Tron de sang

Un bon llibre de Jordi Ball¨® i Xavier P¨¦rez, El m¨®n, un escenari, assenyala amb intu?ci¨® i saviesa l¡¯influx de Shakespeare en el cinema. En efecte, cap escriptor ha marcat tant la traject¨°ria del set¨¦ art com el bard de Stratford, i el seu aroma es pot trobar dispers pertot arreu. Per¨° tamb¨¦ es pot donar el cas d¡¯una adaptaci¨® de Shakespeare en qu¨¨ aquest aroma es trobe a faltar. Crec que ¨¦s el que passa al Macbeth de Justin Kurzel. No ¨¦s que li manquen virtuts: l¡¯atmosfera oniricosinistra ¨¦s suggestiva, l¡¯escenografia ¨¦s poderosa i el repartiment, de primera. Per¨° els defectes s¨®n de m¨¦s import. Kurzel sembla no creure en l¡¯obra que malda per actualitzar i dilata l¡¯acci¨® fins a convertir-la en un estrany ritual primitiu ple d¡¯al¡¤lusions d¡¯incert desxiframent. Aquest exercici est¨¨tic s¡¯erigeix sobre un tempo lento pertina? que obliga a sacrificar parts importants del text i a entelar la seua esborronadora coher¨¨ncia.

Macbeth no ¨¦s aix¨ª. Per als h¨¤bits de l¡¯autor ¨¦s una trag¨¨dia breu i sense digressions. ?s plena de soroll i f¨²ria i va com una bala. L¡¯argument ¨¦s di¨¤fan: un guerrer valer¨®s i aparentment lleial (per¨° en el fons m¨¦s ambici¨®s del que es pensa) es veu atiat a matar el seu senyor i a suplantar-lo. Escolta el que vol sentir, sufoca els escr¨²pols i comet el crim. A partir d¡¯ac¨ª, la barreja d¡¯ambici¨® desfermada, remordiment i recel dispara un mecanisme sense aturador. Macbeth es converteix en un monstre sanguinari que, espantant-se d¡¯ell mateix, cava la seua pr¨°pia fossa. Shakespeare sabia qu¨¨ vol dir cavalcar el tigre. La mec¨¤nica del poder ¨¦s despiadada, i les profecies que s¡¯autocompleixen, en comptes d¡¯assegurar res, instauren el deliri. ?s un argument de ferro, potent¨ªssim.

Podem trobar-hi ressons en molts films d¡¯ascensi¨® i caiguda. Sempre que un personatge perd el seu centre moral, passen coses tremendes i l¡¯ombra de Macbeth plana per la pantalla. Macbeth ¨¦s un heroi nihilista, un sembrador del caos que avan?a emp¨¦s per l¡¯espant, perqu¨¨ ja no t¨¦ res m¨¦s. Ac¨ª, el soroll i la f¨²ria s¡¯agiten en el buit, signifying nothing. Hi ha tres grans versions de Macbeth en cinema: la violenta i h¨¤bil de Polanski; la d¡¯Orson Welles, una obra mestra feta amb quatre perres, que convoca un malson enclaustrat que ¨¦s pur Shakespeare, i la d¡¯Akira Kurosawa, Tron de sang, que trasllada l¡¯argument al Jap¨® feudal, prescindeix del text i s¡¯aferra amb les dents al nucli de la trama. Potser siga la millor, la m¨¦s crua. Si no la lletra, l¡¯aroma shakespeare¨¤ l¡¯amera de cap a cap. Totes tres s¨®n ben respectuoses amb l¡¯obra singular que han escollit. Kurzel no ha sabut ser-ho.

Javier Mar¨ªas al¡¤ludia fa poc en un article a la plaga de les actualitzacions. L¡¯actualitat ¨¦s pur present, mera conjuntura, si no es relliga amb records i projectes. Qui ignora el passat, no aspira al futur. Moltes actualitzacions d¡¯ara s¨®n en realitat trivialitzacions dirigides contra peces que il¡¤luminen amb una llum massa crua la fr¨ªvola inanitat d¡¯aquest present etern. S¨®n coses que no volen perdurar. Una obra nom¨¦s actualitzada no significa res ni apunta enlloc, i el soroll i la f¨²ria esdevenen castells de focs de la banalitat. Cal humilitat i aud¨¤cia per a posar-se al servei d¡¯una obra com Macbeth. ?s el que van tindre Welles, Polanski i Kurosawa. Justament per aix¨° no volen veure¡¯ls, a ells tampoc. No s¨®n actuals.