Brussel¡¤les accepta la primera pujada de la despesa a l¡¯eurozona des del 2010

Alemanya i els pa?sos del Nord elevaran el 2016 la seva despesa p¨²blica com a resposta a l'arribada de milers de refugiats. Fran?a augmentar¨¤ el pressupost en defensa i seguretat despr¨¦s dels atemptats de Par¨ªs, i It¨¤lia i Espanya acaben d'aprovar rebaixes d'impostos. Brussel¡¤les preveu ¡°adaptar¡± la seva pol¨ªtica fiscal per permetre aquest conjunt de mesures, que totes juntes suposaran el primer miniest¨ªmul per a l'eurozona des que va arrencar la crisi de deute, el 2010, segons fonts comunit¨¤ries. Amb aquesta empenta t¨ªmida n¡¯hi pot haver prou per compensar riscos com la inestabilitat pol¨ªtica i, sobretot, els problemes de la Xina i els emergents.

La Comissi¨® desat¨¦n ara la seva passi¨® per l'austeritat, que ha caracteritzat la discutible resposta europea a la crisi de l'euro. Oficialment, la pol¨ªtica fiscal de l'eurozona era, ¨¦s i ser¨¤ ¡°neutral¡±, segons han insistit el vicepresident Valdis Dombrovskis i el comissari Pierre Moscovici en les ¨²ltimes setmanes. Per¨° el cap del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, ja va suggerir a mitjan desembre que la fr¨¤gil recuperaci¨®, combinada amb els riscos de deflaci¨® i el perill procedent dels pa?sos emergents, obliga a ¡°repensar¡± aquesta pota fonamental de la pol¨ªtica econ¨°mica.

La superposici¨® de crisis alienes a l'economia (d'asil i de seguretat) ha fet la resta: Brussel¡¤les permetr¨¤, segons les fonts consultades, m¨¦s despesa relacionada amb la crisi migrat¨°ria a Berl¨ªn i companyia, aix¨ª com els esfor?os pressupostaris a Par¨ªs per lluitar contra la crisi de seguretat.

La Comissi¨® tampoc t¨¦ previst exigir grans ajustos a pa?sos com It¨¤lia i Espanya, que han rebaixat impostos malgrat tenir poc o cap marge de maniobra per a fer-ho. It¨¤lia pot beneficiar-se de la flexibilitat de les regles fiscals, que s'han hagut de foradar com un formatge gruy¨¨re com a resposta a la constataci¨® que van ser dissenyades per a un m¨®n que ha desaparegut amb la gran recessi¨®. En el cas d'Espanya, paradoxalment, la inestabilitat pol¨ªtica juga a favor seu: Brussel¡¤les dif¨ªcilment reclamar¨¤ ajustos (almenys a curt termini) tenint en compte les dificultats per formar Govern.

Totes aquestes mesures suposaran, en la suma, el primer miniest¨ªmul fiscal a l'eurozona des de l'inici de la crisi de deute. Keynesianisme molt a l'estil europeu ¨Camb una grand¨¤ria limitada, de tot just unes d¨¨cimes de PIB, i gaireb¨¦ d'amagatotis¨C, per¨° que fet i fet permetr¨¤ consolidar una mica m¨¦s la reactivaci¨® de l'eurozona i millorar¨¤ l'efectivitat del multimilionari programa de compra d'actius del BCE, que, juntament amb la caiguda dels preus del petroli, sustenta des de fa mesos la fr¨¤gil, t¨ªmida i dispar recuperaci¨® continental.

Europa necessita aquest alleujament davant un any que ve revirat, dif¨ªcil de predir, atape?t de n¨²vols i clarianes, amb motius per a l'esperan?a per¨° alhora amb l'arsenal d'esculls propis de les grans crisis. ¡°Els episodis d'inestabilitat pol¨ªtica, les perilloses raneres de la crisi a Portugal o Gr¨¨cia, la situaci¨® a It¨¤lia i els riscos geopol¨ªtics compliquen la situaci¨®, per¨° sobretot la desacceleraci¨® de la Xina i els emergents estar¨¤ amb nosaltres un parell d'anys i ja ha fet forat als mercats¡±, apunten fonts comunit¨¤ries.

Aquest alleujament fiscal pot servir ¡°per contrarestar tots aquests vents en contra¡±, segons les mateixes fonts, per¨° per a poca cosa m¨¦s: el 2016 ser¨¤ un any complicat, tot i que no tan dur com el 2015, que va tornar a treure de l'armari els riscos de desintegraci¨® de l'euro.

¡°La caiguda dels preus del petroli ¨¦s el primer est¨ªmul per a Europa. La depreciaci¨® de l'euro, per l'activisme del BCE, el segueix a continuaci¨®. Amb aix¨° i amb els efectes de les reformes en pa?sos com Espanya i Irlanda, la crisi migrat¨°ria ¨¦s una gran excusa per permetre veure est¨ªmuls a Alemanya i permetre que la crisi de l'eurozona segueixi cicatritzant¡±, assegura des de Harvard Kenneth Rogoff, execonomista en cap de l¡¯FMI. ¡°Per¨° ¨¦s dif¨ªcil ser obertament optimista amb Europa, amb el Brexit, la inestabilitat pol¨ªtica, la crisi migrat¨°ria i de seguretat i tota la resta. M¨¦s encara quan ning¨² ser¨¤ immune als problemes de la Xina¡±, afegeix.

Creixement proper al 2%

¡°No cal exagerar aquest est¨ªmul: a Alemanya hi aportar¨¤ una mica i a Fran?a un xic menys. I ¨¦s dubt¨®s que permeti fer m¨¦s efectives les mesures del BCE¡±, apunta Wolfgang M¨¹nchau, d¡¯Eurointelligence. ¡°Per¨° el problema del 2016 ¨¦s la Xina i la desacceleraci¨® c¨ªclica a Europa i els EUA¡±, subratlla. Brussel¡¤les preveu que el PIB de l'euro creixi un 1,8% aquest any. Aix¨° permetria recuperar, per fi, el nivell del 2008. La concatenaci¨® de crisi i el c¨²mul d'errors han retardat vuit anys el tancament d'aquesta bretxa; als EUA va trigar la meitat amb pol¨ªtiques m¨¦s agressives.

¡°Aquesta Comissi¨® no ¨¦s tan fonamentalista com l'anterior i permetr¨¤ que els grans pa?sos gastin, per¨° Europa necessita un veritable est¨ªmul fiscal. I aquesta no ¨¦s l'expansi¨® que necessita l'eurozona. Aix¨ª i tot, pot convertir una imponent cefalea en un mal de cap normal i corrent¡±, diu com a conclusi¨® Charles Wyplosz, del Graduate Institute.