Els colors de les emocions

Les autores de tots dos llibres, Roc¨ªo Bonilla i Anna Llenas, tenen una traject¨°ria encara breu, lligada essencialment a l¡¯¨¤lbum il¡¤lustrat, per¨° amb una gran incid¨¨ncia en el mercat, que fa que sembli que aquest recorregut sigui molt m¨¦s ampli, temporalment parlant. Bonilla s¡¯estrenava en solitari, el 2014, com a autora de text i il¡¤lustraci¨®, amb Cara de pardal, continuava amb La muntanya de llibres m¨¦s alta del m¨®n, i ara ho culmina amb De quin color ¨¦s un pet¨®?, que es mou entre el llibre d¡¯imatges i el conte, tots ells editats per Animallibres. A trav¨¦s del fil conductor d¡¯una nena que s¡¯adre?a al lector en primera persona, l¡¯autora explica que aquesta sap dibuixar un munt de coses, per¨° ignora com esbossar un pet¨®. Per esbrinar-ho, anir¨¤ passant per cadascun dels colors b¨¤sics i els anir¨¤ assignant a coses i sentiments coneguts. Bonilla fa una proposta atractiva, diversa en el disseny i la composici¨® i amb un bon domini de l¡¯ess¨¨ncia textual per bastir cada doble p¨¤gina i el conjunt sencer.

En el tema dels colors, tot i ser un dels m¨¦s recurrents de la literatura per a primers lectors de tots els temps, Bonilla se¡¯n surt airosament, amb la seva veu personal¨ªssima. El tema l¡¯han tractat autors de refer¨¨ncia de la hist¨°ria de la literatura infantil, com Maurice Sendak, Arnold Lobel i Leo Lionni, i tamb¨¦ autors contemporanis com Herv¨¦ Tullet, Javier S¨¢ez Cast¨¢n o Jutta Bauer, i fa la sensaci¨® que, malgrat aquesta reincid¨¨ncia, no s¡¯esgoten els matisos ni els punts de vista des d¡¯on tractar-lo.

Tamb¨¦ abordava el tema el primer llibre en solitari de Llenas, El monstre de colors (2012), publicat per Flamboyant. En aquests tres anys ha esdevingut una obra de cap?alera per a lectors i, especialment, per a prescriptors. El protagonista era un monstre que es feia un embolic amb les emocions, cosa que resolia classificant-les en pots i identificant-les amb colors, gaireb¨¦ el mateix que fa, de manera bastant m¨¦s complexa, la celebrada pel¡¤l¨ªcula de Pixar Del rev¨¦s.

Ara, Llenas presenta El buit, conte que esdev¨¦ un veritable tractat sobre el concepte de buit i de plenitud, i que arriba a trav¨¦s d¡¯una ¨¤mplia extensi¨® de p¨¤gines molt poc habitual en els ¨¤lbums il¡¤lustrats. Amb ell, l¡¯autora intenta convertir el concepte abstracte del buit en concret i palpable per tal d¡¯apropar-lo als infants, a trav¨¦s d¡¯una nena a qui se li fa un forat al cos perqu¨¨ el petit m¨®n que l¡¯envolta s¡¯esfondra. En una primera part, d¡¯expressions i colors m¨¦s aviat tristos i foscos, de sensacions sacsejades, la nena veu que no troba la soluci¨® per omplir el buit, fins que alg¨² li aconsella la manera de buscar-la, i els colors, les expressions i les p¨¤gines esdevenen m¨¦s clars i tranquils.

A favor, el llibre t¨¦ una edici¨® impecable i una aparen?a n¨ªtida i atractiva, amb un text sint¨¨tic i una il¡¤lustraci¨® brodada al detall que li ofereix volada i n¡¯amplia enormement el contingut. En contra, la complexitat dels conceptes, del vocabulari i de les expressions utilitzades, i el missatge, que podr¨ªem anomenar d¡¯autoajuda, massa directe ja des del principi. El conte, liter¨¤riament parlant, se¡¯n ressent davant la mirada del nen i trontolla en l¡¯intent d¡¯explicar-se per si mateix. Necessita tant s¨ª com no l¡¯acompanyament de l¡¯adult, cosa que el llibre ja sembra pretendre des de l¡¯inici.