Qu¨¨ ha passat amb ¡®Charlie Hebdo¡¯?

Un any despr¨¦s de l'atemptat que va aconseguir delmar la seva redacci¨®, Charlie Hebdo ha deixat de ser aquell petit setmanari sat¨ªric d'una altra ¨¨poca, a estones malvolgut i una mica passat de moda, per convertir-se en una icona del combat per la llibertat d'expressi¨® i contra el fonamentalisme. Fa 12 mesos va estar a punt d'abaixar la persiana, per¨° avui neda en l'abund¨¤ncia, gr¨¤cies a les seves vendes milion¨¤ries i a les generoses donacions de les quals ha estat beneficiari. Malgrat tot, el seu futur continua sent incert, a causa de les lluites internes pel control de la revista i les dificultats per reinventar la publicaci¨® amb un equip nou, sense comptar amb la c¨¤rrega psicol¨°gica derivada dels atemptats del gener del 2015.

Fa uns mesos, el redactor Patrick Pelloux, supervivent de la massacre, va anar a veure un documental sobre Fran?ois Cavanna, fundador del setmanari el 1969. Va sortir del cinema amb una convicci¨®: ¡°El diari consistia en una colla de paios reunits en un bar, que bevien copes mentre dibuixaven. Aix¨° ho hem perdut. Ara, quan alg¨² riu a la redacci¨®, se sent culpable¡±. Poc despr¨¦s, Pelloux decidia abandonar la revista. El mateix acabava de fer un hist¨°ric de l'equip, el dibuixant Luz, que va signar la portada del primer Charlie Hebdo publicat despr¨¦s de l'atemptat, aquell n¨²mero especial ¡°dels supervivents¡± que va aconseguir vendre 7,5 milions d'exemplars a tot el m¨®n. Pelloux va justificar la seva sortida per l'extenuaci¨® provocada pel seu tractament ¡°a c¨¤rrec de tres psiquiatres diferents¡±. Luz va dir que estava fart de dibuixar Mahoma i va apuntar a ¡°problemes d'inspiraci¨®¡±.

Per¨° tots dos obviaven un altre tipus de problemes, relatius a la batalla que s'ha lliurat a l'interior de la revista durant els ¨²ltims mesos. Ja el mar? passat, 15 membres de la redacci¨® ¡ªentre els quals hi havia Pelloux i Luz¡ª van signar una tribuna a?Le Monde on denunciaven el funcionament ¡°opac¡± de la revista i exigien que es constitu¨ªs en una societat cooperativa, en la qual els integrants de l'equip es repartissin les accions a parts iguals. ¡°Rebutgem que un grapat d'individus prengui el control, ja sigui total o parcial, amb un menyspreu absolut pels qui el fabriquen i hi donen suport¡±, van dir. En l'actualitat, la revista ¨¦s propietat del nou director, Riss (70%), i del director financer, ?ric Portheault (30%). Supervivents de l'atemptat, tots dos es neguen a crear aquesta cooperativa, per¨° s'han comprom¨¨s a reinvertir el total dels guanys d'aquest any en la revista.

El t¨ªtol d'aquella violenta tribuna continua planejant sobre el futur de la revista: ¡°Com es pot escapar al ver¨ª dels milions?¡±. Als beneficis registrats per les seves impressionants vendes, que avui se situen en uns 100.000 exemplars setmanals despr¨¦s d'haver fregat els 200.000 fins a l'estiu (abans de la trag¨¨dia, no eren m¨¦s de 30.000), s'hi sumen 4,3 milions d'euros procedents de 36.000 donacions particulars arribades de 84 pa?sos diferents, a m¨¦s d'un mili¨® d'euros desbloquejat pel Ministeri de Cultura franc¨¨s. A m¨¦s, Charlie Hebdo t¨¦ avui uns 200.000 subscriptors. Abans de l'atemptat no n'eren m¨¦s de 10.000.

¡°En total, el diari suma entre 20 i 28 milions d'euros¡±, estima Denis Robert, periodista d'investigaci¨® que va destapar el cas Clearstream. Ara publica Mohicans, un volum sobre el passat i el present de Charlie Hebdo en el qual examina com l'ideal dels seus fundadors ha acabat convertit ¡°en marca comercial¡±. ¡°Malgrat tots aquests diners, el futur de Charlie Hebdo continua sent fr¨¤gil. Els seus responsables han d'entendre que aquests diners no els pertanyen. Han de crear una revista oberta i generosa, per¨° estan fent el contrari. La direcci¨® i l'equip no es dirigeixen la paraula. Si tot continua aix¨ª, acabaran desapareixent¡±, opina Robert. Malgrat els seus retrets, l'autor segueix comprant la revista cada setmana: ¡°Val m¨¦s un mal Charlie Hebdo que cap¡±.

Per la seva banda, el cineasta Emmanuel Leconte acaba d'estrenar a Fran?a L¡¯humour ¨¤ mort, un documental en el qual els supervivents expliquen com han sobreviscut a l'any des d'aquell 7 de gener. ¡°La gran manifestaci¨® ciutadana de l'11 de gener en defensa de la llibertat d'expressi¨® els va impulsar a seguir. Per primera vegada, es van adonar que no estaven sols. Per¨° despr¨¦s va venir el descens als inferns¡±, relata Leconte, al¡¤ludint als qui es van negar a proclamar all¨° de Je suis Charlie. ¡°El papa Francesc va dir que la fe no podia ser objecte de burla, alguns escriptors del PEN Club es van oposar a concedir-los un premi i el dem¨°graf Emmanuel Todd va signar un llibre que tractava els seus defensors com a cat¨°lics zombis. Per l'equip, el xoc posttraum¨¤tic ha estat dif¨ªcil de superar. Fa molts mesos que dormen malament, no tenen vida pr¨°pia i se senten a la vora de l'atac de nervis¡±, afirma Leconte.