb el refer¨¨ndum sobre el rescat del 5 de juliol del 2015, i despr¨¦s de l¡¯inesperat no al tercer rescat, la immediata conversi¨® del primer ministre, Alexis Tsipras, en signant, primer, i executor, ara mateix, del programa imposat per la troica despr¨¦s del xoc del tancament de l¡¯aixeta del cr¨¨dit del Banc Central Europeu.

Aqu¨ª no tenim una revoluci¨®. Ni es tractava d¡¯entrar al Govern.

Pels dirigents de la CUP partidaris de la investidura, Mas podia jugar el paper de K¨¦renski en un Govern provisional. En aquest cas, de divuit mesos. I suposava, per a ells, un gran impuls a la independ¨¨ncia.

El problema ¨¦s que per a les bases de la CUP, que van votar majorit¨¤riament per un independentisme d¡¯esquerra radical, el full de serveis de Mas i la corrupci¨® de Converg¨¨ncia Democr¨¤tica de Catalunya, a m¨¦s del cas de la fam¨ªlia Pujol, convertien en indigerible el suport a la investidura. Tamb¨¦ per a molts votants que volien independ¨¨ncia i que no van pagar el preu de votar Mas o ERC. La portaveu, per dir-ho aix¨ª, d¡¯aquests sectors ha estat el corrent Endavant, liderat per la diputada Anna Gabriel.

Potser si l¡¯aritm¨¨tica parlament¨¤ria es limit¨¦s a una abstenci¨® podria haver resultat m¨¦s digerible. Per¨° no, es necessitaven dues coses: el suport de dos diputats i l¡¯abstenci¨® dels vuit restants.

La direcci¨® de la CUP va intentar que, en tot cas, l¡¯organitzaci¨® no carregu¨¦s amb la culpa del naufragi del proc¨¦s i que els seus votants i la societat en general veiessin el desenlla? com a responsabilitat de Junts pel S¨ª. Per¨° Mas no els ho va posar f¨¤cil acceptant, almenys de paraula, aspectes del pla de xoc proposat per la CUP i presentant-se estoic davant la humiliaci¨® que suposava estar a les seves mans.

Els partidaris de donar suport a la investidura, molt influents, van perdre el control de la situaci¨® interna de la CUP.

Fins i tot despr¨¦s de la votaci¨® del no, la diputada Gabriela Serra ha llan?at la responsabilitat a Mas i a Junts pel S¨ª, en afirmar que el president en funcions sempre ha dit que ell no seria un obstacle per al proc¨¦s. I ¨¦s rigorosament cert.

Mas t¨¦ ara la possibilitat de posar a prova la seva coher¨¨ncia. Aix¨° el portaria a dir: he estat el n¨²mero 4 de la llista de Junts pel S¨ª i hi ha altres persones que poden engegar el proc¨¦s. Aix¨° seria el que podr¨ªem anomenar el renunciament. L¡¯altra ¨¦s deixar v¨¨ncer els terminis i procedir a convocar noves eleccions auton¨°miques per al mes de mar?.

S¡¯hi presentar¨¤ Mas amb la nova CDC, una nau amb unes vies d¡¯aigua que s¨®n com torrents?

Recordem el film de Fellini.

E la nave va finalitza amb l¡¯enfonsament de la nau, o la societat, mentre els passatgers fugen en bots salvavides, i se sent el cor de La for?a del dest¨ª, de Giuseppe Verdi.