Maci¨¤, de visita a la gran revoluci¨®

Eren anys on tot passava r¨¤pid a Europa, i en qu¨¨ es tractava de buscar totes les aliances possibles. Maci¨¤ creia que, paradoxalment, Primo de Rivera tenia el poder perqu¨¨ ning¨² se¡¯l prenia seriosament, i en realitat estava m¨¦s sol del que semblava. En aquest punt la hist¨°ria li donaria la ra¨®. I a m¨¦s tenia un seri¨®s problema amb Abd el-Krim al Marroc, que el debilitava pol¨ªticament per¨° tamb¨¦ militarment.

Atent a totes les variables, Maci¨¤ va assajar totes les aliances, des d¡¯un front ¨²nic catal¨¤ fins a una entente amb els republicans, el pacte Galeusca i tamb¨¦ un altre amb els anarquistes. Finalment, el 1925 va aconseguir forjar la Lliure Alian?a d¡¯independentistes i obreristes, de la qual formaven part el seu Estat Catal¨¤, el Partit Nacionalista Basc, la CNT i el PCE, min¨²scul, per¨° que li podia obrir les portes de la Uni¨® Sovi¨¨tica.

A partir de les dues tesis doctorals in¨¨dites d¡¯Ucelay-Da Cal i de nou material localitzat als arxius de Moscou, Maci¨¤ al pa¨ªs dels soviets aprofundeix en la visita que Maci¨¤, acompanyat d¡¯un dels seus secretaris, Josep Carner-Ribalta, va fer-hi durant gaireb¨¦ un mes, de finals d¡¯octubre a finals de novembre de 1925, per buscar suport i finan?ament per al seu projecte insurreccional. No era conscient que hi arribava en mal moment, enmig de dures batalles pel poder a la Internacional Comunista, que no estava gaire interessada en el que passava a Espanya ni tenia tanta pressa com Maci¨¤, que ja tenia llavors 66 anys. No obstant aix¨°, fou rebut immediatament per Bukharin, que era el secretari internacional del comit¨¨ central de la Komintern, que li va donar moltes esperances. Fins i tot el comit¨¨ executiu de la Komintern va validar un acord amb la Lliure Alian?a el 25 de novembre, per¨° ja era paper mullat. Tres dies despr¨¦s, Maci¨¤ va abandonar Moscou molt decebut.

El m¨¦s interessant i nou del llibre s¨®n els dos informes que l¡¯Avi va redactar per conv¨¨ncer els dirigents sovi¨¨tics

El m¨¦s interessant i nou del llibre s¨®n els dos informes que l¡¯Avi va redactar per conv¨¨ncer els dirigents sovi¨¨tics. El primer s¡¯anomenava La tradici¨® revolucion¨¤ria de Catalunya, en qu¨¨ explicava als sovi¨¨tics que ¡°la ment catalana no ¨¦s gaire favorable al comunisme¡±, per¨° que un futur Estat catal¨¤ no posaria impediment a la difusi¨® de les seves idees. M¨¦s encara, si els sovi¨¨tics ajudaven a aquesta revoluci¨® catalana, segurament els obrers catalans es mirarien amb m¨¦s bons ulls el comunisme. Ara b¨¦, l¡¯alian?a que es plantejava era sobretot operativa, ja que els separatistes i els comunistes tenien un obstacle com¨², que era la dictadura. Per tant, la independ¨¨ncia per a Catalunya i la instauraci¨® del comunisme a Espanya podien ser objectius comuns i paral¡¤lels.

El segon informe, Per la revoluci¨® a Espanya, estava plantejat sobretot en termes militars. Quines eren les forces del que anomenava contrarevoluci¨®? En quins diferents escenaris se les podia combatre? En termes pol¨ªtics apostava per un aixecament a tot Espanya, perqu¨¨ aix¨ª la revolta a Catalunya no seria identificada com purament separatista.

Retornat a Par¨ªs, Maci¨¤ va esperar debades si es concretava l¡¯acord signat a Moscou; una nova decepci¨® que tanmateix no va posar fi a l¡¯optimisme de Maci¨¤, que un any m¨¦s tard va intentar la invasi¨® per Prats de Moll¨®, fracassada perqu¨¨ va ser tra?t, per¨° decisiva per a la recreaci¨® de la seva imatge.