Desitjos per al 2016

M¨¦s enll¨¤ de les difer¨¨ncies entre aquests casos, resulta evident que avui una ciutat no pot deixar que el dest¨ª dels edificis en des¨²s o amb un ¨²s poc adequat quedi sense un pla de conjunt, per tal d¡¯evitar que els diversos grups i els seus regidors inspirats converteixin el dest¨ª d¡¯un edifici en un element publicitari i en una equivocaci¨® arquitect¨°nica. Cada regidor veur¨¤ en el seu barri un lloc adient per donar un ¨²s a un edifici buit, per¨° ¨¦s convenient que sigui observat en el conjunt de la ciutat. De fet, en certa mesura es posa en dubte que, en aquest cas, la descentralitzaci¨® sigui id¨°nia, especialment en els usos que afecten tota la ciutat.

Tampoc sembla una q¨¹esti¨® que es pugui resoldre sense un coneixement adequat de la idone?tat d¡¯una estructura edil¨ªcia que li atorgui un ¨²s diferent del que s¡¯havia previst allotjar inicialment. No n¡¯hi ha prou a triar l¡¯edifici buit per la seva singularitat, pensant que l¡¯arquitectura ¨¦s un reclam o pel lloc que ocupa a la ciutat. Arquitectura ¨¦s tamb¨¦ programaci¨®, o dit d¡¯altra manera: la feina dels arquitectes tamb¨¦ ¨¦s aquesta, perqu¨¨ un projecte comen?a amb una decisi¨® com la que suposa triar un nou ¨²s per a un vell edifici. Expressat amb cruesa, quants projectes s¨®n equivocats perqu¨¨ el seu origen parteix d¡¯una decisi¨® equivocada?

Per¨° el que resulta innegablement positiu ¨¦s que la ciutat vagi reaccionant als buits que genera en el seu interior; ja siguin solars (que ja van ¨¦sser motiu d¡¯un pla espec¨ªfic) o, en aquest cas, edificis sense usos adients. La ciutat genera aquests buits per la senzilla ra¨® que creix; per aix¨° mateix, si ¨¦s indiscutible que el creixement urb¨¤ es planifica, no haur¨ªem de deixar a l¡¯atzar a quina activitat es destinen els edificis buits o sense usos adequats. Per¨° cal alguna cosa m¨¦s. Davant del nou any estaria b¨¦ demanar als Reis Mags un pla sobre els edificis que ja no tenen ¨²s, o fins i tot anticipar-se quan aix¨° resulta evident i redactar un protocol sobre com actuar i donar idees per canviar d¡¯¨²s un edifici.

Caldria poder utilitzar tamb¨¦ vells immobles per fer-hi habitatges

Una darrera reflexi¨® no pot deixar de banda el fet que les not¨ªcies sobre l¡¯aprofitament de vells edificis, que afecten exclusivament usos muse¨ªstics o culturals, sorgeixen al mateix temps que es fa p¨²blica la convocat¨°ria d¡¯un concurs internacional per fer 450 habitatges a les Gl¨°ries, anunciada al ple municipal. L¡¯habitatge, doncs, sembla que segueix estant fora de la pr¨¤ctica de l¡¯aprofitament d¡¯antigues instal¡¤lacions, almenys des del punt de vista de la iniciativa p¨²blica.

Si s¡¯obr¨ªs tamb¨¦ la possibilitat d¡¯utilitzar edificis sense ¨²s per fer-hi habitatges, es donaria m¨¦s pes a la iniciativa de la reutilitzaci¨® i guanyaria la idea que es tracta d¡¯una q¨¹esti¨® estrat¨¨gica i no d¡¯una iniciativa de cara a la galeria i de repercussions tur¨ªstiques. La manca d¡¯una pr¨¤ctica m¨¦s intensa en aquest camp tamb¨¦ posa en evid¨¨ncia la feixuga, antiquada i poc flexible normativa en l¡¯habitatge de promoci¨® p¨²blica, en la qual hauria de tenir cabuda certa amnistia normativa per fer compatible les caracter¨ªstiques dels vells edificis amb la seva habitabilitat. Cercar un equilibri en els destins dels vells edificis reaprofitats ¨¦s un instrument per equilibrar els usos de la ciutat. Nom¨¦s creurem que aprofitar edificis vells ¨¦s important quan vegem que el govern municipal tamb¨¦ es planteja convocar concursos internacionals per reutilitzar-los. Voldr¨¤ dir que creu en aquesta manera de fer arquitectura i que la creativitat no afecta tan sols all¨° nou sin¨® la nova manera d¡¯interpretar el que ja tenim. I per cert: que el concurs sigui internacional no ¨¦s cap garantia, i m¨¦s aviat sona a propaganda i publicitat. Per qu¨¨ no convocar un concurs internacional per dirigir el Patronat de l¡¯Habitatge?